Referents del trap català, aquest diumenge la P.A.W.N Gang (inqüestionables pares del gènere a casa nostra), 31 Fam, els grans ídols del moment, i Flashy Ice Cream, autors d'un incunable modern com Don Gelato, assaltaran l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Serà la gran nit de la música urbana de l'actual edició del cicle de concerts Cruïlla XXS. Per primera vegada els hem reunit a tots plegats, fet del tot inèdit. I… hem sobreviscut.

És un moment històric. Mai abans us havíeu reunit les tres formacions més icòniques del trap català.
Yung Mare (P.A.W.N Gang): Tu ho has dit, això és històric, per primera vegada coincidim les tres formacions. 

Aquest diumenge tornareu a coincidir a l'Estadi Olímpic en la nit del trap català del Cruïlla XXS.
Monrra Straps (P.A.W.N Gang): Hi ha moltes coses pensades per fer entre tots tres. Si es faran o no ja és una altra cosa. Passi el que passi, està claríssim és que ho rebentarem tot. No quedarà escenari ni quedarà res. 
Koalekay (31 Fam): És el primer cop que tots tres compartirem escenari. La podem liar molt parda. En tenim moltes ganes.
Yung Mare: La podem liar i la liarem. És el primer cop els tres junts, però ja us avanço que no serà l'últim. Després de tot el que hem passat amb la pandèmia, en tenim moltes ganes.

Un moment històric que és la culminació del que vau començar la P.A.W.N Gang ara fa 10 anys. 
Good Jan (P.A.W.N Gang): Els nostres inicis van ser èpics. També és el moment de deixar passar a les noves generacions, molt més treballadores i amb molt més talent que nosaltres. Aplegar-nos als tres, que representem tres generacions diferents del trap i l'evolució de la música urbana en aquesta dècada, és una passada. Diumenge hi haurà diverses sorpreses.

 

Una P.A.W.N Gang que esteu de tornada.
Yung Mare: Millor dit, de retornada. El 2020 vam publicar el disc Oli d'uliba, pero amb la pandèmia tot se'n va anar a la merda, la presentació del disc i tots els bolos que teníem.

Ara heu tornat a l'acció amb una triada de singles. El primer 024, divendres passat Tal dia farà un any i aquest divendres publicareu el tercer. 
Yung Mare: Ara ja no ens atura ni el corona. 
Sneaky Flex (Flashy Ice Cream): La P.A.W.N van trencar l'estigma demostrant que es podien fer coses en català. Van evidenciar que la gent aquí no va en broma. Van obrir panorama. A Espanya estaven més centrats en el hip hop més pur i no feien gaire cas al trap, fins que va aparèixer la P.A.W.N.
Koalekay: És que la P.A.W.N van ser pioners del trap no només a Catalunya sinó a tota la península. Un mèrit que no se'ls reconeix prou. 

Déu-n’hi-do, com us respecten.
Yung Mare: Sempre joves no vells. És veritat que la meitat de la clica ja té els 30, però hem arribat aquí consolidats. Ens tornem a veure amb força, més que abans, si cal. 
Good Jan (P.A.W.N Gang): La P.A.W.N anem sobrats de hits. Estan allà des de fa temps. Ells els estan publicant ara. Nosaltres som llegenda. Pel moment, per la situació... és difícil que torni a passar el que vam viure al principi. Si passa, serà diferent. L'essència serà una altra. És una altra era.

La P.A.W.N sou llegenda però la 31 i Flashy ja son ídols per a molta gent. 
Koalekay: Estem súpercontents amb tot el que ens passa últimament. Hem publicat disc nou, Jet Lag, i funciona molt bé. Als Enderrock, Flashy va guanyar el premi de la crítica de millor àlbum de música urbana per Don Gelato (2020). Currem moltíssim i el públic que ens segueix és molt fidel. Ara volem millorar el directe.
Joey C (31 Fam): Per mi el de diumenge serà el meu primer concert després del corona. Ha estat dur però ara ja es veu la llum. Tenim coses preparades molt guais.
Sneaky Flex: Portem molt de curro a les espatlles i estem de pujada. Hem publicat dos discos en dos anys. Hem tingut la mala sort d'haver-nos hagut de menjar Don Gelato i no haver-lo presentat en directe per la pandèmia. Però ja està. Ja ha passat. A l'octubre publicarem un àlbum nou i ho rebentarem tot. Serà més i millor. Espectacular.

Com sonarà?
Sneaky Flex: Ens hem obert molt musicalment. Hem treballat amb diferents productors. Serà un salt endavant. 

Monrra, abans de començar l'entrevista deies que la pandèmia i el confinament era el menys trap que et podies imaginar.
Monrra Straps: Hi ha grups d'altres estils que mentre la pandèmia han pogut crear molt. Per al trap, el confinament va donar molt poc de si. Estar tancat a casa... De fet, tampoc vam estar tan tancats a casa, tot i que imagino que això no es pot dir. 

Koalekay: "La P.A.W.N van ser pioners del trap no només a Catalunya sinó a tota la península. Un mèrit que no se'ls reconeix prou"

Ja deu haver prescrit el delicte…
Monrra Straps: Doncs aleshores admetrem que ens ajuntàvem gairebé tant com abans i fèiem gairebé el mateix que abans. 
Good Jan: No sé si ha prescrit, espero que sí, perquè tinc un munt de multes sobre la taula.
Monrra Straps: Va ser una època que ens va inspirar molt poc. A més a més, se'ns van carregar una gira sencera a la cara. Estàvem desmotivats. Hem tornat més forts que mai. Nosaltres, la 31 i Flashy. 
Good Jan: Passaran coses, d'aquesta unió sortiran col·laboracions molt guapes.

Tots tres compartiu segell discogràfic i management, Delírics. A la seva seu teniu un estudi on heu començat a treballar tots plegats.
Koalekay: Això és súper important. Els tres exponents més destacats de la música urbana catalana comparteixen segell discogràfic i hem d'aprofitar la seva infraestructura. 
Sneaky Flex: Treballant en el mateix estudi ens retroalimentem, creixem i millorem tots junts. 
Koalekay: Tots tres grups som productors, cantants... Tot ens ho maneguem nosaltres. Aquesta també és la nostra essència. 

Heu hagut d'aprendre a manegar-vos-ho tot vosaltres sols.
Monrra Straps: Quan vam començar, el meu nom era Monrra Swagg perquè creia que el que fèiem era música swagg. Va ser després, que la música que fèiem van passar a anomenar-la trap. Vaja, que quan vam començar fèiem una música que no tenia ni nom. Després la van etiquetar i va nèixer una escena. Nosaltres fèiem música perquè ens venia de gust i fèiem el que ens venia de gust. Després ens van dir que es deia trap, però nosaltres no ho sabíem. 
Lil Guiu (P.A.W.N Gang): El que sí que ens deien és que estàvem destrossant el rap. Ens van caure pals i bufetades per totes bandes. Tothom ens volia matar. Nosaltres passàvem, fèiem el que ens donava la gana. Va ser complicat que ens deixessin tranquils, però al final som nosaltres els que hem sobreviscut i seguim aquí. 
Yung Mare: No ens han pogut tocar, nai. Aquí estem, com el primer dia. I cada dia més i millor. Les noves generacions fan pedrera i així fem l'equip més fort. 

P.A.W.N. Gang, 31 Fam i Flashy Ice Cream, nens del barri del trap català. (Laia Hinojosa)

Perquè, què és el trap?
Good Jan: Cal contestar això?
Monrra Straps: Hi ha gent que ha escrit sobre això, busca-ho a Google.
Good Jan: Tot el que surt del boom bap i el rap social es mescla i neix el trap.
Yung Mare: El trap surt d'Atlanta. És el rap fet per la gent que està en la misèria. El trap és la música de la gent que no té res però ho vol tot.
Koalekay: No tinc clar si nosaltres fem trap. Sí que l'etiquetaria com a música urbana, sons nous i frescos. Tenim el nostre propi estil, que la gent l'etiqueti com vulgui. Tot i que les etiquetes no deixen de ser una limitació. Nosaltres fem música. Nos ens mola que ens diguin que som rapers o trapers. Fem música i ja.  

Monrra Straps: "La indústria musical catalana està molt tancada i fa olor a vell"

Feu música urbana i en català. 
Yung Mare: Al principi vam trobar moltes reticències a Espanya. A Amèrica del Sud va ser tot el contrari. Tenim seguidors a Xile, Argentina, que ens demanen que hi anem. Penya que van comprar el llibre que vam treure en el seu moment (P.A.W.N. Gang. El codi, Editorial Base, 2018) i que ha aprés català només per llegir-lo.
Good Jan: Per la situació política del país, hi ha molta gent tancada de ment a Espanya que ens ignora. Ens relacionen amb la política i la nostra música no té res de política. Per això a Amèrica del Sud funcionem millor, perquè allà no els importa el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Sneaky Flex: A Catalunya la música està molt polititzada. Enderrock i tot el que vulguis, però la indústria catalana... 
Monrra Straps: La indústria musical catalana està molt tancada i fa olor a vell. 
Sneaky Flex: A mi em molaria molt experimentar a les lletres barrejant català amb italià, o català amb francès.

Què destacaríeu cadascú de vosaltres de les altres dues cliques. 
Koalekay: Flashy son germans. Vam començar amb ells. Hem crescut junts. De la P.A.W.N ja ho hem dit al principi: ho van començar tot. La primera vegada que vaig fer servir l'autotune va ser imitant-los.
Good Jan: Amb els Flashy ens coneixíem de nits de festa. Amb la 31 ens hem conegut ara i ho estem flipant. Tots són uns màquines. En breu sortiran coses meravelloses. Col·labos molt èpiques.
Sneaky Flex: A mi la 31 m'han fet créixer. Em donen aire, m'han descobert nous flows i nous ritmes. I de la P.A.W.N… què puc dir: molta festa i molt d'amor. Referents. Som una família.

 

Imatge principal: El grup P.A.W.N Gang / Foto: Laia Hinojosa