Ara fa 15 anys, abans de la irrupció de Netflix, Amazon Prime o Rakuten, abans que HBO o Movistar+ canviessin el paradigma de negoci, Juan Carlos Tous, José Antonio de Luna i Jaume Ripoll van tenir una visió que ha transformat el món del cinema: una plataforma de pel·lícules i sèries en línia i per subscripció. Una aventura, una cosa com un infinit videoclub virtual, que van anomenar Filmin i que ha acabat sent el refugi favorit dels amants de les propostes audiovisuals d'alta graduació. Ens trobem amb Ripoll, responsable editorial i de continguts de la companyia, a la seu central a Barcelona.
Foto: Sergi Alcàzar
I tot va començar ara fa 15 anys.
La idea com a tal va néixer el 2006. Primer vam pensar a fer una comunitat digital i no va ser fins tres anys després que vam decidir que fos per subscripció. Que fos una plataforma digital era una obvietat...
Però estem parlant del 2006!
Exacte, és una obvietat ara. El 2006 pensar en una plataforma digital era una temeritat. Però nosaltres tres, que feia molts anys que treballàvem a la indústria del cinema a Cameo (un distribuïdora de pel·lícules en DVD de cinema independent), ho teníem molt clar i vam intuir que veure continguts en línia seria el futur. Va ser un projecte mutant, però. Va agafar forma amb el temps. Al principi, per exemple, el projecte també passava per ser una borsa de treball.
Primer vam pensar a fer una comunitat digital. No va ser fins tres anys després que vam decidir que fos per subscripció
Un LinkedIn del món del cinema?
Sí, però no només de feina pels actors o actrius sinó també de les feines més tècniques: il·luminació, art, vestuari... Ho vam descartar perquè crèiem que crearia confusió.
Quan agafa forma Filmin tal com ho coneixem?
El 2008. Al principi, el nostre catàleg només incloïa pel·lícules. Ràpidament vam veure que havíem de sumar-hi sèries. Això va ser l'estiu del 2009. Val a dir que Filmin va néixer dins de Cameo, una empresa amb molt d'èxit publicant en DVD sèries clàssiques de la BBC com Els joves, L'escurçó negre, Fawlty Towers... Vam aprofitar els contactes que teníem a la BBC per adquirir drets i emetre també a Filmin.
Però no vau començar amb gaire bon peu, amb les sèries.
El dia que les vam penjar va caure un raig als servidors centrals d'Amazon a Irlanda, que era on teníem allotjat tot el nostre contingut. Vam estar una setmana sense servei.
No!
Sí. Filmin va caure una setmana sencera. Ara hauria estat diferent, però aleshores ens va agafar sense capacitat de reacció. Els abonats primer van mostrar comprensió, després impaciència i finalment frustració. Un sentiment compartit per tots, ells i nosaltres. Afortunadament, la immensa majoria ens va renovar la confiança.
Som conscients que els dubtes a l'hora de triar títols generen frustració entre molts abonats
Només han passat 11 anys, però la tecnologia ha avançat moltíssim des d'aleshores.
Tot ha avançat i tot ha canviat una barbaritat. Sobretot ha canviat la manera com naveguem. Vam passar de navegar en web a fer-ho al mòbil, per passar a la tauleta i acabar, ara per ara, a fer-ho amb la tele. Com usuaris hem passat per quatre etapes d'interactuació amb l'aplicació. Aquestes quatre etapes també han obligat a les plataformes a canviar el nostre full de ruta.
En aquells primers passos de Filmin vas arribar a presentar la teva dimissió.
Va ser molt al principi. Vam començar el 2006, però no vam veure la llum fins l'octubre del 2008. Aquell any i nou mesos que van transcórrer no van ser gens fàcils. Ben al contrari. Això em va fer creure que no era la persona idònia per dirigir aquest projecte. Jo podia saber molt de cinema, però Filmin implicava una part tècnica que a mi se m'escapava completament. Vaig presentar la meva dimissió. Per sort, els socis se'n van riure.
Lluitàveu contra els elements.
Hi havia el repte tecnològic i el repte d'explicar què era això de la plataforma de visionat en línia. Els moments més difícils van durar fins el 2010. A partir d'aleshores, dins el constant clima d'incertesa en què vivim des de l'esclat de la crisi del 2008, les coses sempre ens han anat bé.
Foto: Sergi Alcàzar
La clau del vostre èxit ha estat aquesta relació que manteniu amb els vosaltres abonats.
Som una plataforma de proximitat. Provem de tenir la màxima cura de la gent que ens fa confiança. Si hagués de citar les claus de la consolidació del projecte diria que han estat conèixer la nostra audiència, respectar-la, fer que s'interessi per nosaltres i seduir-la, conèixer el nostre entorn i conèixer els companys de viatge: festivals, mitjans de comunicació, escoles de cinema...
Això i que quan vau aparéixer vau ser els primers.
Absolutament. Quan neix Filmin no existia cap altra plataforma. Hi havia iTunes, on es podien llogar pel·lícules, però no oferia la possibilitat de subscriure's. Després arriba Netflix, però nosaltres ja estàvem en marxa.
I quan va arribar, el gegant no només no us va menjar sinó que vau créixer.
El gegant va arribar quan nosaltres ja teníem certa maduresa com a plataforma. Si Netflix hagués arribat dos anys abans, molt probablement ens hauria devorat. No hauríem pogut compartir el pastís sinó que Netflix se l'hauria cruspit tot. Però van irrompre quan Filmin ja tenia una maduresa tecnològica i una amplitud de catàleg prou gran per sobreviure i crèixer.
Si Netflix hagués arribat dos anys abans, molt probablement ens hauria devorat
Què han aportat les plataformes al món del cinema i l'audiovisual?
Des de la màxima sinceritat, diria que ara mateix veiem més cinema que mai, però també el veiem pitjor. Les plataformes hem d'ajudar a l'espectador a prendre consciència de tot el que té al seu abast.
No ho feu?
No sempre. Hi ha tanta oferta que a vegades els abonats queden atordits.
Quina és la solució a aquest problema, perquè les plataformes difícilment reduireu el vostre catàleg.
Una part passa perquè cadascú prengui consciència com a espectador.
Però les plataformes sou les principals responsables d'aquest problema.
En primer lloc hem d'intentar transmetre la importància de cada títol que tenim en catàleg, així, en singular. Això i acompanyar a l'espectador en la descoberta. Un fet que a mi m'obsessiona molt.
N'hi ha dies que passes més temps intentant destriar què vols veure que mirant la sèrie o la pel·lícula que finalment tries. De vegades t'acabes adormint decidint què vols veure.
Hi ha experts que diuen que si fas més de dotze clics per triar un títol, tens més d'un 50% de possibilitats que acabis no veient res. Som conscients que aquests dubtes entre títols generen frustració entre molts abonats. De la mateixa manera, altres també gaudeixen del camí. Jo ho comparo a entrar a una llibreria o una botiga de discos amb la intenció de comprar-te un llibre o un disc, però sense una idea preestablerta de què t'enduràs a casa.
Tu has vist totes les referències que teniu en catàleg?
No! Impossible. De fet, no conec tots els títols que tenim. Som 14 ó 15 persones seleccionant títols que anem incorporant al catàleg. Afortunadament, hi ha companys i companyes mirant coses per mi.
Foto: Sergi Alcàzar
Sempre se us ha etiquetat com la plataforma per a cinèfils. I sí, però no.
El nostre catàleg és molt ampli, amb més de 500 guanyadors d'Oscar i 2.500 nominats. En aquest ventall tan ampli els abonats poden trobar des de pel·lícules de Fellini a Green Book.
O la saga Torrente.
A la seva manera, el de Santiago Segura també és cinema d'autor. També Wes Craven o Claire Denis o Ida Lupino, per citar altres noms molt diferents entre ells. Sumant pel·lícules i sèries tenim un catàleg de més de 15.000 referències. Tenim una profunditat de títols que no ofereix cap altra plataforma. Filmin satisfà les necessitats de tots els espectadors.
Tenim una profunditat de títols que no ofereix cap altra plataforma. Filmin satisfà les necessitats de tots els espectadors
Quin és el títol que et fa més il·lusió tenir al vostre catàleg?
L'apartament, de Billy Wilder. Una pel·lícula que adoro. Un clàssic de Hollywood que ens va costar molt d'aconseguir. Si hagués de citar un títol més recent, em quedaria amb The Assistant, que és la nostra pel·lícula més vista.
I sèrie? Quina és la més vista a la història de Filmin?
Els Durrell.
Estàs subscrit a cap altra plataforma?
A totes. Tinc Netflix, Amazon, Movistar+, HBO, Disney... Comparteixo les subscripcions amb la meva mare i ella és qui en treu més profit. Molt a l'inici em feia cosa entrar a Netflix, per allò de la competència. Però tots formem part del mateix sector i ens hem de donar suport.
Aquest 2021 us heu llançat a produir la vostra primera sèrie pròpia, amb Doctor Portuondo.
Quan tens beneficis, la llei t'obliga a invertir la facturació en producció. Hi estem totalment d'acord. És necessari i positiu ajudar a materialitzar nous projectes, ja sigui una sèrie com Doctor Portuondo o una pel·lícula com El vientre del mar d'Agustí Villaronga, de la qual també hem participat.
Com seran les plataformes del futur?
Molt semblants a les que tenim ara. Anirem canviant detalls, però el camí ja està traçat.
Foto: Sergi Alcàzar