The Jesus and Mary Chain: "Sempre hem estat uns marginats"

El 31 d'agost de 1987 The Jesus & Mary Chain publicaven el seu disc, Darklands. Obra eclipsada per un àlbum de debut, Psychocandy, considerat tota una obra mestra, pedra fundacional, de l'indie rock més sorollós, amb el pas del temps, la segona referència en el catàleg discogràfic dels germans Jim i William Reid s'ha reivindicat com una referència fonamental, influència ineludible, en l'edificacació del rock alternatiu, aquesta vegada en les seves formes més nostàlgiques i oníriques. Celebrant el 35 aniversari de la seva publicació, ens vam trobar amb els escocesos al seu pas pel festival Primavera Sound on van interpretar íntegrament el disc. Amb Jim Reid conversem sobre els records que guarda dels dies en què van endinsar-se en aquestes fascinants terres fosques. 

Sembla que és una opinió unànime: el vostre àlbum debut, Psychocandy (1985) és una obra mestra. A mi, en canvi, m'agrada més Darklands (1987). Tu per quin votes?
Tots dos representen estats d'ànim diferents i recordo per què vam fer cada disc, així que em resulta impossible triar entre ells!

Entre l'un i altre només van passar dos anys, però hi ha una evolució en el so molt evident, de les formes distorsioandes de Psychocandy fins a la melangia onírica de Darklands. 
Després de Psychocandy vam passar temps intentant descobrir què volien fer a continuació. Semblava que hi havia molta gent que només volia un altre Psychocandy, però nosaltres pensàvem que no tenia cap sentit fer el mateix àlbum dues vegades. Volíem mostrar a la gent que teníem coses diferents per oferir. Amb aquesta intenció vam fer Darklands.

Hi havia molta gent que només volia un altre Psychocandy, però nosaltres pensàvem que no tenia cap sentit fer el mateix àlbum dues vegades

Com recordes aquella època de creació i experimentació?
Et soc sincer? No recordo gaire coses d'aquella època. Sí que puc dir-te que, majoritàriament, vam gravar l'àlbum als Wessex Studios, uns estudis en què havien gravat discos herois nostres com T-Rex i els Sex Pistols.

A Psychocandy us acompanyava Bobby Gillespie a la bateria, però us va deixar per muntar el seu propi grup: Primal Scream. Així que a Darklands només sou el teu germà William i tu i una caixa de ritmes.
De fet, a les maquetes que vam gravar a casa amb els temes de Psychocandy ja les vam fer amb una caixa de ritmes. I en la gravació definitiva del disc també en vam fer servir una, pel que realment no va ser un fet novedòs per a nosaltres. No m'he preguntat mai com hauria sonat Darklands si en Bobby no hagués marxat. De fet, en Bobby no és realment un bateria. I si ho penso ara, aquest joc bàsic de dos tambors que va fer servir per Psychocandy no hauria funcionat a Darklands. Va marxar i nosaltres vam sentir que era el moment de seguir endavant amb nous sons.

Quan us vau adonar que estàveu gravant un disc especial? Que aquestes cançons tenen alguna cosa que les feia úniques?
Molt des del principi. Amb tot, sempre hi ha aquests dubtes persistents en què et preguntes "la gent ho pillarà o no?".

Sempre hem volgut ser estrelles del pop

Ho van pillar. Estrictament en xifres, Darklands és el vostre àlbum més popular. De fet, vau arribar a aparéixer a un programa musical de la BBC tan llegendari com el Top Of The Pops.
No va ser del tot inesperat: era pel que estàvem treballant. Sincerament, sempre hem volgut ser estrelles del pop. Vam créixer veient Bowie i Bolan al Top of the Pops, així que també era el que volíem fer. Dit això, quan ho vam aconseguir, ens va semblar una mica surrealista!

Com recordes l'experiència?
Soc molt tímid i em vaig sentir una mica intimidat per tot això. Com de costum, vaig haver d'emborratxar-me per superar-ho. Pel que sembla, vaig molestar i ofendre gairebé tothom a la BBC. Com a resultat: mai ens han demanat tornar-hi.

Tocant aquestes cançons en directe 35 anys després, t'has adonat d'alguna cosa que et va passar per alt quan vau publicar Darklands?
No diria tant. Hi ha cançons al disc que no tocàvem gens en aquell moment, així que en alguns moments ha estat estrany fer aquests temes en directe després de tot aquest temps.

Tens un favorit per tocar en directe?
Sempre m'agrada tocar 'Cherry Came Too', un tema que no sé per què no el vam publicar com a single en aquell moment. 

Des d'aleshores són infinitats les bandes que citen The Jesus and Mary Chain com referència i influència.
Cert, però sempre hem estat uns marginats. Després de tants anys de carrera ara puc dir que la marginalitat musical és el lloc més còmode per viure.

He llegit que esteu treballant en un llibre sobre la vostra història. ¿Direu tota la veritat?
Sí, tenim alguns projectes en curs: estem gravant un nou àlbum. I sí, també hi ha un llibre, però encara no hem començat a escriure'l, així que és difícil dir quan es publicarà, tot i que la previsió és la primavera del 2023. I a tot això també hem de sumar un documental. Vaja, que no estem avorrits.