"He actuat moltes vegades al Sónar al llarg dels anys. De fet, ja vaig estar a la primera edició, però una de les meves favorites va ser quan vaig actuar amb l'àlies de DJ Jamón". Va ser l'any 2000. Aquella edició no estava previst que Laurent Garnier actués al festival barceloní i no es va sumar al cartell fins a ultimíssima hora. Quan ho va fer, el DJ i productor francès va suggerir a l'organització fer-ho amb aquest peculiar pseudònim. "Em van dir que sí. Va ser molt divertit. Tothom es preguntava qui era aquell tal DJ Jamón. Va ser una nit genial. Una altra de memorable va ser la del 2018, quan vaig celebrar el meu 25 aniversari als plats en una sessió de diverses hores davant de milers de persones".
Era inevitable, gairebé obligatori, que en el seu retorn a la (vella) normalitat el Sónar convidés a tota una institució de la música electrònica com Laurent Garnier, figura fonamental per entendre l'eclosió de la cultura de club. Garnier visitarà la ciutat aquest cap de setmana per ser homenatjat amb la projecció del documental Laurent Garnier: Off The Record, cinta retrospectiva que diumenge a partir de les 21:15h es passarà als Multicines Aribau dins de la programació del festival In-Edit. La nit anterior, la de dissabte, ocuparà durant dues hores els plats de l'Hivernacle del Poble Espanyol en una nova i molt esperada edició de l'Off Sonar. "No serà la meva primera sessió després del confinament. Ja he fet sis o set bolos. He punxat a Londres, a París, a Lió. Han estat nit emotives. Però, després de tant de temps sense poder sortir a ballar, també percebo una mica de sobreexcitació. I quan esperes molt d'una cosa no sempre acaba complint les expectatives", confessa Garnier a través del Zoom des del llit de casa seva. "Et fa res si estic estirat mentre fem l'entrevista? Tinc un mal d'esquena terrible que no em deixa viure". Mentre estiguis a Barcelona dissabte per punxar... "Hi seré encara que hagi de fer la sessió tombat a un matalàs". Sí, aquest cap de setmana Laurent Garnier et salvarà la vida.
Laurent Garnier, un mite del techno amb mal d'esquena.
Bacó cruixent
Per al creador d'aquell himne trencapistes (un de molts) que és 'Crispy Bacon' la visita a Barcelona també té alguna cosa d'especial i catàrtica. "Durant el sis primer mesos de la pandèmia no vaig poder escoltar música techno". Per a Garnier la música sempre ha format part d'una instantània molt més gran. Diu que sempre escolta música amb un propòsit, que no escolta el mateix al matí que a la tarda, si està sol o en un sopar amb amics. Per a ell, la música millora els moments. "Dins d'aquesta manera d'entendre i viure la música, per a mi el techno sempre ha estat el so del futur. Amb el coronavirus les llums es van apagar i per un temps no vam saber ni on érem ni cap a on anàvem. No hi havia futur. El techno no encaixava amb el que estava vivint i com em sentia. El vaig rebutjar. No podia escoltar techno ni música house".
Per a mi el techno sempre ha estat el so del futur
Garnier es va refugiar en la música soul. "Vaig tornar als meus vinils dels 60. Escoltava molta música soul, sí, però també rock d'aquella època, pop i psicodèlia". Fins que va arribar l'estiu del 2020 i de mica en mica ens vam poder començar a relacionar de nou amb els nostres veïns, els nostres amics, els nostres familiars. "La llum tornava a filtrar-se i amb ella la música electrònica. I de sobte em vaig descobrir escoltant house. I com ja m'havia passat anys enrere quan començava amb la música electrònica, a través del house vaig arribar al techno. 35 anys després he tornat a recórrer el mateix camí".
La llum tornava a filtrar-se i amb ella la música electrònica
Laurent també va recuperar l'instint creatiu i d'aquell final d'estiu de redescoberta de la música electrònica acabarien sorgint 15 noves produccions. "Totes són composicions destinades a la pista de ball. Són cançons de 10 minuts o més. La idea és publicar-les l'any que ve dividides en 5 EPs. Molt probablement el primer sortirà el pròxim mes de març. M'hauria agradat que fos abans, però la llista d'espera per fabricar vinils ara mateix és infinita. Això sí, si veniu a veure'm aquest dissabte, penso fer-les sonar si no totes, gairebé".
Laurent Garnier: un visionari que ens va ensenyar que el futur era l'electrònica
El single de Barry White
"El meu cosí tenia un single de set polsades de Barry White. No sabria explicar el perquè, però només veure'l vaig sentir d'una manera molt forta que aquell vinil havia de ser meu". Laurent Garnier el va robar. "Tenia 6 o 7 anys i el meu cosí, 11 o 12. L'estàvem escoltant i recordo perfectament que vaig pensar que ell no l'apreciaria mai tant com jo. Me'l vaig endur. Per aquella mateixa època em vaig comprar amb els meus diners el single d'una banda molt boja de rock'n'roll. Es deien Au Bonheur des Dames i la cançó 'Oh les filles!'. Tenia un petit tocadiscos i el dia que el vaig comprar el vaig escoltar centenars de vegades seguides. Una vegada i una altra fins que el meu pare va entrar a la meva habitació i em va amenaçar amb trencar-me el vinil i el tocadiscs si no parava". Laurent Garnier encara guarda el single de Barry White que li va robar al seu cosí. "Mai li ho vaig dir, però ell tampoc es va adonar mai que no el tenia. Així que jo tenia raó (riu)".
El més important de la meva col·lecció de discos és la mateixa col·lecció, perquè parla de mi. És com el meu diari personal
"El primer elapé també me'l vaig comprar amb aquella edat. No tenia un duro i em vaig comprar una versió molt barata de la banda sonora de La taronja mecànica. Me'l vaig comprar a un quiosc, prop de casa, a París. No era l’original, per això era tan barat. La portada era una taronja sagnant creuada per un ganivet. Era dolentíssim, però encara el guardo, també".
Laurent Garnier: un home que fa regals horribles al seu fill
Garnier té una col·lecció d'uns 60.000 discos. "Al final del documental que es projectarà a l'In-Edit hi ha una escena molt simbòlica en la que aparec passant-li la meva col·lecció de discos al meu fill: m'he passat tota la vida descobrint nova música a la gent, i al final tot aquest coneixement, discos de techno, però també de jazz, de música clàssica, de pop, de rock, el passo al meu fill. A ell li agrada la música, i fins i tot punxa una mica, però sé que és un regal enverinat. De fet és un regal horrorós. Ja li he dit que quan tots aquells vinils siguin seus, podrà fer amb ells el que vulgui: quedar-se'ls, cedir-los, vendre'ls... L'únic que li he demanat és que no divideixi la col·lecció en diverses parts. El més important de la col·lecció és la mateixa col·lecció, perquè parla de mi. És com el meu diari personal. De fet, per a mi és gairebé més rellevant la manera en què la tinc ordenada, que els mateixos discos".
La música és la meva manera de relacionar-me amb la gent
Laurent Garnier té catalogada la seva col·lecció per estils. A partir d'aquí l'ordre es converteix en un enigma gairebé impossible de decodificar. "Els discos que no són de música techno els tinc classificats alfabèticament pel nom de l'artista. Els de música techno els tinc ordenats per ciutats, i dins de cada ciutat per ordre alfabètic del segell que els ha publicat".
Lauret Garnier punxa aquest dissabte a l'Hivernacle del Poble Espanyol dins de la programació de l'Off Sonar
Sense paraules però amb mixtapes
"La música és la meva manera de relacionar-me amb la gent". Explica Laurent Garnier que té un germà sis anys més gran que ell. Quan els seus amics anaven a casa seva, el germà no li deixava que es relacionés amb ells: era massa petit. "L'únic moment, però, en què aconseguia formar part del grup i ser un d'ells, era quan posaven música i parlàvem dels nostres grups favorits". Des d'aleshores el DJ i productor s'ha comunicat a través de la música: quan volia dir alguna cosa important a algú, quan volia expressar un sentiment i no trobava les paraules adequades, gravava una mixtape i ho expressava amb cançons.
M'he trobat molta gent al llarg de la meva vida a què no li agradava la música techno, però sempre hi ha una manera d'arribar al techno i descobrir que t'agrada
"M'he trobat molta gent al llarg de la meva vida a què no li agradava la música techno o, millor dir, creien que no els agradava la música techno". ¿Qué els contestes Laurent? "Que sempre hi ha una manera d'arribar al techno i descobrir que t'agrada: comences per una cançó d'un grup de pop com Radiohead, d'aquí passes al jazz, i d'aquí al house i acabes arribant al techno i descobrint que és una música genial".
El festival In-Edit projecta aquest diumenge el documental Laurent Garnier: Off The Record
La febre
Laurent Garnier va anar per primera vegada a una discoteca quan encara era un nen. Acompanyava el seu germà. Era un popular local de París. Sonava 'I Feel Love' de Dona Summer. Aquella nit li va salvar la vida. Fascinat amb el que havia sentit i viscut, el petit Garnier va fer de la seva habitació una pista de ball presidida per una bola de miralls. Volia ser DJ, aquell déu pagà que a través del ritme aconsegueix evadir-nos de nosaltres mateixos i transportar-nos a un estat d'alienació personal fascinant. "Quan vaig començar ningú no t'ensenyava a ser DJ. Vaig aprendre de forma autodidàctica. I m'agrada que hagi estat així. Ara hi ha escoles de DJ on t'ensenyen a mesclar, però hi ha un fet que no el pots aprendre enlloc: connectar amb la gent, això és el que molts DJs anomenem 'fever'. La missió d'un DJ és arribar a la gent d'una manera en què entrin en un estat en què abandonin la mateixa consciència. És com quan vas al cinema i la pel·lícula és tan bona que als cinc minuts t'has oblidat de tot el que t'envolta i l'únic que importa és el que estàs veient a la pantalla".
Segueixo en actiu perquè sento que encara puc arribar a la gent a través de la música. Quan ja no sigui així em retiraré
Laurent Garnier és una icona. Un mite. Ja estava allà l'any 1987 ocupant la cabina de The Haçienda, el llegendari club de Manchester fundat per Tony Wilson de Factory Records (segell llar de bandes com Joy Division, Happy Mondays, James, New Order...) i Peter Hook, baixista dels mateixos New Order. 35 anys després Garnier continua aquí impartint magisteri electrònic a les sales i els festivals més selectes d'arreu del món. "Ha sigut un viatge impressionant. El dia que senti que ja no tinc res per aportar a la gent, plegaré. Segueixo en actiu perquè sento que encara puc arribar a la gent a través de la música. Quan que ja no sigui així em retiraré. Estic en pau amb mi mateix perquè he aconseguit molt més del que podia imaginar quan vaig començar.