"Tota la vida que he escoltat el 'Cant de la Sibil·la' sense saber-ho", explica la cantant barcelonina Maria Arnal, una de les meitats del projecte que completa el guitarrista de la Ribera d'Ebre Marcel Bagés; una de les aventures, Maria Arnal i Marcel Bagés, més suggerents aparegudes els darrers anys, confluència de cançó tradicional i sonoritats avantguardistes, en el nostre ecosistema sonor. La parella va debutar el 2017 amb un treball tan colpidor com 45 cerebros y 1 corazón i aquest curs ha ampliat el seu mostrari discogràfic amb CLAMOR. Arnal i Bagés seran els encarregats de posar aquest vespre al MNAC les últimes notes del festival Clàssics amb un espectacle creat expressament per a l'ocasió inspirat en el mite del 'Cant de la Sibil·la', composició tradicional que han revisionat en el seu segon llarg.
El messies i la fi del món
"Els meus pares són molt fans de la Maria del Mar Bonet", descobreix Maria Arnal per telèfon (la promoció en els temps de la Covid). "La banda sonora dels meus estius eren els seus discos: sonaven un rere l'altre". Un d'aquests àlbums era Saba de terrer (1979), obra en què la cantant mallorquina versionava cançons tradicionals balears i que tancava amb la seva personal revisió d'aquest drama litúrgic molt popular a l'Edat Mitjana al sud d'Europa. Una peça, el 'Cant de la Sibil·la', probablement d'origen gregorià per primera vegada traduïda al català al segle XIII. De gran càrrega emocional, el cant pronostica l'arribada del Messies i la posterior fi del món. Considerat per l'Església catòlica un ritual pagà, el Concili de Trento (1545-1563) el va fer desaparèixer, conservant-se únicament intacte a Mallorca i a la ciutat de l'Alguer a Sardenya. Representada habitualment durant la missa del Gall, a la Nit de Nadal, a Catalunya el 'Cant de la Sibil·la' va començar a recuperar-se a partir de mitjans del segle XIX.
Maria Arnal i Marcel Bagés han creat un espectacle únic per tancar el festival Clàssics inspirat en el 'Cant de la Sibil·la'. Foto: ACN
Sempre hem fet el mateix amb les cançons tradicionals: descobrir-les, agafar-les i estripar-les
"Sempre hem fet el mateix amb les cançons tradicionals: descobrir-les, agafar-les i estripar-les. Aconseguir que ens ressonin i que així continuïn estant vives. No m'agrada la conservació per imitació, no em surt, no m'agrada. Prefereixo la lliure adaptació, que és una altra manera que la tradició tingui força. El fet, però, és que treballant en aquest nou disc, volíem que tots els temes fossin originals, nostres. Però, amb aquests, recuperar també una cançó tradicional. Va ser aleshores que vaig recordar el 'Cant de la Sibil·la'. Vaig començar a investigar, a investigar, a investigar... Ara tota la seva història és com una mena d'obsessió per a mi. Tant és així que s'ha acabat convertint en una mena d'spin-off de CLAMOR. Un personatge que té coses a dir-nos i es vol expressar el dia del solstici d'hivern, en un espectacle únic i irrepetible com el d'aquesta nit. Un concert en què estarem el grup habitual, el Marcel (Bagés), el David (Soler, multiinstrumentista, les Tarta Relena) i un cor de veus molt especial format, principalment, per amics meus. I amb tot ells, diverses sorpreses. Està pensat perquè sigui un final d'any a l'alçada del que ha estat aquest 2021".
El dia més especial
Per a Maria Arnal i Marcel Bagés l'any va començar amb la publicació del seu segon disc, CLAMOR, un treball tan extraordinari: fascinant conjuntura d'idees, teories, melodies, ritmes i harmonies, que no s'acaba mai. "CLAMOR és un disc que guanya amb el temps. I com més temps vius allà, dins de les seves cançons, més a gust t'hi sents. També és un disc molt intuïtiu: moltes coses encaixen a cop d'escoltar-lo, a casa o als directes, transpirant aquesta paleta de moments. N'hi ha de més emotius, moments més fràgils, moments més dolços, moments de celebració. Tot un arc d'emocions brollen en el directe connectant amb la gent". Un disc que ha tingut una rebuda espectacular i això els ha dut a tenir una atapeïda agenda de concerts. "Després d'un any com el 2020 en què tot es va aturar, teníem por que el disc no funcionés. No per les cançons, que estàvem molt convençuts d'elles, sinó pel context i les condicions, per les restriccions i per com d'abandonat ha estat el nostre sector tots aquests mesos. De fet, continuem vivint en la incertesa, però haver pogut tornar als escenaris i sentir el públic a prop és el millor dels antídots".
CLAMOR, la segona referència d'estudi de Maria Arnal i Marcel Bagés, és un dels millors discos del 2021. Foto: Àlex Rademakers
CLAMOR és un disc que guanya amb el temps. I com més temps vius allà, dins de les seves cançons, més a gust t'hi sents
De totes les actuacions que la parella ha protagonitzat aquest curs, Maria Arnal no dubta a destacar el seu pas pel festival Vida de Vilanova i la Geltrú. Una vetllada que descriu com d'extraordinàriament especial. "Hi havia 8000 persones i tothom estava molt entregat. Es respirava una vibra molt bona". Més especial encara si tenim en compte que per a ells va ser el seu primer concert després de passar la Covid. "Ens vam contagiar quinze dies abans en un altre concert. Vam caure tots malalts. Per sort vam arribar a temps per al Vida, però recordo que a les últimes quatre cançons em mancava l'alè. La Covid deixa molta fluixera. Jo no em poso mai malalta, però aquesta vegada ho vaig passar molt malament, tancada sola a casa amb molta febre". Maria Arnal admet que durant aquells dies va tenir por, perquè, tot i que no va perdre ni el gust ni l'olfacte: "per sort, perquè m'encanta menjar i les olors", li turmentava la idea de quedar-se sense veu. "Tenia molta por, sí. Però tot va sortir fantàstic. Això sí, havia perdut cinc quilos i en les últimes cançons el jo físic estava esgotat, no podia més. Va ser el jo mental el que em va ajudar a acabar el que sens dubte ha estat, fins ara, el millor concert de l'any". Fins ara, perquè el d'aquesta nit promet ser un altre dels records a sumar als millors instants d'aquest 2021.
Foto de portada: Àlex Rademakers