Referent imprescindible de la generació del nou pop català, la dels Mishima, Manel, Sanjosex... Mazoni sempre s'ha destacat per ser un creador incontinent i imprevisible. Sempre partint del pop de melodies plusquamperfectes, del so més cru del folk a l'electrònica, Jaume Pla s'ha endinsat en els més diversos paratges polifònics per erigir les seves referències d'estudis. Nou gir inesperat, el compositor, cantant i guitarrista de la Bisbal d'Empordà ara publica Ludwig (Bankrobber, 2021), un disc inspirat en l’obra del geni clàssic Ludwig van Beethoven. Ens trobem amb ell en una de les seves habituals escapades a Barcelona. "Vivia a Gràcia, però el preu del lloguer es va tornar impossible i m'he tornat cap a la Bisbal. Ara que ja m'he acostumat a estar-hi de nou, ja no tornaria a viure a la ciutat. Tot i que no hi ha setmana que no baixi una o dues vegades". 

Vius de la música?
Sí, des que vaig publicar el primer disc en català, Esgarrapada (Bankrobber, 2006), que visc de la música, tot i que és una lluita continua. També depèn de la vida que portis. Jo no tinc fills, ni parella i duc una vida força austera, no necessito gairebé res per ser feliç.

Quins són els teus vicis?
Anar al cinema. I dic que és un vici perquè la gent considera que és car anar-hi. 

Al Teatre Mundial de la Bisbal?
Jo vaig a Girona i, sobretot, a Barcelona. Quan baixo aprofito per anar a veure alguna pel·lícula. A Girona la cartellera és més comercial, i a la que hi ha alguna pel·li una mica rareta, o directament no la posen o només està una setmana en cartellera. 


Mazoni s'ha inspirat en l'obra de Beethoven en el seu nou disc, Ludwig. Foto: Sergi Alcàzar

Estava cansat de les biografies d'estrelles del rock. Són totes idèntiques: drogues, groupies... 

Quin és el teu cinema favorit?
M'agrada el Boliche, a la Diagonal: unes bones sales i una bona programació. Els Verdi també tenen una bona programació, però s'haurien de plantejar fer-hi alguna reforma. 

Quina és l'última pel·lícula que t'ha fet esclatar el cap?
Titane, de Julia Ducournau. Una pel·lícula incòmoda però fascinant. Dune també em va agradar molt. Denis Villeneuve genera divisió de parers, però jo soc dels que gaudeix amb el seu cinema. El buen patrón també m'ha agradat força, tot i que en alguns temes cau en el clixé. 

Com ha influenciat el cinema en la teva proposta musical?
Per escriure les lletres sempre he intentat defugir la influència dels altres, tenen molt més de recorregut vital personal, tot i que això també inclou les pel·lícules que miro, els llibres que llegeixo, les converses que tinc amb amics... La part musical sí que beu d'altres influències musicals. Un exemple ben clar és aquest nou disc, que musicalment està inspirat en Beethoven, però les lletres continuen sent personals. 

Ludwig (Bankrobber, 2021) és un disc pandèmic?
Ho és, perquè el vaig fer al confinament, però no parla, si més no directament, del temps que vam passar tancats. 

Unes setmanes que vas dedicar a llegir una biografia de Beethoven i d'allà va sorgir tot, oi?
La tenia oblidada a la prestatgeria. Era un d'aquells llibres que sempre queden en segona posició quan busques alguna cosa per llegir. Però va arribar el confinament, i tot sol tancat, el vaig agafar i el vaig devorar. Setmanes després, quan vam començar a poder sortir per hores, va ser quan em va venir la idea de fer un disc inspirat en l'obra de Beethoven, que ja és patrimoni de la humanitat. Sent patrimoni de tots podem fer l'ús que convinguem. En el meu cas, triant les parts que em van inspirar a fer cançons noves. 


Ludwig Van Mazoni. Foto: Sergi Alcàzar

A vegades em noto cansat de fer música, però és momentani

Abans del disc t'agradava, escoltaves música clàssica?
El pop i el rock en el seu sentit més ampli sempre han estat els meus principals referents. L'electrònica, també. Ha estat quan he necessitat descansar d'aquests sons que he recorregut al jazz, al flamenc o a la música clàssica. En aquest cas concret, havia escoltat alguna òpera, alguna composició de Mozart, però no tenia una formació o un coneixement gaire exhaustiu. Ludwig ha estat un treball d'investigació en què Sporify ha estat una eina de gran utilitat, ja que em permetia escoltar al moment les peces que s'anaven citant al llibre. He gaudit molt endinsant-me en l'obra de Beethoven. Ha estat una lectura lenta però profitosa. 

Per cert, quin llibre és?
Beethoven de Jan Swafford. Un llibre que aquí ha publicat Acantilado. L'autor va trigar 10 anys a acabar-lo. El context històric està molt ben treballat, de la mateixa manera que també la vida i l'obra de Beethoven. Estava cansat de les biografies d'estrelles del rock. Són totes idèntiques: drogues, groupies... Tot i que, llegint Beethoven he descobert que hi ha elements que coincideixen, com la passió o la inseguretat en què el músic viu la seva obra. Contràriament, actualment tenen més pes factors aliens a la música: la imatge, la presència a les xarxes. En l'era de Beethoven, els creadors només havien de centrar-se a crear, per això van ser tan prolífics. 

Tu ho ets, de prolífic.
Això diuen, perquè faig un disc cada any o any i mig. Hi ha gent que triga molt més, però jo em considero un dropo que hauria de pencar molt més. 

Com vas triar les composicions de Beethoven que t'han servit d'inspiració?
La seva obra és inabastable i jo m'he centrat en les sonates, les sintonies i els quartets. Em vaig fer una playlist inicialment de 8 o 9 hores que vaig anar reduint fins a les dues hores i d'aquí van sorgir els samplers amb què he treballat.  


Mazoni és un dels noms més rellevants del nou pop català. Foto: Sergi Alcàzar

 En l'era de Beethoven, els creadors només havien de centrar-se a crear, per això van ser tan prolífics

Cal destacar que no és un disc de versions.
No, no l'és. És un disc de cançons meves que tenen aquest element comú, samplers extrets de les seves composicions, en algunes més presents, en altres menys. 

Per la seva peculiaritat, és el teu disc en què els arranjaments estan treballats més detalladament. 
Cert. També és el primer disc en què he treballat amb un productor, l'Emili Bosch del grup d'electrònica b1nO. Ha fet un treball brutal adequant els samplers de Beethoven a l'estructura rock de les meves cançons. 

Ja has presentat el disc amb la teva formació habitual: el baixista Miquel Sospedra i el baixista Aleix Bou, ara amb la incorporació del pianista Adrià Bravo; però per les seves característiques, no t'agradaria dur aquestes cançons al directe acompanyat d'una orquestra?
Seria bonic, però és molt difícil econòmicament. 


Mazoni és Jaume Pla, un compositor de cançons pop amb vocació clàssica. Foto: Sergi Alcàzar

No podria cantar en un grup sense escriure les cançons o tocar la guitarra en un grup sense escriure les cançons, però sí que podria viure escrivint cançons sense tocar en un grup

Podries viure sense fer música?
No. A vegades em noto cansat de fer música, però és momentani. O sento el vertigen aquest d'haver fet ja uns quants discos i em pregunto si cal que en faci algun més, que potser ja he dit tot el que havia de dir. Una vegada passa aquesta angúnia segueixo endavant. També m'ajuda molt trobar un motiu, com explorar la música electrònica a Sacrifiqueu la princesa (Bankrobber, 2014) o ara l'obra de Beethoven. 

Quantes cançons has escrit?
A l'Spotify hi ha 110, que ja són unes quantes. No en tinc gaires més d'escrites, perquè començo moltes però acabo poques. 

Quina és la millor que has escrit?
Em quedaria amb 10. I d'aquestes, 'Part d'un tot', del disc Carn, os i tot inclòs (Bankrobber, 2017).

Quan en el futur algú llegeixi la teva biografia, com t'agradaria que et recordessin?
Com algú que escriu cançons. Canto i toco la guitarra per donar vida a aquestes cançons. No podria cantar en un grup sense escriure les cançons o tocar la guitarra en un grup sense escriure les cançons, però sí que podria viure escrivint cançons sense tocar en un grup.