"A vegades formes part de projectes que estàs convençut que funcionen i després són un fracàs; i a l’inrevés, aventures que creus que no tindran gaire recorregut i ho peten. En el món del cinema tot és molt aleatori". En aquest univers de capricis que és el setè art, esperem que Tres, cinta que demà divendres 5 de novembre arriba a les sales de cinema, sigui de les que ho rebentin. La nova pel·lícula de Juanjo Giménez, cineasta barceloní reconegut per la seva nominació a l'Oscar al millor curtmetratge l'any 2017 per Timecode, s'ho mereix. Un thriller que se salta tots els clixés del gènere per endinsar-nos en el complex món interior de C. una dissenyadora de so que està començant a desincronitzar-se del seu entorn: el cervell li processa el so més tard que les imatges, amb totes les pors i paranoies que això li genera. Marta Nieto, sublim en la seva neguitosa interpretació, és la seva protagonista. Amb ella, un molt notable Miki Esparbé: Barcelona, nit d'estiu; El rei borni, Es por tu bien, Brigada Costa del Sol, El inocente, Reyes de la noche... que ja figura entre els noms més rellevants del món de la interpretació a casa nostra.
És la persona que és gràcies als personatges que he interpretat, diu Miki Esparbé, i que dedicar-se al que es dedica l’ha ajudat a conèixer-se millor. "Al 300%. I vaig prenent consciència d’aquest fet a mesura que em vaig fent gran". Ens trobem al cinema Renoir Floridablanca. Acaben de fer una projecció per a la premsa de Tres i MIki Esparbé, lluint un refinat bigoti d'estrella del cinema dels anys 40 i uns mitjons cridaners explica que el seu personatge és d'aquells que conviden o obliguen a entrar a zones d'un mateix a les quals d'altra manera no entraria mai de la vida. "Un exercici d'introspecció que no sempre és agradable, perquè no ens agrada tot de nosaltres. Tenim parts fosques i parts que sabem que hem de millorar. Però aquesta també és la gràcia del nostre ofici. És molt bonic investigar en aquest camí". De la mateixa manera que insisteix que hi ha personatges que fa ara que d’haver-los fet cinc anys enrere els hauria interpretat d’una altra manera."El camí vital en paral·lel que fas a l’ofici et fa enriquir com intèrpret. És molt dur, en tots els sentits, però és molt gratificant”.
Miki Esparbé és un dels protagonistes de Tres, pel·lícula que demà arriba als cinemes. Foto: Sergi Alcàzar
Poder dir que no
Aquest divendres, coincidint amb l’estrena de Tres, arriba a Amazon Prime Historias para no dormir, una relectura de la icònica sèrie de Chicho Ibáñez Serrador. Esparbé també forma part del càsting d’aquesta producció. “He tingut la sort de treballar amb el Paco Plaza, un gran amic al qual admiro molt. El meu personatge, tot i tenir tocs d’humor, és molt fosc. N’estic molt content, amb la feina que he fet. Sempre dic que la generositat en el risc, es deu, sobre manera, a la seguretat que et dona qui estigui a l’altra banda de la càmera. La Leonor Watling va dir una vegada que ets tan bon actor com el teu director et faci creure que ets. Em faig meva aquesta frase”.
Mike Esparbé té moltes amigues i amics. Una d’elles, de la que no ens descobreix el nom, diu que l’èxit en la professió d’actor no és guanyar molts diners sinó poder dir que no. Ell, cada cop més, pot triar els papers que fa. Més sent un actor 360 que, de la comèdia al drama, pot donar vida a qualsevol personatge. “Més enllà de la voluntat que un tingui, la indústria li ha de donar una oportunitat. He tingut la sort que directores i directors de càsting, directores i directors de pel·lícules m’han deixat experimentar en terrenys en principi aliens a les meves característiques".
Esparbé va començar fent comèdies, però creu que si s’hagués quedat allà, s’hauria avorrit. Com a actor, l’única manera de sentir-se realitzat és investigant i arriscant. "El model d’actors i actrius que m’agraden és aquest, els que arrisquen. I arriscar-se significa fer-ho bé, regular o malament. Però això és el que té llençar-t’hi. Així i tot, prefereixo un milió de vegades intentar-ho que quedar-me immòbil a la meva zona de confort sent esclau d’uns recursos i eines que utilitzi reiterativament i maquinalment al llarg de la meva carrera". Si mai passa assegura que deixarà la interpretació.
Fa deu anys que Miki Esparbé va debutar en la interpretació a la sèrie Pop Ràpid. Foto: Sergi Alcàzar
Un moment molt interessant
Quan Miki Esparbé era petit mai va saber gaire bé què volia ser de gran. Va ser amb 14 o 15 anys que va començar a estudiar teatre amateur, al teatre Carlins de Manresa, la seva ciutat. “Vaig voler fer les proves de l’Institut del Teatre, però a casa meva no els va fer gaire gràcia. No em deien que no, però...". El seu és un cas ben curiós, perquè com ens descobreix, a casa seva sempre hi ha hagut interès per la cultura i l’art: el seu pare era pintor i la seva mare professora i directora d’un centre. "No em van negar mai que em dediqués a la interpretació, però era aquella època que es tenia la creença que si no tenies un títol universitari no podries fer res a la vida”. Va estudiar Humanitats, una carrera que assegura va gaudir moltíssim. Anys universitaris en què va combinar els estudis amb una feina a una petita productora audiovisual. “Fèiem, sobretot, publicitat per a la televisió local de Manresa. Me n’anava amb una càmera a, posem pel cas, una cafeteria, gravava diverses seqüències, me n’anava a casa i feia el muntatge i l’edició. També això, conèixer aquesta part de l’ofici, em va ajudar a créixer com a actor. Aquesta i la resta de feines que he vaig haver de fer que no tenen res a veure amb el món de la interpretació o el cinema”.
I aleshores Miki Esparbé repassa el seu currículum: cuiner a una creperia de Manresa, dependent d’una botiga d’esports, currante a una fàbrica en el torn de nit, cambrer d’un bar de copes de Manresa, cambrer d’un bar de copes a Barcelona, ja una vegada es va instal·lar a la ciutat i va començar a estudiar a l’escola d’interpretació de la Nancy Tuñón... “I durant dos o tres anys seguits, els estius marxava a Formentera a fer la temporada. La indústria de la interpretació pot ser molt salvatge. Haver arribat amb 24 anys, amb tot un recorregut vital darrere em va servir per tocar de peus a terra. Un dels meus primers papers com a actor va ser a la sèrie Pop Ràpid, tot just ara fa 10 anys. Feia de cambrer. Ningú no em va haver d’explicar com s’han de servir les copes”.
Actualment, l'actor manresà està treballant en una pel·lícula basada en la vida de Lucio Urtubia. Navarrès, Urtubia va ser tota la seva vida un paleta d’idees anarquistes. Exiliat a París va començar a donar-li voltes a la idea de fer volar pels aires el sistema capitalista. Per aconseguir-ho, es va proposar fer falsificacions de bitllets de dòlar. “Les seves reproduccions van arribar a ser perfectes. Els especialistes al·lucinaven. Posteriorment va falsificar els xecs de viatge de Citybank. Va falsificar talonaris estafant milions i milions a aquest banc. Una vida fascinant. En la pel·li faig un paper petitó però molt interessant”. Un més a la carrera d'un Miki Esparbé que només 38 anys però molt feina feta. “Hi ha racons de mi que conec millor i encaro els reptes professionals des d’una altra perspectiva. Passo per una etapa de la meva trajectòria molt interessant. Que segueixi així”.