Amb el talent show Operación Triunfo com a plataforma d'enlairament, Miki Núñez, que ahir va actuar al festival Acústica de Figueres, està consolidant-se com un dels màxims exponents del mainstream nostrat. Una trajectòria perfectament pensada que es balanceja entre la festa del mestissatge i el pop més addictiu, fórmula infal·lible de la qual han sorgit temes de seducció massiva com aquest "Me vale" amb que ens va alegrar el confinament.
Ha estat un estiu amb unes circumstàncies... especials. Com ho has portat?
Tornar als escenaris després de tant de temps i haver-ho de fer en un altre format ha estat dur, però... Però ho hem fet. M'ho prenc com una segona part de la gira en què he hagut de canviar tot l'equip.
Per què?
Teníem una tram final de la gira de presentació d'Amuza (Universal/Musica Glogal, 2019) molt carregat de concerts. Teníem al voltant de 50 bolos tancats per aquest estiu. Una barbaritat. Durant el confinament van caure la gran majoria.
Una situació molt complicada que esteu patint tots els que us dediqueu a la música.
Un drama. En el meu cas, alguns concerts s'han cancel·lat, d'altres s'han posposat, també n'hi ha que han canviat de format... Amb l'ajuda de l'Adrià Salas de La Pegatina com a productor del directe, teníem tot l'espectacle preparat i a punt per sortir de gira amb tota la banda, però... Hem hagut de canviar tot el concepte. No hem pogut ser tota la banda, si no ens presentarem amb un format molt més reduït de quatre persones. Hem anat a buscar al Gerard Aledo, qui va ser líder d'Animal, perquè ens ajudi amb la producció del nou directe, més propera i acústica.
Com vas viure el confinament?
Va ser bastant dur. Vaig estar amb els meus pares i amb el meu germà, però alhora també vaig ser molt lluny de moltes de les persones que més estimo: els meus avis, la meva parella... Vaig passat massa temps sense poder ser al seu costat. Però veient tot el que ha passat, sóc un afortunat.
Ens vas regalar una de les cançons del confinament i molt probablement de l'estiu: "Me vale". Agradarà més o menys, però és un d'aquells temes amb una melodia total que és impossible que no se t'enganxi.
Estava passant per una època en la qual volia escriure sobre com m'havia canviat la vida gràcies a haver conegut a determinades persones. Un dia abans del confinament estava a Madrid acabant-la de produir amb l'ajuda de Veintiuno, un grup d'allà que m'encanta. El curiós és que, de les vint-i-moltes cançons que ja tenia escrites, el single per aquest estiu anava a ser un altre.
Què et va fer canviar d'idea?
Quan vaig compondre "Me vale" vaig tenir clar que havia de ser aquesta. Des de la discogràfica em van donar tot el seu suport. Va ser una creació una mica Frankenstein, perquè el bateria va gravar des de casa seva, el guitarrista a la seva, el baixista...
I tu gravant el videoclip des de casa, també.
Els vaig enganyar, als de la discogràfica, i els vaig dir que el podia fer jo sol. Era mentida (riures). Però, tot i que ha sortit el que ha sortit, ho vaig acabar fent.
Està ple de cameos d'amics vips del món de la música però també de l'esport.
Passa que després de gravar més de seixanta escenes durant cinc dies, només tenia material per a un minut i mig. Així que sí, que vaig tirar d'agenda i vaig demanar a amics que em dediquessin deu segons a gravar-se amb un cartellet que poses #mevale. I la veritat és que sí, que tinc la sort que hi apareix gent com Sergi Roberto o Fernando Belasteguin. Però també els meus amics més propers.
Com portes el disc nou?
Tinc incontinència creativa. Quan vam acabar d'enregistrar Amuza ja tenia cinc temes nous. I des d'aleshores fins ara n'he escrit molts més. Durant el confinament m'he dedicat a madurar-los i acabar de donar-los forma. De fet, ja tenim en marxa el segon disc i sortirà, si tot va bé, a l'octubre. L'he gravat amb David Rossell de productor.
Amb el seu currículum: guitarrista de Brams, Mesclat, Catarres... i productor de confiança de bandes com Txarango, Buhos, Itaca Band... és normal que vulguis treballar amb ell.
És un somni fet realitat, tal qual. Tinc moltes ganes de treballar amb ell. També hi col·laborarà a la producció Paco Salazar, el productor de "Me vale". Així tindré les dues vessants, la més festiva i la més pop.
Segurament en aquest equilibri entre aquests dos mons has trobat la teva personalitat com artista.
Jo crec que sí. He trobat un punt d'equilibri molt guay entre aquests dos sons on em sento molt a gust. Un equilibri on hi ha cançons que pots escoltar tranquil·lament a casa i d'altres que son per tornar-te literalment boig en concert.
Ho deies, ens els últims dos o tres anys t'ha canviat la vida radicalment.
Moltíssim. Passa que l'important, crec jo, és no canviar tu per molt que et canviï la vida.
En alguns moments no ha de ser fàcil seguir tocant de peus a terra.
Per això tinc un psicòleg increïble que m'ajuda moltíssim. Juntament amb la meva família i els meus amics de tota la vida i la meva parella, si segueixo sent com era abans és gràcies al meu psicòleg. M'ha ajudat a rebaixar l'ansietat, a relativitzar molt tot... Tinc una sort increïble de tenir-lo al meu costat de suport.
Està molt bé que expliquis obertament això. Moltes vegades ens fa certa vergonya o pudor admetre que anem al psicòleg.
Quan la vida et dóna hòsties, ho fa sense avisar. Son fets que no tens temps d'assimilar i que es queden allà, en el rerefons de la teva ment creant-te aquesta angoixa i ansietat. Si et fa mal el peu, vas al podòleg. I si no hi veus bé, a l'oculista. Per què no hauríem d'anar al psicòleg si el que ens passa és que tenim problemes al cap. És una part més del cos que l'hem de cuidar tant o més que les altres. Hauríem d'anar tots i totes, al psicòleg.
Tot i ser un dels noms destacats no vas estar ni entre els finalistes de la teva edició d'OT, en canvi, i sense voler menystenir ningú, ets els que està tenint la carrera més reeixida.
Has de tenir sort amb la gent que t'envolta. No sóc més vàlid ni millor cantant que ningú, ni que els meus companys d'OT ni que molts dels cantautors i músics que han de lluitar per dur la seva carrera endavant. Passa que a vegades tens la sort d'envoltar-te de gent molt brillant i molt bona que sap com fer brillar i gestionar la teva feina perquè vagis cap amunt. He tingut molta sort.