La vam descobrir com a part de Crimen Pasional, un dels primers projectes que es van llençar a facturar reggaeton en català. Saldada l'aventura que compartia amb Briganti Boy; la barcelonina Neisha ha reaparegut com a Dolcesa Bruna, una aventura amb què acaba de publicar el seu primer EP, treball modelat per tres temes en què combina els ritmes més càlids de la música urbana amb poesia antiga catalana.
Foto: Sergi Alcàzar
Feia dos anys que no sabíem res de tu.
Crimen Pasional és un projecte que ja ha mort. Potser algun dia fem alguna col·laboració amb Briganti Boy, però ara per no és res que em plantegi ara mateix.
Perdem Crimen Pasional però guanyem Neisha com Dolcesa Bruna.
De sobte em vaig descobrir llegint molta poesia. Amb Crimen Pasional volíem aproximar el català a un llenguatge molt més actual. Ara em venia de gust fer tot el contrari. Volia recuperar un català més nostrat i romàntic. Tendim a vulgaritzar l'idioma, a deconstruir-lo i dur-lo fins a l'extrem. I ja està bé mirar endavant, però també hem de mirar enrere per saber qui som.
Amb Dolcesa Bruna segueixo parlant d'amor i sexe. La diferència és que ara al meu amant li parlo de vostè
Vau rebre moltes crítiques per algunes de les lletres de Crimen Pasional, sobretot per aquella en què cantaveu: 'M’agrada pegar-te molt fort, casi fins la mort'.
M'agrada crear controvèrsia i que la gent parli, encara que sigui des d'un prisma erroni i sense acabar d'entendre què he volgut dir o contrari a la meva veritat i realitat. Aquest però és un projecte molt més personal. Amb Dolcesa Bruna segueixo parlant d'amor i sexe. La diferència és que ara al meu amant li parlo de vostè.
Dolcesa Bruna és un projecte en què mescles reggaeton amb poesia catalana, més concretament versos de Beatriu de Dia, Santiago Rusiñol i Joan Salvat-Papasseit. Boooom! N'hi ha que els explotarà el cap.
M'agrada la poesia contemporània. M'agraden coses com Maria Mercè Marçal, a la qual vaig intentar musicar, però vaig acabar adonant-me que em sento molt més còmoda treballant amb poesia antiga. Per la musicalitat de les paraules, les melodies m'encaixen molt més amb els versos de Beratriu de Dia que no pas amb poetesses i poetes actuals. Per això he tirat una mica enrere. El reggaeton i la poesia medieval catalana casen perfectament.
Neisha, reggaeton, poesia catalana i ungles impossibles. Foto: Sergi Alcàzar
Una mica bastant! Beatriu de Dia, de qui musiques 'Tinc un desfici', és una trobairitz occitana del segle XIII.
Descobrir-la va ser tota una revelació. Devia ser una dona superforta i valenta per, en aquella època, deixar-ho tot i dedicar-se a la poesia i explicar públicament, en els seus versos, les aventures extramatrimonials que va viure.
Com la vas descobrir?
Vaig passar uns mesos molt intensos buscant escriptores. Poetesses que em transmetessin alguna cosa ben especial. Vaig començar per les actuals i vaig anar tirant enrere fins a arribar a ella. N'hi ha de noucentistes que també hauria usat però Beatriu de Dia va ser la que més em va impactar. No podia prescindir d'ella. Dolcesa Bruna també respon a la voluntat de reivindicar el paper de la dona a la literatura catalana.
En canvi els altres dos poemes que has musicat son d'homes: Santiago Rusiñol ('La nit de l'amor') i Joan Salvat-Papasseit ('Rosa als llavis').
Son dos poemes que ja havia musicat d'abans que el projecte prengués forma. Amb el temps em vaig adonar que encaixaven amb el que volia expressar amb Dolcesa Bruna.
Es tendeix a menystenir el reggaeton per ser suposadament vulgar i culturalment intranscendent.
Sí, és un estil del que es creu que representa tot el contrari del que suposadament és la cultura i, a més, des d'una estètica lletja. Aquest projecte també és la meva manera de reivindicar el reggaeton, un gènere tan vàlid com qualsevol altre.
Aquest projecte també és la meva manera de reivindicar el reggaeton. Un gènere tan vàlid com qualsevol altre.
Foto: Sergi Alcàzar
El projecte es completa amb els vídeos que has rodat per cadascun dels tres temes i que vas publicar ahir a Youtube.
Aquesta és un projecte amb una idea conceptual filada en tres actes, cadascun d'ells amb un vídeo. La directora dels tres vídeos és Erika Michi. De fet ella és qui, jutanement amb mi, ha desenvolupat la idea que en ells s'explica.
I què s'explica?
És un procés de descoberta, experimentació sobre l'orientació sexual. La història comença amb un desig carnal no satisfet i durant la història anem observant i aprofundint en la manera d'estimar de les dones, molt més pura i incondicional. El tercer vídeo és la felicitat en la decodificació i descoberta total de la manera d'estimar de les dones.
Tu has experimentat aquest trànsit?
És una qüestió més performativa que representativa de la realitat, tot i que alguna cosa meva hi ha. He gaudit de certa llibertat sexual que anys enrere no existia al nostre país. Però Catalunya és un país cohibit sexualment.
El projecte de Dolcesa Bruna és de llarg recorregut?
Sí, tinc ganes de seguir musicant poemes. M'agradaria crear una saga de discos musicant poesia catalana. Amb tot, és probable que no tots els discos siguin de reggaeton o dancehall.
I més enllà de la música tens un negoci d'ungles.
Sí. Treballo per a diversos locals fent manicures i decoració i extensió d'ungles. I a vegades també faig cursets. De fet, com la mateixa música que faig, les ungles son una part més de la cultura urbana.