Orbital, nom referencial de la música electrònica, estaran a Barcelona aquest divendres (ells i les seves ulleres de visió nocturna). Tornen a la capital catalana com a caps de cartell del Mira, festival d'art digital que enguany deixa la seva seu habitual a la Fabra i Coats de Sant Andreu per traslladar-se al molt més gran recinte firal de Gran Via. Repassaran el seu darrer treball, 30 something, disc que recull els molts èxits que han anant cultivant al llarg d'aquestes tres dècades de trajectòria rere sintetitzadors i caixes de ritmes: Chime, Halcyon, Belfast, The Box... Recopilatori preàmbul del seu nou àlbum d'estudi, Optical Delusion, elapé que tenen previst publicar el pròxim 17 de febrer de 2023.
30 anys, per cert, també són els que han passat des que els germans Phil i Paul Hartnoll, van trepitjar per primera vegada Barcelona. Va ser el 1995, amb una actuació antològica a la segona edició del Sonar. Només un estiu abans, el del 1994, Orbital va iniciar l'edat d'or de l'electrònica amb un recital històric a Glastonbury, encara ara celebrat com un dels 10 millors concerts en el còmput general de l'icònic festival anglès. "El del Sonar va ser exactament el mateix espectacle que el de Glastonbury!", recorda Paul Hartnoll a través de Zoom des del seu estudi de gravació a Bristol. "La recordo com una nit molt especial. Va ser la primera vegada que anàvem a Espanya. La primera vegada que anàvem al Sonar, un festival que aleshores estava començant. Després hem tornat diverses vegades. Glastonbury va ser el nostre primer gran festival. Va tenir tant d'èxit que des d'aquell moment ens van començar a contractar a molts d'altres i vam trobar en nostre lloc en el món. M'encanta actuar a festivals".
Va ser el moment que vau irrompre en escena vosaltres però també Chemical Brothers, The Prodigy, Aphex Twin, Fatboy Slim... Èreu conscients que la música electrònica estava vivint el seu moment d'eclosió?
Va ser així, però nosaltres ja feia anys que veníem observant aquest creixement en popularitat. De fet, per a nosaltres, que vam començar amb Orbital a mitjans dels 80 aquesta eclosió estava trigant massa. L'acid house era massiu des de 1989, i nosaltres vam publicar els nostres primers discos el 1990. Nosaltres i la resta d'artistes de l'escena electrònica veníem treballant perquè això passés des de molt abans de la nostra actuacio a Glastonbury.
Més concretament des de mitjans dels vuitanta, quan la cultura de les festes raves es va propagar per tot el Regne Unit arrossegant a naus industrials i hangars milers de joves cercant l'èxtasi. "Però tot i així era una cosa molt undergound. No hi havia cap pel·lícula ni documental que recollís el que estava passant. Els grans festivals encara no comptaven amb nosaltres. La nostra primera gira per Anglaterra va ser l'any 1992, i vam tocar a sales on fins aleshores només havien acollit concerts de grups de rock i pop. Vam ser els primers a portar la música electrònica a aquests locals i aquesta audiència. Era el moment perquè això passés".
Érem l'underground i ara la música electrònica està present a tot arreu
Trobes a faltar alguna cosa d'aquella època de festes raves?
No. La vida és un procés lineal i jo ja vaig viure tot allò. Va ser divertit, però. Vam acabar amb moltes barreres culturals. Érem l'underground i ara la música electrònica està present a tot arreu.
Del restaurant a la tele
Abans de Glastonbury 1994, abans del Sonar 1995, Orbital van viure el seu primer moment culminant quan els van convidar a participar del Top of the Pops, el programa musical més influent de tots els temps de la televisió britànica. Era l'any 1992. Van interpretar Chime. Van incendiar (metafòricament) el plató. "En aquella època treballava en una pizzeria rentant els plats. Era un dimecres i em tocava pencar. L'amo tenia una norma sagrada: si tens torn no el pots canviar". Sent fidel a unes regles que havia imposat ell, el propietari del restaurant es va negar a donar-li festa.
Aquell dia em va canviar la vida. Top of the Pops era un programa realment important a Anglaterra en aquella època. Que ens convidessin va ser el certificat que la cosa era seriosa
Tot va canviar quan en Paul li va explicar el motiu. "Quan li vaig dir que era per sortir al Top of the Pops li va canviar la cara". I va rematar la jugada quan el va advertir que ja no tornaria mai més per allà. "'No et preocupis', va ser la seva resposta (riures). 'Si mai et va malament amb la música, sempre tindràs una lloc de feina aquí'". Des d'aleshores no ha tingut cap altra dedicació que la música. "Aquell dia em va canviar la vida. Top of the Pops era un programa realment important a Anglaterra en aquella època. Que ens convidessin va ser el certificat que la cosa era seriosa. Si sortia al Top of the Pops podia dedicar-me professionalment a la música, tot i que no teníem un duro".
Del punk a l'electrònica
Orbital van gravar Chime, com molts altres dels seus primers hits, en una petita habitació que quedava amagada sota les escales de casa dels seus pares. "Amb 13 anys els vaig dir que em volia dedicar a la música. Em van donar tot el seu suport amb una única condició: em comprarien l'instrument que volgués però havia d'anar a classes". En Paul va escollir la guitarra elèctrica. Només va anar a dues lliçons. "Tocava en un grup de punk rock. No necessitava res més (riures). El punk va ser molt important en la meva educació musical i personal". Al principi, recorda, va entrar de ple en tot el moviment Two Tone amb bandes d'ska com The Specials i Madness però amb una actitud molt punk. Després va sucumbir a grups de hardcore com Dead Kennedys o Crass. "Van ser ells els que van fonamentar el meu ideari personal. Gràcies a aquestes bandes vaig descobrir l'ètica vegana i vaig aprendre sobre feminisme. Temes dels quals mai es parlava en un poble petit com el nostre. Ells ens van obrir les portes a tot un món diferent. Encara ara fem servir samplers de molts d'aquests grups".
Poc després van començar a aparéixer per casa sintetitzadors. I quan vam tenir el nostre primer quatre pistes, tot va acabar de prendre sentit
El punk va donar pas a grups com Kraftwerk, New Order o Cabaret Voltaire. Paul tenia 16 anys i treballava pel seu pare, que era constructor. Tot i ser el fill de l'amo, no era més que un peó que portava maons amunt i avall. Diu que mai he estat tan fort com ho estava aleshores. "Un dia, en una obra, a l'hora del dinar, estava llegint l'NME (revista musical de referència a Anglaterra... i a tot el món ndr.-). Hi havia un article que parlaven de caixes de ritmes. Vaig quedar fascinat i em vaig comprar una. Així vam començar a fer música amb el meu germà, jo tocant la guitarra elèctrica i ell la caixa de ritmes. Volíem ser els nous New Order (riures). Poc després van començar a aparéixer per casa sintetitzadors. I quan vam tenir el nostre primer quatre pistes, tot va acabar de prendre sentit". Naixia Orbital. Han passat 30 anys i tot continua tenint sentit.
Deliri òptic
Orbital publicaran el pròxim mes de febrer el seu nou disc, Optical Delusion, àlbum, el desé en la seva obra fonogràfica d'estudi, en què encara estan treballant però del qual ja ha transcendit el seu primer senzill. A Dirty Rat, títol del tema, han comptat amb la col·laboració de Jason Williamson d'Sleaford Mods, un dels més excitants exabruptes sònics sorgits d'Anglaterra aquest nou mil·lenni. "Ens coneixem de fa temps, i fa temps que en Jason ens deia que volia cantar en una de les nostres cançons. Vam acceptar al moment, perquè som molt fans seus".
Serà un dels temes que sonarà en la seva sessió de demà al Mira. Sense voler donar moltes més pistes, també avança que reviuran Smiley, que és un dels temes inèdits que han inclòs a 30 Something. "Tinc ganes que arribi ja divendres. La gent a Barcelona és de les que millor balla del món. A cada lloc és diferent la reacció de la gent. Ni millor ni pitjor, diferent. Però a Escòcia, Irlanda i Espanya la gent balla amb una intensitat especial".