Va irrompre en ple confinament amb dos artefactes sonors de la magnitud seductora de 'Too Many Drugs' i 'In Spain We Call It Soledad'. Una col·lecció d'incontestables que va anar ampliant amb 'Fiesta', 'Que Cristo baje', 'Cuando tu nazcas' (o com aconseguir que la generació millennial balli una cançó de Mocedades) i, la que molt probablement és la seva creació més rodona, 'Perra', per convertir-se en el gran fenomen del moment. 

Escriptora, dramaturga, actriu de doblatge, cantant (era una dels tres vèrtex d'aquelles Mamzelles que a cop d'insistir-nos fins a la tortura psicològica amb allò de "envàs on vas", van aconseguir que mescléssim a la bossa de la brossa l'orgànica amb el plàstic amb el vidre amb el paper i a prendre pel sac)... Oblideu-vos de la Paula Ribó i saludeu la Rigoberta Bandini, figura fascinant en algun lloc de la confluència impossible de La Bien Querida, Billie Eilish i Marisol. Divendres va publicar una nova cançó: 'The Fuck Fuck Fuck Poem' i avui ens trobem amb ella. No us cregueu mai el hype si no és que us el recomana Revers. 

No pares!

Estic en un munt de coses alhora. Em sento com un pop amb 200 tentacles. Està sent un any molt intens. La veritat és que estic cansada. Contenta, però cansada. 

Una mica com aquella pel·li de 'Mis dobles, mi mujer y yo'. Sembla que hi hagi 20 Rigobertes i estigueu per tot arreu. 

(Riu) M'encantaria tenir dobles. Seria increïble i molt funcional. En molt poc tempos estic vivint moltes coses i totes genials. A més, tot està sortint d'una manera molt orgànica, fins i tot fàcil. No he hagut de lluitar molt per fer el que vull, ni remar a contracorrent. El vent està bufant a favor. 

El moment també és extraordinari perquè has aparegut en escena en mig d'una pandèmia que ens ha canviat la vida. 

He rebut missatges superbonics de la gent explicant-me que la meva música els ha ajudat a superar tot això que estem patint. I res em fa més feliç. No hi ha regal de tornada millor. Això és el que realment li dóna sentit al que faig.

És una pregunta gairebé metaexistencialista, però creus que la resposta a la teva proposta hauria estat diferent de viure en l'antiga normalitat. 

És una pregunta que m'he fet. 

I a quina conclusió has arribat?

La resposta seria diferent segur, perquè les circumstàncies serien unes altres i, conseqüentment, nosaltres també seríem persones diferents. Vull pensar, però, que la música hauria arribat igualment a la gent. D'una altra manera, però hauria arribat. Estem passant per un moment en què tots estem més vulnerables i sensibles, amb moltíssimes ganes de viure, veure i sentir. Fa un any el món es va aturar i ens vam tancar.  

Sempre he entès la vida amb sentit de l'humor però buscant respostes

Va ser agradable descobrir un projecte nou en mig d'aquella incertesa absoluta. 

Va ser una mica com recordar que hi havia futur. Que hi havia esperança. No, segur que l'impacte no hauria estat el mateix però m'agradaria pensar que hauria arribat igual.

La teva música es balanceja entre la festivitat i l'espiritualitat. 

Sempre he estat així. Sempre he entès la vida d'aquesta manera, amb sentit de l'humor però buscant respostes. M'agrada dedicar temps a pensar en què fem aquí, què som... Cercar respostes a les preguntes més existencialistes. Potser per això la meva proposta ha funcionat tan bé. 

Rigoberta Bandini,  l'últim gran fenomen del moment en la nostra escena musical, ha publicat aquest divendres el nou single 'The Fuck Fuck Fuck Poem'

Has passat per i participat en molts projectes artístics, tant teatrals com musicals, com van ser The Mamzelles. Totes aquestes etapes han estat un aprenentatge per arribar a Rigoberta Bandini?

Rigoberta Bandini és un conglomerat de tot el que he estat i fet abans. Projectes i experiències que m'han donat moltíssima seguretat en mi mateixa. M'han ensenyat a escoltar-me i a decidir-me fer el que realment em dóna la gana. Porto molts assajos, moltes obres de teatre, molts concerts... Totes aquestes hores de feina m'han ajudat a resoldre per què vull ser creadora i què puc aportar al món. Tinc moltes menys pors que anys enrere.

Rigoberta és el teu projecte definitiu?

Sí, però serà un projecte polièdric. La Rigoberta tindrà tantes cares com vulgui tenir. Potser d'aquí a uns anys Rigoberta Bandini abandona la música i es dedica exclusivament a dirigir obres de teatre. Ara per ara, però, em veig dedicant-me exclusivament i durant molt de temps a la música. M'encanta, tinc moltes cançons escrites i tinc moltes ganes de seguir escrivint. Però si arriba un moment en què ja no vibro amb la música, buscaré un nou repte que em motivi. 

Ara sóc mare i sóc molt més terra, estic més arrelada a la vida, però continuo sent una mocosa

De fet ja dius que treballes les cançons fins que t'emocionin. 

Sense emoció no funciono. Recordo el que em va passar amb aquesta nova cançó, 'The Fuck Fuck Fuck Poem'. Va ser en un AVE, tornant de Madrid en què em vaig adonar que havia aconseguit el que volia. La vaig escoltar amb els auriculars i va passar que em va emocionar. 

Què vas sentir?

Va ser com si tingués tot el món cantant la cançó en el meu pit. Era justament allò. 

Ets molt crítica amb el que fas?

Sí. Però no m'autocritico per autocriticar-me sinó que no paro de treballar fins a aconseguir el que vull. En la feina sóc una gossa que ho ensuma tot fins que troba l'os. 

Divendres presentaves 'The Fuck Fuck Fuck Poem', una cançó, novament, entre la disbauxa i l'introspectivitat. 

És una cançó molt important per a mi. És un mantra d'auto acceptació. Hi ha hagut moments en què he fet les coses molt malament. Hi ha hagut moments en què no m'he agradat. Moments en què m'autoflajelava per cagar-la constantment. En aquesta cançó abandono la jo més madura per abraçar a la Rigoberta que la cagava. Una lletra que m'emociona molt perquè és com un mantra d'acceptació a una mateixa.

La vida t'empeny cap a una maduresa i certs compromisos que, per bo o per dolent, no pots eludir. 

Però som polièdrics i dins d'una mateixa poden conviure diverses jo. Ara sóc mare i sóc molt més terra, estic més arrelada a la vida, però continuo sent una mocosa. I és important mantenir viva la nena o el nen que vam ser. 

Hi ha moments que sóc la Paula i m'agrada posar-me en la pell de Rigoberta Bandini per prendre decisions

Has hagut de dir que no a moltes coses?

He fet alguna coseta com a actriu últimament, però estic totalment centrada en la música. Ara per ara seguiré publicant singles, no tinc previst publicar un disc. Però qui sap, potser arriba l'octubre i faig un recull de tots els singles i els publico junts en un àlbum. La veritat és que estic aprenent a dir que no a moltes coses. No perquè no vulgui fer-les, sinó perquè necessitaria 10 vides per fer tot el que em proposen que m'agradaria fer. 

On comença Rigoberta Bandini i acaba Paula Ribó?

Van molt juntes. Hi ha moments que sóc jo i m'agrada posar-me en la pell de Rigoberta Bandini per prendre decisions sobre les cançons i els vídeos. És molt divertit. Ara per ara la línia que les separa és molt difusa i no em molesta.