La cineasta afganesa Sahraa Karimi va abandonar Kabul el 15 d'agost de 2021 després de l'arribada al poder pel govern talibà. Ara viu acollida a Kíev (Ucraïna). Nascuda a Teheran, 21 de maig de 1983, s'ha convertit en la veu feminista del setè art contra el règim fonamentalista. Autora d'una extensa filmografia amb més d'una trentena de títols entre els quals destaquen Afghan Women Behind the Wheel (2009), Parlika (2016) i Hava, Maryam, Ayesha (2019), Karimi va visitar Barcelona el passat 2021 convidada per l'Asian Film Festival. Aquest dimecres ha estat a Madrid on ha parlat del seu pròxim llargmetratge, Fly from Kabul, una pel·lícula en la qual descobrirà la seva marxa de l'Afganistan fugint dels integristes.
Volant des de Kabul
"Crec que les dones que segueixen a l'Afganistan són fortes, han de continuar lluitant per les seves vides. Jo com a artista continuo compartint la seva lluita i pregària per la seva seguretat", ha subratllat la cineasta. Karimi reconeix que des de la seva marxa cada dia està més desolada. "Els meus amics no es creuen que ara sigui una persona calmada. Fa molt que no crido a ningú, hi ha alguna cosa dins meu que està trencada. No puc explicar el que és, però sé que no soc la mateixa persona des del 15 d'agost", confessa.
Hi ha alguna cosa dins meu que està trencada. No puc explicar el que és, però sé que no soc la mateixa persona des del 15 d'agost
Quan els talibans van entrar a Kabul, la realitzadora, primera dona en dirigir l'agència estatal de cinema Afghan Films el 2019, va tenir poques hores per decidir si es quedava al país o l'abandonava. Finalment, el 17 d'agost comunicava als seus seguidors que havia marxat de la capital. Ara la cineasta treballa a la seva nova pel·lícula Fly from Kabul, que tracta sobre la seva pròpia sortida de l'Afganistan.
El més dolorós de deixar tot és perdre el concepte de casa per sempre
"El més dolorós de deixar tot és perdre el concepte de casa per sempre, perquè moltes vegades en la meva vida he estat refugiada, però quan vaig decidir tornar a l'Afganistan el 2012 volia viure allà per sempre. Vaig acceptar totes les dificultats, tots els comportaments en contra de la dona, perquè em sentia fora de perill emocionalment a l'Afganistan, però amb la tornada dels talibans, em van forçar a deixar casa meva", relata.
Sahraa Karimi l'any 2019 quan era director de l'agència Afghan Films. Foto: Viquipèdia
Por de l'estupidesa
Karimi assegura no tenir por dels talibans, però adverteix que cal tenir-li por a l'"estupidesa". "Les persones estúpides fan coses estúpides i no poden entendre que l'estupidesa pot destruir una nació", lamenta per subratllar que els talibans són un "grup terrorista", un grup bàrbar que "no valora cap dret humà, cap dret de la dona, no creuen en cap valor democràtic i no es mereixen ser reconeguts".
Les persones estúpides fan coses estúpides i no poden entendre que l'estupidesa pot destruir una nació
Directora de diferents documentals i pel·lícules, la seva cinta Hava, Maryam, Ayesha (2019), filmada a l'Afganistan i produïda a l'Iran, es va estrenar al Festival de Venècia i va ser nominada al Premi Orizzonti. En el seu treball sol tractar sobre el sofriment de les dones afganeses però també sobre la seva resistència. Així, adverteix que, "per desgràcia", a Afganistan, amb talibans o sense, "la majoria de la gent són antidones, no toleren les dones fortes. És molt difícil ser una dona independent, apoderada i educada a l'Afganistan. Quan tens habilitats i vols desenvolupar-les, saps el que vols, lluites pels teus drets, la teva identitat, és molt difícil", recalca.
És molt difícil ser una dona independent, apoderada i educada a l'Afganistan
De fet, recalca que ser cineasta al seu país "no està ben vist, igual com ser dona, i quan juntes tots dos factors, és una combinació a la qual la societat no dona suport". "Tinc un doctorat, molts anys d'experiència, però com soc cineasta em miren com si perdés el meu temps, amb menyspreu", ha matisat per afegir que "és més difícil ser actriu perquè l'associen a la prostitució".
Obrint oportunitats
Karimi se sent orgullosa d'haver estat la primera dona directora de l'Afghan Films. "He fet història. Per primera vegada una dona és directora d'aquesta organització", subratlla mentre explica com una de les primeres coses que va canviar va ser introduir igualtat de gènere en l'organització. "Fins que vaig arribar, només hi havia dones treballant en la neteja. Vaig obrir oportunitats professionals per a dones en el cinema", destaca.
Fins que vaig arribar a l'agència Afghan Films per dirigir-la només hi havia dones treballant en neteja.
Aquest càrrec va estar ple d'oportunitats i li va donar energia i forces, encara que hagués d'enfrontar-se a diferents reptes. "Soc feliç perquè en aquests anys ho he fet el millor que he pogut. Treballar en una societat antidones, patriarcal, zona de guerra... Si no m'haguessin forçat a anar-me'n, jo continuaria allà lluitant", conclou.