Josep Sergi Capdevila i Querol, el cantant sabadellenc que fa trenta anys que coneixem com a Sergio Dalma acaba de publicar Alegria, nou capítol en la seva ja molt extensa obra fonogràfica. Un treball, amarat de missatges optimistes, que amaga el tema 'La vida', cançó firmada per Miquel Abras que ara ha adaptat al català per incloure-la al disc de la Marató de TV3 d'enguany.
"Per aquí em tenen, amunt i avall", clama entre rialles quan, poc després de despenjar-me el telèfon, li pregunto per on para. "Avui estic a Madrid. Demà (divendres) marxo cap a Santander. Dissabte seré a Oviedo, on acabaré la gira actual i ja em posaré a preparar la següent, que començaré el 9 de gener al Liceu de Barcelona. Un cacau que no vegis!".
Alegria, mai millor dit!
I tant, i que durí, que ja hem patit prou.
Ja és això: aquest nou disc ha nascut com a teràpia i recepta contra aquesta angoixa a què ens ha arrossegat la pandèmia.
A mi, si més no, m'ha resultat terapèutic. Estàvem en un pou d'angoixa sense saber què ens passaria en el futur. Començar a treballar en les cançons que han acabat conformant el disc, em va animar. Vaig gaudir molt el procés.
En què s'ha diferenciat dels teus anteriors treballs?
En aquest nou disc he pogut elaborar les cançons amb molt de temps. Les he pogut modelar amb calma i després deixar-les reposar, per passats uns dies tornar-les a recuperar. Normalment, no pots treballar amb aquesta pausa i tranquil·litat. M'ha encantat poder produir el disc a aquest ritme. I, juntament amb això, amb els autors de les composicions vam tenir clar des del primer moment que el missatge a transmetre havia de ser vitalista i optimista. En aquests moments és el que fa falta. Per això el títol: alegria.
Sergio Dalma és un dels artistes que participa de la Marató de TV3 d'enguany. Foto: EFE
Més que mai, ara la música ha estat una medicina reconfortant
En moments com aquests és quan la vostra feina pren més sentit que mai.
Més que mai, ara la música ha estat una medicina reconfortant. Durant els dies del confinament més estricte, m'enviaven vídeos de gent posant cançons meves a la 8 del vespre quan sortien al balcó a aplaudir.
'Bailar pegados' va ser un dels himnes del confinament.
I també 'Em dones força'! Sentia una emoció immensa quan veia aquests vídeos. Res més bonic que sentir que a partir de la música podíem ajudar a fer més lleu tota aquesta situació. Una experiència complicada que ens ha ferit emocionalment.
La importància de la salut mental. Justament el subjecte de la Marató de TV3 d'enguany.
La salut mental és un tema extremadament important. Sempre ho ha estat, però ara una mica més. Em fa extremadament feliç participar amb una versió en català de 'La vida', un dels temes destacats del meu nou disc, escrit per Miquel Abras.
No ets un debutant en la Marató.
No! Hi he participat tres vegades. La primera va ser el 2005 fent parella amb la Mònica Green. Vam cantar 'No et deixis', una versió en català del tema de Peter Gabriel 'Don't Give Up'. En l'original, Gabriel la cantava amb Kate Bush. La segona va ser el 2011 fent 'Em dones força' amb l'Escolania de Montserrat. Aquesta és la tercera vegada i em fa una il·lusió terrible perquè coincideix amb el 30 aniversari de la Marató.
Sergio Dalma actuarà el 9 de gener al Liceu de Barcelona. Foto: EFE
Tinc problemes com tothom, però la meva feina és transmetre bon rotllo
Tot sovint creiem que vosaltres, la gent popular, que té èxit, sou impermeables als problemes de salut mental perquè sembla que tot us va bé. I no.
Malauradament ara ho hem vist amb la mort de Verónica Forqué. El problema existeix i cada vegada és més greu. Tot sovint em pregunten que com m'ho faig per estar sempre content i alegre. I no, jo tinc problemes com tothom, però la meva feina és transmetre bon rotllo. Tinc els meus moments en què ho passo malament, en què estic trist i m'enfonso.
Fa 30 anys que vas començar la teva carrera com a cantant i en aquest temps hi ha un fet que ha canviat la vostra relació amb els seguidors i detractors: la irrupció de les xarxes socials.
Les xarxes socials com a eina de feina son espectaculars, personalment ens estan passant factura. Allà tot val. No hi ha valors.
Tu com t'ho fas per conviure amb el hate.
Hi convisc. Intento no fer-ne cas més enllà de l'estrictament professional. El Twitter és un amagatall de gent que hi va a vomitar.
Per cert, si la teva feina és transmetre bon rotllo, tu què escoltes per ser feliç?
Escolto tota mena de música. Molta. Passa que els nostres hàbits de consum de música han canviat també moltíssim. Abans et compraves un disc i l'escoltaves fins a cremar-lo. Ara, a través de plataformes com Spotify, tens accés directe i immediat a tot. Com amb la literatura, tot sovint acabo tornant als clàssics. I amb aquests, gent molt jove. Estic escoltant molts artistes joves catalans.
Volem noms!
El meu pròxim projecte serà un àlbum de temes inèdits en català. M'agradaria col·laborar amb gent com Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. M'agrada molt el que fan. Voldria contactar amb algun d'ells per treballar plegats. És una aventura, la del disc en català, que fa anys que vull materialitzar i crec que ara ha arribat el moment. Encara em queden uns anys, però ja he començat a encarar la recta final de la meva carrera i no vull deixar perdre aquesta oportunitat.
Arribats a aquest punt, com artista et sents més lliure ara que 30 anys enrere.
Sempre m'he sentit lliure. La discogràfica sempre m'ha deixar treballar. És ben curiós, perquè cada vegada tinc més por de sortir a l'escenari però quan ja hi soc, em sento amb més confiança que mai. Però l'escenari m'imposa. I si no em foto la copeta de vi abans, no puc sortir. És el ritual: fer la copeta de vi amb els companys.
També la faràs abans de sortir al Liceu el 9 de gener?
I tant! Potser és una mica bèstia començar una gira al Liceu. Tocar a casa imposa molt, més en un espai tan emblemàtic. Però... alegria.
Fotografia de portada: EFE