Diu la solapa del seu llibre La cultura del odio que Talia Lavin és el pitjor malson de tot feixista. No és cap exageració. Ella es presenta com a dona, queer i jueva, en l'ordre que preferiu. També és periodista, col·laboradora habitual de diaris com The New Yorker, The Washington Post o revistes com GQ. Dos anys enrere va debutar en el món editorial amb un assaig en què narra la seva experiència infiltrada en la dark web, decodificant les noves formes de funcionament dels diferents moviments de l'extrema dreta als Estats Units. Un llibre publicat ara a casa nostra (en castellà), per Capitan Swing. Ens trobem amb ella a Barcelona, ciutat que ha visitat per participar d'un col·loqui organitzat per El Canòdrom, un nou espai a la capital catalana dedicat a la divulgació cultural i intel·lectual.
Amb quin objectiu vas escriure La cultura del odio?
Fins fa no res, no hi havia llibres que analitzessin l'extrema dreta. Millor dit, hi havia assajos acadèmics i llibres escrits des d'un prisma periodístic, però hi havia un buit de llibres escrits amb un llenguatge planer, senzills i fàcils d'entendre pel lector mitjà que ho desconegués tot de l'extrema dreta. Volia que la gent fos capaç de llegir La cultura del odio i acabés entenent l'estructura de l'extrema dreta actualment i la dimensió de l'amenaça que suposa. Que sentissin que s'havien d'unir en la lluita contra aquesta xacra.
Volia que la gent fos capaç de llegir La cultura del odio i acabés entenent l'estructura de l'extrema dreta actualment i la dimensió de l'amenaça que suposa
Perquè l'extrema dreta actual en molts sentits dista molt en la seva forma d'actuar de la imatge 'tradicional' que tenim dels feixistes i nazis.
L'extrema dreta actual destaca per estar fent un ús de les xarxes molt subtil i intel·ligent, i això els fa especialment atractius entre la gent jove.
Això els fa especialment perillosos.
L'extrema dreta està aconseguint arribar a la gent, especialment els més joves, perquè apel·len sentiments universals. I si són universals, significa que no tenen fronteres. S'apoderen de l'ànima de les persones i els fan servir segons els seus interessos. El problema amb els adolescents és que la gent jove és extremadament apassionada. No els preocupa tant què està bé i què està malament, com trobar el seu lloc en el món. L'extrema dreta el que els diu és que si se senten sols, en ells trobaran una comunitat que els acollirà amb els braços oberts.
L'extrema dreta el que diu als joves és que si se senten sols, en ells trobaran una comunitat que els acollirà amb els braços oberts
"Ets part de nosaltres".
"Ets el nostre germà d'armes. Si sents que la teva vida no té un propòsit, nosaltres t'el mostrarem".
I aquest és?
Defensar la raça blanca. Defensar-se dels seus teòrics enemics.
Això és el que fan tots els moviments extremistes. El jihadisme també es nodreix de joves desorientats prometent-los formar part d'una comunitat que no els rebutjarà.
És exactament el mateix, però hem reaccionat al jihadisme perquè no volem creure que els nostres governs també són racistes. L'extrema dreta, novament, ens diu qui són els nostres suposats enemics: els jueus, els gais, els negres... tots aquells que se surten de la suposada normalitat. Aquest discurs és potencialment perillós entre la gent més jove.
Quina està sent la resposta de la gent jove al teu llibre?
No hi ha res que em faci més feliç que quan se m'apropa un pare o una mare i em diu que s'ha llegit el llibre i que quan l'ha acabat se l'ha passat als seus fills. Millor encara, fa ben poc vaig conèixer una dona ben gran. Em va explicar que se l'havia llegit i que un cop va acabar se'l va passar a la seva filla i aquesta a la seva néta. Espero que el llibre hagi ajudat a moltes famílies a descobrir l'extrema dreta i els seus perills. Com explicava, he intentat eludir una veu massa acadèmica i avorrida, i sí sonar autèntica perquè no hi ha res que se'ls doni millor als adolescents que descobrir quan estàs parlant d'una cosa sense tenir-ne ni idea.
S'ensumen quan ets un fake.
Exacte. També ha estat molt enriquidor participar en campaments d'estiu per adolescents. Allà m'han plantejat algunes de les preguntes més intel·ligents que m'han fet mai. Joves que estan desitjosos per trobar una causa justa per a la qual lluitar. Si nosaltres no ho fem, ho faran els nazis, que són extremadament eficients seduint els més joves. Hem de ser millors que ells.
Com podem ser millors que l'extrema dreta?
Primer has de saber exactament quin és el seu discurs per així poder combatre'l amb les nostres idees. Una lluita en la qual t'hi has de bolcar en cos i ànima. Perquè si no fas, els teus fills tampoc ho faran. Si no tu no hi creus, els teus fills no hi creuran.
I si ho toleres, els teus fills seran els següents.
En aquestes qüestions no es pot ser hipòcrita. Has de conèixer els teus enemics i encarar-t'hi, perquè ells no tindran pietat de tu. La seva és una amenaça real. I si no mira l'ascens de Vox a Espanya o la deriva del Partit Republicà al meu país.
La seva és una amenaça real. I si no mira l'ascens de Vox a Espanya o la deriva del Partit Republicà al meu país
El Regne Unit amb el Brexit, Marine Le Pen a França...
La gent esta cansada del neoliberalisme i el centrisme... El feixisme els dóna respostes ben senzilles a qüestions molt delicades. Al meu país ser trans, ser queer, no ser cristià, ser una dona... ha esdevingut cada dia més perillós. I cada vegada és pitjor.
Davant d'un discurs tan seductor; durant el temps que vas dur a terme la investigació, vas arribar a dubtar mai dels teus ideals?
Ni de conya! Suposo que va ajudar el fet de ser jueva i ser queer. Vaja, que era impossible que d'un dia per l'altre em comencés a plantejar que els jueus són el diable i els homosexuals acabaran amb el món.
Per què el sentiment antisemita persisteix al llarg de les dècades, sinó segles?
És un odi que neix aquí, a Europa, a Espanya, a l'edat mitjana, amb l'expulsió dels jueus del país si no es convertien al cristianisme. En les diferents plagues de pesta negra, ja corrien llegendes que els jueus n'érem els causants, quan milers de jueus van morir per culpa d'aquesta pandèmia. Sempre hem sigut una minoria, i això ens ha fet el blanc perfecte dels teòrics i els practicants de l'odi.
La pregunta és per què la gent odia les minories.
Perquè és molt més fàcil culpar a una minoria de tots els mals de la humanitat perquè són menys per defensar-se. En el cas dels neonazis, el més fàcil és crear un terror ocult que vol acabar amb la seva manera d'entendre el món, i aquesta força maligna som els jueus. Però és un odi molt antic que va néixer aquí, a la vella Europa, a Espanya.
Pels neonazis el més fàcil és crear un terror ocult que vol acabar amb la seva manera d'entendre el món, i aquesta força maligna som els jueus
Amb la publicació del llibre molts han passat a odiar-te a tu.
Dos dies després de la publicació del llibre dos agents de l'FBI es van presentar a casa. Em venien a avisar que s'havien rebut amenaces de mort contra mi. Però era quelcom que jo ja sabia. Un any després van tornar per explicar-me que havien detingut a una de les persones que m'havia amenaçat. Encara ara rebo amenaces de mort.
Com convius amb això?
No puc enganyar, em preocupa quan les amenaces vénen acompanyades d'informació detallada sobre la meva vida: si saben on visc, si saben qui són els membres de la meva família... Però la majoria de les vegades això no passa, i aleshores em sento bé perquè m'adono que he encertat a la diana, que estic emprenyant a qui volia emprenyar. Amb tot, fa temps que vaig conscienciar-me que aquesta lluita podria suposar la meva mort. Però prefereixo morir combatent l'extrema dreta que amb el pes a la consciència de no haver fet res.
Paga la pena morir per una causa, per molt justa que sigui?
No crec que em matin, tot i que soc conscient que aquesta gent m'estarà emprenyant fins a l'últim dia. Però... Com deia Dolores Ibárruri: "no passaran!".
La Pasionaria!
Has d'estar preparat per posar el teu cos a primera línia de combat.
Llegia que un dels fets que més et va sorprendre a l'hora que et va espantar, va ser la humanitat de la gran majoria de les persones que formaven part d'aquests col·lectius.
No diria que em sorprengués, perquè ja feia anys que els estudiava abans d'escriure el llibre. Però sí, aquesta humanitat em va espantar. Això i un altre fet, i és que una part era gent molt pobre i humil que odia el món perquè senten que el món els odia a ells. Però en aquests col·lectius també hi ha gent molt, molt rica. De fet, aquests són els realment perillosos perquè són els que financen aquests moviments. Una extrema dreta, que alhora està dividida en un debat interior que em resulta particularment divertit.
Quin?
Bona part d'aquesta gent té en la religió un dels seus grans baluards. Es veuen a si mateixos com creuats. En l'altre extrem n'hi ha que diuen que no creuen en Déu. I aleshores et trobes amb casos delirants, com el d'un home que vaig conèixer d'origen jueu. Per justificar-se i exposar la seva blancor, va adoptar la religió dels vikings.
Ja des de molt petita em vaig adonar que prefereixo un món d'imperfeccions que un univers en què totes les preguntes tenen respostes
Tu creus en Déu?
És una qüestió privada entre Déu i jo. Però ja que m'ho has preguntat, et diré que em considero agnòstica. Vaig créixer en una família molt religiosa. De fet, una família molt fonamentalista de la fe jueva. Però ja des de molt petita em vaig adonar que prefereixo un món d'imperfeccions que un univers en què totes les preguntes tenen respostes. Néixer en una comunitat tan estricta m'ha ajudat a decodificar els elements de la radicalitat de l'extrema dreta.
Sents que ets una persona lliure?
Tinc agorafòbia. Tinc atacs de pànic. Així que no em puc sentir del tot lliure (riures). No tinc una vida perfecta. Però em sento molt més lliure ara que quan estava atrapada a la religió.
No hem parlat encara de Donald Trump i la seva possible vinculació amb tots aquests moviments que has investigat.
Donald Trump no ha sorgit del no-res. Com a bon populista que és, s'ha aprofitat de totes aquestes pors que duem a l'ADN: la por que els Estats Units no sigui un país de majoria blanca, por dels immigrants... Ha pres totes aquestes pors i les ha deixat anar als quatre vents i la gent li ha comprat el discurs perquè creien que era l'únic que els estava dient la veritat.
Quin va ser el seu paper en l'ocupació del Capitoli?
Va demanar els seus seguidors que ho fessin, i aquests ho van fer. Tan senzill com això. Però no era la primera vegada. Quatre anys abans ja havia passat un fet similar a Charlottesville. Quan aleshores va dir que es viuria una jornada salvatge, estava encoratjant l'extrema dreta a prendre els carrers. Donald Trump és un criminal i ara mateix hauria d'estar a la presó perquè s'ha servit del seu rol com a president per enriquir-se. Però als Estats Units, la gent rica i la poderosa no va a la presó.
Donald Trump és un criminal i ara mateix hauria d'estar a la presó
Continues investigant l'extrema dreta?
Tinc una newsletter que es diu The Sword and The Sandwich. Cada dimarts envio als subscriptors un article sobre l'extrema dreta. I cada divendres, escric un article sobre un entrepà.
Un entrepà!?
És la meva vàlvula d'escapament per no tornar-me boja. D'altra banda, estic treballant ja en el meu segon llibre Lone Wolves Run In Packs (Els llops solitaris corren en bandada).