Hem quedat a la plaça de la Concòrdia. Farem l'entrevista al Centre Cívic Can Déu. Poques maneres millor de començar el dia se m'ocorren que trobar-me amb l'Helena Ros i la Marta Torrella, és a dir les Tarta Relena, per fer un cafè i parlar en un racó de bellesa tan bucòlica com aquest, del seu novíssim disc, Fiat Lux (The Indian Runners, 2021), treball que sortirà a la venda divendres vinent, dia 15.

Tarta Relena (Helena Ros i Marta Torrella) / Foto: Sergi Alcàzar

En algun lloc, confluència fascinant, on coincideixen la música sacra amb l'electrònica onírica, una proposta curulla d'emotivitat i espiritualitat, vam descobrir Tarta Relena ("menys Tarta Relena, ens han dit de tot, el que més, Tarta Rellena") el 2019 amb l'EP Ora pro nobis (The Indian Runners, 2019). Un any més tard, en ple confinament per la pandèmia va aparèixer el seu segon EP, Intercede pro nobis (The Indian Runners, 2020), alguna cosa així com el complement perfecte del seu predecessor. Triada inicial que ara completen amb el seu primer llarg, i elevació al màxim exponent de la seva proposta, Fiat Lux, treball que han confeccionat amb la col·laboració d'Òscar Garrobé (ment inquieta rere projectes com Myōboku) y Juan Luis Batalla. 

Marta Torrella és la primera a aparèixer. Està constipada. Diu que fa dies que l'arrossega el refredat. Que no li acaba de marxar. L'Helena Ros arriba 10 minuts després. També està pioca. No és l'única coincidència. Totes dues porten els mateixos pantalons de ratlles. M'asseguren que no ho han parlat, que simplement ha passat. M'expliquen que tot sovint els passa de coincidir en coses sense haver-les pactat. 

24 hores al dia, 7 dies a la setmana

"Ja s’està acabant, però encara vivim juntes", descobreix l'Helena. "De fet, aquest disc, l’hem fet compartint pis. Volem seguir vivint aquest Tarta Relena 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, però per això hem de buscar noves maneres de viure. De fet, ara començarem la gira de presentació, i quan estàs fora, la convivència torna a ser absoluta. Tornem a viure juntes. Hem de descobrir què passa quan estem soles. Hem de trobar espais".

Helena Ros, durant l'entrevista amb El Nacional.cat / Foto: Sergi Alcàzar

L'Helena i la Marta es van conèixer a l'escola. A primer de primària hi havia una extraescolar de música i totes dues es van apuntar. La Marta estudiava clarinet. L'Helena, violoncel. Ho va deixar a 13 anys. La Marta va passar a estudiar piano a l’Escola Municipal de Música Can Ponsic. També va entrar a formar part del Cor Jove. Un any després va animar a l’Helena a apuntar-s’hi. Amb el temps l'Helena va sumar-se al Cor de Noies de l’Orfeó Català. La Marta va començar a estudiar musicologia a l’ESMUC.

Marta Torrella, durant l'entrevista amb El Nacional.cat / Foto: Sergi Alcàzar

Tarta Relena va néixer en aquella època. Feia poc que Sílvia Pérez Cruz havia publicat el seu disc 11 de novembre i es va convertir en una referència fonamental en l'edificació del projecte. També ho va ser el jazz d'Avishai Cohen. I la música grega, molt especialment Giorgos Dalaras, que van descobrir a partir d'un viatge que la Marta va realitzar per terres hel·lèniques. Una dècada després Tarta Relena són una de les propostes més úniques i hipnotitzants de la nostra escena musical. Una declinació sonora que no és fàcil assimilar, però que una vegada decodifiques és impossible que no et resulti fascinant.  "Mai havíem imaginat que arribaríem fins aquí, fent la nostra música i vivint d’ella", admet la Marta. "Fem amb molta il·lusió el que fem i treballem molt intensament, amb cos i ànima".

Una història cíclica

Lluny de tota tendència imperant, les cançons de Tarta Relena "comencen amb una llavor molt intuïtiva i irracional de passió i emoció", descobreix l'Helena Ros. "I això pot ser una lletra, una melodia, uns fragments d’un poema o un personatge que t’ha interessat. Aquesta llavor és el canal que t’acaba portant a la cançó".

En el cas de Fiat Lux, la idea central sobre la qual han modelat l'àlbum ha estat com l’ésser humà sempre acaba orbitant al voltant dels mateixos temes i els mateixos processos. "Ens flipa descobrir que Safo de Lesbos o les cançons sefardites medievals ja parlaven de sentiments i sensacions que, amb altres formes i altres paraules, es continuen tractant ara", indica la Marta. "El disc té aquesta visió cíclica que estiguis on estiguis, has de passar sempre pel mateix procés, sigui a l’edat clàssica o al segle XXI en plena pandèmia i que per tant sempre hauríem d’empatitzar amb qui tinguis davant perquè en un moment o altre sentiràs el mateix que ell o ella".

L'Helena completa el discurs de la seva companya apuntant que també els interessava parlar de "com ens generen pors i angoixes els efectes externs i els processos interns que necessitem per reconstruir-nos i sentir-nos lluminoses de nou". Això és el Fiat Lux, el procés cap a la lluminositat. "Fiat Lux és el tercer versicle del Gènesi de la Bíblia en què Déu separa la llum de la tenebra. I a la llum la va anomenar dia i a la tenebra, nit".

Tarta Relena publiquen el seu primer elapé, Fiat Lux. / Foto: Sergi Alcàzar

Per arribar a les parts irracionals de la seva música, les Tarta Relena confessen que primer s'han d’endinsar en la part racional. I això passa llegint llibres, capbussant-te a Youtube... "Per aquest disc en concret ens han influenciat diversos personatges. Fiat Lux és com una reunió de figures històriques. Des de les més evidents, com la Mare de Déu, a Hildegarda de Bingen, una visionària medieval que vam descobrir gràcies a Maria Arnal. La mateixa Safo de Lesbos o les dones paixtu de l’Afganistan". 

Altres aventures

Més enllà de Tarta Relena, en els darrers mesos l'Helena i la Marta han col·laborat i sortit de gira com a segones veus de projectes com Maria Arnal i Marcel Bagés, Marina Herlop o Nico Roig, entre altres. "Més enllà de la similitud musical de les propostes, hi ha tot un seguit d’artistes amb què sentim molta afinitat personal i a l'hora de fer música, encara que no sonem igual", indica la Marta Torrella. "Tenim molt clara, però, quina és la nostra prioritat: Tarta Relena és el projecte central i principal".

"Ens han arribat projectes molt interessants, aventures a què no pots dir que no", afegeix l'Helena Ros. "Col·laborant amb tots aquests artistes aprens coses que no descobriries de cap altra manera. Ara és quan hem començat a dir que no a algunes coses. No perquè no ens agradin les propostes, sinó perquè no ens dona la vida".

Foto: Sergi Alcàzar