L'estudi de The Tyets està presidit per un cartell lluminós de la ginebra Tanqueray. Si haguéssim sigut coherents amb la seva cançó, a nosaltres ens hauria tocat portar la fanta. Pàrquing antic reconvertit en cau creatiu, des d'aquest amagatall al bell mig de Mataró, l'Oriol Ramon i el Xavier Coca han formulat alguns dels principals èxits musicals nostrats els darrers quatre anys. A mig camí entre els ritmes urbans i la coctelera de colors sonors del mestissatge, és on trobem els nous protagonistes de La cançó de l'estiu, el podcast musical d'aquest estiu de Revers d'ElNacional.cat.
🎤 Lildami, eufòria 'imparabla', nou protagonista de 'La cançó de l'estiu'
Sonant a tot arreu
Al cotxe està sonant, com gairebé sempre, iCat FM. Ja és casualitat, penso. Una de les primeres cançons que emeten és 'De l'1 al què', justament avui que vaig cap a Mataró a entrevistar The Tyets. És un hit total i absolut. Un èxit total incontestable. Una d'aquelles cançons de melodia addictiva com el sucre que desperten l'adolescent que vas ser i que no has volgut acabar de soterrar. "De l'1 al Què? De l'1 al què la lies? / Apostant-te a llepar aquest tren de rodalies / I qui ho diria, que ens ho acabem muntant bé amb la tonteria / I quantes coses han passat, crec que m'he enamorat / He sentit papallones a la panxa i m'has catat / Els meus tetes l'han tramat i a mi m'han embaucat / M'han fet jugar a un joc que diu...". No sé per què, però mitja hora més tard, encara al cotxe, apropant-me ja a la nostra Califòrnia particular: el Maresme; alguna cosa em fa resintonitzar la ràdio. Decideixo passar d'iCat, l'emissora inquieta, a tot un clàssic de la nostra radiofórmula com Los 40 Principales. Deuen ser coses del destí, el tema que està sonant, efectivament, és... 'De l'1 al què'. L'Oriol i el Xavier, els dos tiets, somriuen quan els ho explico. No hi ha discussió possible, ho estan petant.
Amics, tiets i cavalls trapetón
Ja fa dies que a la redacció del diari tenim aquesta discussió: quina és la pronunciació correcta de The Tyets: la versió catalinglish que vindria a ser alguna cosa així com de taiets. O la versió més nostrada: els tiets. L'Uri i el Xavi ens resolen l'enigma, però, clar, vosaltres ho haureu de descobrir escoltant la nova entrega del podcast de Revers d'ElNacional.cat, La cançó de l'estiu. Tot i que encara extremadament joves, la seva és una història que ve de lluny: es van conèixer quan tenien 3 anys i des d'aleshores ho han fet gairebé tot junts, especialment escriure cançons amb vocació d'incendiar les llistes d'èxits. Primer ho van intentar amb Zoom, un combo de mestissatge deixeble de garants del gènere com Txarango. Ells eren la secció de vents. Aquella va ser la seva particular escola de rock. Saldada l'aventura iniciàtica un va marxar a viure a Mèxic i l'altre a Girona. Des de la distància, amarats dels nous ritmes urbans, sons que ells acabarien reformulant sota l'etiqueta de trapetón, és com va néixer The Tyets i cançons 'RRHH (Tinc una casa)', la seva inapel·lable carta de presentació. Era 2018 i aquell va ser el primer nom en una infinita llista de 'caballos ganadores': 'Hamaking', 'Ronaldinho', 'Se Queda', 'Menorca', 'Txarango al Canet Rock', 'Amics, tiets i coneguts', 'La dels Manolos', 'Coco' i, clar, 'De l'1 al què', que de tornada a l'oficina, com dèiem, coses del destí (o de ser una insaciable fàbrica de temarrals), torna a sonar a la ràdio.