Avui els aficionats del futbol xalaran: parlarem de la terminologia futbolística en català. Aquest esport va ser importat a casa nostra per estrangers a final del segle XIX (només cal mirar qui eren els fundadors del Barça: la meitat eren anglesos, alemanys i suïssos). Per això en català hom feia servir la terminologia anglesa. Començant pel nom de l'esport, que en català escrivien foot-ball (encara que ho pronunciaven com ho feien els anglesos: "futbol"). Als anys 30 del segle XX, el setmanari Priorat (publicat a Falset) donava notícia d'un interessant partit de foot-ball (escrit així) entre el Falset i el Marçà, dos pobles veïns.
Els elements del joc, doncs, en origen es deien amb la paraula anglesa. Per això, si l'objectiu d'aquest esport és introduir la pilota dins un rectangle força gran, d'aquest fet hom en deia goal, que en anglès significa 'objectiu, meta'. Avui ho escrivim catalanitzat, gol, tot reflectint la pronúncia original anglesa, que és com ho deia la gent catalanoparlant d'aquella època.
Altres mots: xut 'acte d'impel·lir la pilota amb el peu', de shoot 'disparar'. Si cal xutar la pilota des de la cantonada (perquè ha sortit per la línia de fons i l'últim a tocar la pilota ha sigut un defensor o el porter), en diem córner, de l'anglès corner 'cantonada'. I si un atacant es troba entre el darrer defensa i el porter quan un company de l'atacant li passa la pilota de més arrere, es diu que l'atacant està off-side (pronunciat "ofsaid"); això sovint s'anomena en català fora de joc, però en català tradicional també s'ha dit l'anglicisme, lleument modificat: d'aquí la bella paraula catalana orsai.
No sempre l'anglicisme es queda
Algunes paraules d'aquestes van anar deixant pas a formes catalanes. El rectangle on cal introduir la pilota s'anomena porteria i el jugador que hi ha allà s'anomena porter, formes que ràpidament van posar-se en circulació (malgrat les reticències d'alguns, ja que aquests térmens podien confondre's amb els porters i les porteries dels grans edificis de Barcelona). Un altre cas és penalty, que en anglès designa una falta comesa pels defenses als atacants dins l'àrea (ben a prop de la porteria), i això implicava un tir directe a la porteria on només hi ha el porter. En català això s'anomena penal. Hi ha gent que en diu penalti (com en castellà), però, com ja va demostrar Fabra a principi del segle XX, no tenia sentit dir-ne penalti perquè això, en anglès, es pronuncia pènlti.
Joaquim Maria Puyal, que des del final del segle XX va retransmetre els partits de futbol del Barça per Catalunya Ràdio, va continuar dient alguns anglicismes que aleshores ja no es deien, com hands (pel fet de tocar la pilota amb les mans, acció no permesa en futbol, pronunciat amb aspirada inicial i e oberta) i out (per quan la pilota surt per una banda, pronunciat amb a). La raó és que en origen en català es feien servir aqueixos mots.
Això us mostra que la presència d'anglicismes en català no és un fenomen d'ara, sinó que ve de lluny. Vist amb perspectiva, podem preguntar-nos: per què la gent segueix escrivint software si vam deixar d'escriure foot-ball i vam passar a escriure futbol?