Anem a Borges Blanques, la capital de les Garrigues. La gent d'aquesta població en diu així, Borges (sense article), malgrat que oficialment s'escriu les Borges (amb article). Corre la brama que l'absència de l'article és influència del castellà, però això és fals. Molta gent indocumentada de seguida s'empesca explicacions estrambòtiques mancades de rigor (que sempre és la mateixa: la pèrfida influència del castellà). Avui veurem per què es diu (correctament) Borges (sense article).

Alguns noms de lloc es diuen amb article: la Bisbal d'Empordà (vila del Baix Empordà), el Barcarès (vilatge del Rosselló), l'Estany (poble del Moianès), sa Pobla (localitat de Mallorca), l'Eliana (població prop de València). I altres noms de lloc es diuen sense article: Lleida (ciutat de l'oest de Catalunya), Girona (ciutat del nord-est de Catalunya), Ordino (poble d'Andorra), Falset (capital del Priorat), Reus (ciutat del Camp de Tarragona). Ara bé: per a què serveix l'article definit? Doncs per a individuar un element comú. Per exemple, hom pot dir Compraré un llibre, per tant pot ser qualsevol llibre; però quan hom diu Compraré el llibre aquell ja no és qualsevol llibre, sinó un de concret. Aquí, l'article definit (el) indica que només n'és un. Un nom de lloc ja fa referència a un element únic (com una ciutat), llavors no cal l'article. Per això, quan un nom de lloc té article, és habitual que aquell article deixi de dir-se. Simplement, és innecessari. Això fa que hom digui Avui a Borges és festa. (Alerta, però: justament les Borges del Camp, un poble del Baix Camp, sempre es diu amb article, si més no actualment.)

La llista de casos és llarguíssima

N'hi han més casos. La gent de l'Alta Ribagorça, al referir-se a Pont de Suert, sol dir Vaig a Pont (i no pas Vaig al Pont), malgrat que oficialment és el Pont de Suert. Passa el mateix amb la localitat de Port de la Selva (Alt Empordà). Al sud del Priorat hi han els pobles anomenats el Masroig i els Guiamets; molta gent de la zona els anomena així, però també trobareu prioratins que ho diuen sense article (A Masroig fan bon oli; Avui anem a dinar a Guiamets). Altres casos són l'Hospitalet de Llobregat (ciutat vora Barcelona), el Pas de la Casa (poble fronterer d'Andorra), el Masnou (poble del Maresme) o el Vendrell (capital del Baix Penedès), que poden sentir-se tant amb article com sense.

Més: en Segarra i Cerdanya, la gent d'aquestes dues comarques sol dir-les sense article, a diferència de la resta de parlants. El mateix passa amb la muntanya del Montsant (Priorat), dit per la gent de la zona tant lo Montsant com Montsant. Simplement, es comença dient lo mont sant (per la creenaça que la muntanya és santa) però com que ja és un nom propi l'expressió lo Montsant deixa pas a Montsant.

I encara més: l'Onomasticon cataloniae d'en Joan Coromines reporta un document de l'any 1273 parlant de pobles de la zona de les Garrigues on surt escrit "Sant Martí d'Amaldà [o sigui, Sant Martí de Maldà, un poble del sud de l'Urgell proper a les Garrigues], Ces Belianes [o sigui, Belianes, també a l'Urgell i, oh!, antigament amb article ses però avui sense], Selva, Arbeca i Borges de Salevà". I el Diccionari català-valencià-balear escriu exclusivament Borges Blanques o Borges d'Urgell, sense article. Resumint: la forma genuïna de referir-se a la capital de les Garrigues és Borges, sense article.