Ei, sí, ja ho sé… Ara a les escoles i als instituts les ‘assignatures’ es diuen ‘matèries’ i tampoc no transmetem ‘coneixements’ ni ‘continguts’, ara ensenyem ‘sabers’. I, de fet, tampoc ‘ensenyem’ res, ‘acompanyem i guiem l’aprenentatge de l’alumnat’. El terme ‘assignatura’ és d’ús més habitual i, per a tots aquells a qui el Departament d’Educació els queda lluny, he pensat que tot plegat quedava més entenedor i més clar. Fet aquest aclariment, parlem del gran repte del català a l’escola.

Un dels desafiaments més importants que enfronta el sistema educatiu català en l’actualitat és la percepció que l’alumnat té del català

Un dels desafiaments més importants que enfronta el sistema educatiu català en l’actualitat és la percepció que l’alumnat té del català. Per a molts, la llengua catalana no és percebuda com una eina viva i dinàmica de comunicació, sinó com una matèria més del currículum escolar. Aquest canvi de percepció suposa un repte profund per a l’escola catalana, que ha de lluitar no només per ensenyar la llengua, sinó també per fer-la atractiva i rellevant en la vida quotidiana de l’alumnat. Quan dic que l’escola “ha de lluitar”, en realitat vull dir que som el professorat qui lluitem per… En fi, ja m’enteneu.

El gran repte

La immersió lingüística, instaurada fa dècades com a eina essencial per garantir la supervivència del català en un context dominat pel castellà, ha estat un èxit en termes formals… En altres termes, en podríem parlar. Gràcies a aquest model, la majoria dels estudiants a Catalunya adquireixen una competència adequada en català, i la llengua té presència assegurada en l’entorn escolar. No obstant això, el gran repte ara és que els alumnes no vegin el català com una assignatura i prou, sinó com una llengua viva, útil, i, a poder ser, necessària.

El gran repte ara és que els alumnes no vegin el català com una assignatura i prou, sinó com una llengua viva, útil, i, a poder ser, necessària

Molts joves tenen la sensació que el català només és útil dins les parets de l’escola i que, un cop fora, poden prescindir-ne sense problemes. Això és especialment cert en entorns urbans o multiculturalitzats, on l’ús del castellà, i cada cop més de l’anglès, domina en àmbits com l’oci, les xarxes socials i els continguts digitals. Aquesta percepció fa que el català s’associï, erròniament, amb una imposició acadèmica més que amb una eina real de comunicació.

Un factor que contribueix a aquest fenomen és el fet que la llengua catalana no té la mateixa presència en els àmbits tecnològics, mediàtics i culturals que té el castellà o altres llengües globals. Molts joves no troben suficients estímuls en català en els espais que més els interessen, com les sèries de televisió, els videojocs o les xarxes socials. Això reforça la idea que el català és una llengua limitada al món acadèmic i que la seva utilitat pràctica és escassa.

Per canviar aquesta percepció, cal una transformació profunda en l’ensenyament del català. No es tracta només d’augmentar les hores de classe o de reforçar les competències gramaticals, sinó de fer entendre a l’alumnat que el català és una eina de valor en la seva vida quotidiana i professional. Una eina de valor… i una eina necessària i imprescindible, i això ja és més complicat. Hem de ser capaços de connectar la llengua amb els interessos dels joves, i demostrar-los que el català els pot obrir portes més enllà del món educatiu.

Hem de ser capaços de connectar la llengua amb els interessos dels joves, i demostrar-los que el català els pot obrir portes més enllà del món educatiu

A més, també caldria que el català fos percebut com una llengua de prestigi. I això no s’aconsegueix només des del sistema educatiu, sinó també des dels mitjans de comunicació, les institucions, etc. Cal una major presència del català en els espais que més consumeixen els joves, i un esforç per fer que la llengua tingui un lloc en les noves tecnologies, la cultura digital i les xarxes socials. Digues-n’hi ‘esforç’, digues-n’hi ‘inversió’.

Finalment, l’escola catalana ha de fomentar la idea que el català no és només una llengua per aprovar exàmens i obtenir títols per a obtenir una feina, una posició, etc., sinó que també és una eina de comunicació emocional, cultural i social. És fonamental que els alumnes experimentin el català de manera vivencial, a través de projectes, activitats i experiències que els permetin veure la seva aplicació pràctica i divertida.

Cal una major presència del català en els espais que més consumeixen els joves, i un esforç per fer que la llengua tingui un lloc en les noves tecnologies, la cultura digital i les xarxes socials

En resum, tenim feina… Molta feina i un gran repte! I no serà gens fàcil, però serà crucial que ho aconseguim. Per què? Per garantir que les noves generacions no només aprenguin el català, sinó que l’estimin i el facin servir de manera activa en la seva vida diària. Sense voler ser sensacionalista ni derrotista, però si no som capaços d’aconseguir aquesta connexió emocional i pràctica, el futur de la llengua pot veure's compromès, i amb aquest, una part essencial de la nostra identitat i existència. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.