He d'admetre que vaig descobrir Escher amb La casa de empeños, un dels millors programes de televisió mai.
Impossible no sentir-se fascinat per aquest (sub)món de compravenda d'objectes regentat per Rick Harrison: un senyor amb una retirada a Homer Simpson, però que sap molt de gairebé tot, i el seu estrafolari sèquit: el seu fill Corey 'Big Hoss' Harrison i el millor amic d'aquest, Austin 'Chumlee' Russell, white trash en estat pur. Un record especial per a Richard Benjamin Harrison, el 'viejo'. El pare de Rick i avi de Corey, un home entranyable, antic membre de la marina nord-americana: va lluitar a la Segona Guerra Mundial, Corea i Vietnam, que sempre s'adormia a la feina. Això o menjava pastissos. Estava subscrit a un club de pastissos i cada setmana li enviaven un de diferent. Va morir de Parkinson el 2018 a 77 anys.
Harrison té una casa d'empenyoraments a Las Vegas per on passa tota mena de gent a vendre tota mena de coses. N'hi ha que es pensen que tenen tresors que valen una fortuna i en realitat és quincalla sense valor. N'hi ha que pensen que tenen tresors que valen una fortuna i en realitat son tresors que valen una fortuna.
L'home que tenia dos Escher
No ens enganyem, a la televisió tot és mentida. En aquest cas, una gran farsa organitzada per donar forma a un programa de televisió de nom Pawn Stars, que al nostre cosmos catòdic va arribar sota el nom, molt gràfic i il·lustratiu, de La casa de empeños. No és menys cert que sota l'embolcall d'espectacle de casino decadent de Las Vegas, hi ha un programa amb què es poden aprendre mooooooooltes coses. Jo, com ja he reconegut, vaig saber qui era Maurits Cornelis Escher.
Un dia, un paio es va presentar a la botiga del Rick dient que tenia dos originals d'Escher. Una trola com un piano. Aquell home segur que no tenia ni un d'aquells quadros en què un grup de gossos fumen i juguen a les cartes (poca conya que, com vaig aprendre a La casa de empeños, l'original costa una pasatarrufa gansa). Però les dues il·lustracions que volia empenyorar eren reals.
De fet, com vaig saber temps després, eren dues de les obres més icòniques de l'artista holandès: 'Belvedere' i 'Tres mons'. Vaig al·lucinar amb el joc d'il·lusions, formes i perspectives amb què s'havien traçat aquells quadros.
El coneixes però no ho saps
En realitat, fins i tot abans de descobrir-lo a La casa de empeños, coneixia l'obra d'Escher però no sabia que era d'Escher. A tu potser també et passa que creus que no coneixes a Escher però el coneixies sobradament, perquè, il·lustrador que ha transcendit l'escena més purament aretística, les obres de l'imaginauta neerlandès decoren amb més o menys gust, restaurants, botigues i sales d'estar.
Maurits Cornelis Escher va néixer el 17 de juny de 1898 a Ljouwert, els Països Baixos. Talent precoç, va iniciar la seva formació artística a l'escola secundària, després va decidir ingressar a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives. Primer va estudiar arquitectura, posteriorment va decidir-se per l'estudi de les arts decoratives. La seva obra com a creador seria això, un constant balanceig entre fantasia i geometria, il·lusionisme i racionalitat, art i ciència. En les seves il·lustracions tot està perfectament limitat, però res acaba sent el que sembla.
Escher a Barcelona
El catàleg d'Escher ha inspirat generacions d'artistes, arquitectes, matemàtics, músics i dissenyadors, admiradors tots ells de les seves fantasies lúdiques i les seves fascinants construccions. Una obra atemporal que ara es pot apreciar en una exposició retrospectiva que restarà oberta fins al 26 de setembre a les Drassanes de Barcelona.
Més de 200 obres originals, des dels seus inicis, quan el realisme imperava el seu treball fins a les seves últimes obres, pura metàfora dibuixada. I entre tots els dibuixos exposats, aquells 'Belvedere' i 'Tres mons' que va comprar el propietari d'una casa d'empenyoraments de Las Vegas.