L'escriptor tanzà establert al Regne Unit Abdulrazak Gurnah ha estat reconegut amb el Premi Nobel de Literatura 2021. L'acadèmia sueca ha destacat la seva "actitud inflexible i compassiva dels efectes del colonialisme i el destí dels refugiats en l'abisme entre cultures i continents", en la seva literatura.
L'escriptor del postcolonialisme
Nascut el 1948 a Zanzíbar, Tanzània, és un escriptor de novel·les en anglès que viu en el Regne Unit des de 1968, on va emigrar per estudiar.
El 1980 va accedir a la universitat Bayero Kano a Nigèria, per posteriorment, traslladar-se a la universitat de Kent. Va ser allà on va obtenir el seu doctorat en 1982.
Actualment, Abdulrazak Gurnah és professor i director dels estudis de grau en el departament d'anglès per la mateixa institució. Les seves investigacions se centren en el postcolonialisme, així com el colonialisme especialment relacionat amb l'Àfrica, el Carib i l'Índia.
Novel·lista al paradís
Coetani, i en molts aspectes del seu estil, proper a noms com V. S. Naipaul, Salman Rushdie o Zoë Wicomb; com a escriptor, Gurnah és autor d'una desena de novel·les, destacant molt especialment Paradise (1994), obra nominada al Booker Prize i al Whitebread Prize. Amb aquesta, títols com By the Sea (2001) i Desertion (2005).
El 2006 també va publicar la col·lecció de relats curts, My Mother Lived on a Farm in Africa (2006)