Les associacions d'escriptors en català, euskera i gallec, sota el paraigua de la Federació Galeusca, han signat aquest dimecres la Declaració de Palma, un manifest en el qual reclamen la protecció i promoció de les tres llengües. En la declaració, l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l'Euskal Idazleen Elkartea (EIE) han reclamat el “cessament de qualsevol atac” contra les tres llengües i el “ple desenvolupament de la seva normalització”, a més de la internacionalització i la col·laboració entre les respectives institucions, tant públiques com del sector. Feia una dècada que les tres associacions que integren la Federació Galeusca no es reunien, i aquest dimecres han reprès l'activitat pública amb la celebració de l'Encontre Galeusca a Palma, una jornada centrada en la traducció i la internacionalització literària.
Reclamen la normalització de les relacions de les tres cultures
El president de l’AELG, Cesáreo Sánchez Iglesias; el representant de l’EIE, Joxemari Carrere; i el president de l’AELC, Sebastià Portell, han estat els encarregats de llegir el manifest, en el qual exigeixen "a les institucions nacionals, estatals i internacionals el cessament de qualsevol atac contra les llengües gallega, basca i catalana, així com també contra les altres llengües minoritzades o minoritàries parlades a l'Estat” i insten “les institucions culturals dels tres sistemes literaris a treballar braç a braç en la normalització de les relacions entre les nostres tres cultures, i també en l'àmbit estatal i internacional”. “Mantenim el nostre compromís d'acció conjunta entre les literatures de Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans, en àmbits com la lluita pels drets professionals en l'àmbit de l'escriptura i la traducció, l'intercanvi cultural i literari entre les nostres llengües, la difusió de la literatura escrita en aquestes, la llibertat d'expressió i la represa de l'activitat de la nostra Federació en els pròxims anys”, assenyala el text.
Durant la presentació del document, Portell ha subratllat "la regressió que està patint la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans" i ha fet esment dels atacs al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord, que ha qualificat de “preocupants”, a més d’altres reculades a escala institucional a Catalunya. També ha reclamat una aposta per la professionalització dels autors i traductors en llengua catalana, ja que "només el 22% poden viure de la seva activitat", segons un estudi encarregat per l’AELC l’any passat. Per contra, Portell ha dit que "l’escriptura en català es troba que millor que mai, tant en estils com gènere i territori: mai no s’havia publicat tant com ara". Per la seva part, Sánchez Iglesias ha afirmat que "la Federació Galeusca és més necessària que mai, ja que els centralistes i espanyolistes necessiten una cura d’humilitat, que vagi en contra de la seva supèrbia". Finalment, Carrere ha apuntat que "hem de canviar la percepció que som llengües perifèriques: les nostres són i han de ser les llengües centrals en els nostres territoris".
La Federació Galeusca representa prop de 2.800 autors literaris, tant escriptors com traductors, i es va fundar formalment l'any 2008, tot i que des de l'any 1984 s'havien celebrat trobades anuals històriques. L’eix vertebrador d’aquesta nova trobada és la traducció com a via d’internacionalització literària: com la conversa entre literatures escrites en diferents llengües pot contribuir a la superació de les fronteres administratives i culturals i fomentar la promoció i la difusió de la literatura gallega, basca i catalana en un context global.