Dies enrere sonaven les alertes: un mort a trets a Montgat. Ràpidament l’opinió pública va cercar-hi explicacions: drogues, màfies, comptes pendents... Per X circulava un vídeo en el qual es veia el cadàver. Molts dels mitjans van aprofitar les imatges per certificar la cruesa del que es va viure a les portes de l’escola Hamelin-Laie de Montgat. Us he de dir, però, que jo ja havia viscut una situació molt similar: va ser llegint la meravellosa El dia de l’òliba, novel·la de l’italià Leonardo Sciascia, publicada en català per L’Avenç (anys enrere ja l'havia publicada l'editorial Empúries) amb traducció magistral de Xavier Lloveras.
Poder, màfia i silenci
Apareguda originalment l'any 1961, aquesta va ser la primera novel·la publicada per l’autor, que anteriorment només havia vist editats reculls de relats. Leonardo Sciascia (1921-1989) és conegut per la seva tasca política: inicialment vinculat al PCI (Partit Comunista Italià) i més tard al Partit Radical i al Partit Socialista. A El dia de l’òliba un conductor d’autobús que fa tard: el narrador descriu un espai característic de Sicília, un matí qualsevol. D’improvís, quan el bus ja marxava, un home urgeix per pujar, i en obrir-se les portes de l’automòbil, algú l’assassina a trets. Aquest és el punt de partida del llibre. Posteriorment, coneixem el Capità Bellodi, vingut de Parma des de fa uns mesos, i que haurà d’investigar els motors de l’assassinat. Molt ràpidament, el lector sap que trobar l’assassí no serà cosa fàcil. Bellodi té diverses converses amb altres carabiners i testimonis del cas. El mort és un dels dos germans Colasberna, i el vincle amb la màfia és evident, encara que tothom nega l’existència de l'organització criminal. Tant en aquest llibre, com en llibres posteriors, com en la seva tasca política, Leonardo Sciascia es va dedicar a lluitar contra la màfia. En un article va acabar afirmant que la màfia "no se la combat amb més policia, sinó amb el dret".
El dia de l’òliba sembla una novel·la policíaca pel seu inici, però ràpidament comencen a prendre protagonisme llargues converses metafísiques sobre el poder, l’existència de la màfia i el silenci
El dia de l’òliba sembla una novel·la policíaca pel seu inici, però a la pàgina vint (en té cent) comencen a prendre protagonisme llargues converses metafísiques sobre el poder, l’existència de la màfia i el silenci. El protagonista encara amb la perspectiva d’algú que encara no coneix els mecanismes del sindicat del crim ni d'una població que oculta qualsevol informació que pugui incriminar el veí: ningú afirma amb certesa res. En canvi, apareix molt ràpidament Diego Marchica, qui serà acusat de l’assassinat, però amb manca de proves. La lluita per inculpar-lo i l’interrogatori seran els epicentres d’aquesta faula amb moralina final. L’òliba acaba apareixent en la dita popular siciliana incomprensible per al nostre inspector (i per a nosaltres). Una dita que fa referència a la lluita fratricida.
Una mirada crítica
La novel·la va tenir una fabulosa adaptació cinematogràfica de Damiano Damiani amb Claudia Cardinale i Franco Nero de protagonistes. I molts haureu sentit a parlar dels jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, assassinats per la màfia l’any 1992. Però la mirada crítica de Sciascia neix molts anys abans, l’autor havia assenyalat una banda i l’altra per inoperància i per la concentració de poder dels magistrats, especialment Sciascia va atacar durament contra Paolo Borsellino. Encara ara no s’han esclarit aquest gran cas que ha marcat durant dècades la vida a Sicília.
El dia de l’òliba és un text precís sobre les conseqüències morals de lluitar contra tot un estat paral·lel
El dia de l’òliba és un text precís sobre les conseqüències morals de lluitar contra tot un estat paral·lel, també sobre la reconstrucció d’un país després de la dictadura feixista. Sciascia, en els seus textos teòrics (i en aquesta faula), responsabilitza a l’esquerra i a la dreta de no haver lluitat prou contra la màfia (una màfia que torna a estar de moda: la nova pel·lícula de Paolo Sorrentino, Parthenope, fa clara referència a Curzio Malaparte i la seva novel·la La pell). Va ser molt crític amb l’omertà, amb el silenci de la població siciliana, i dels alts càrrecs polítics. Va ser dels primers a demanar una actuació frontal per limitar-ne l’existència i combatre-la. Com combatre la màfia encara és un dels temes més interessants en la lògica binària del poder. Llibres, però, com el de Sciascia amplien qualsevol percepció i ens obliguen a preguntar-nos fins a quin punt nosaltres en som una mica còmplices amb el nostre silenci i amb la nostra inacció.