La Xesca tenia un gat, però el gat no tenia nom. Deia que el gat vivia amb ella, però, tot i que l'estimava molt, no era seu. I com no era seu, no tenia dret a posar-li un nom que no sabia si li agradaria. També tenia un quadre de l'Audrey Hepburn a Esmorzar a Tiffany’s que havia comprat a l'IKEA presidint el menjador. El temps que vam estar junts ens vam estimar. I estimar és deixar marxar. La Xesca era un ocell, i els moixons no poden estar tancats en una gàbia, han de volar. Un dia, sense dir res, se'n va anar.
L'escriptor que va revolucionar la narrativa contemporània
La Xesca llegia molt, però sempre tornava al seu autor favorit, Truman Capote. M'insistia en l'evidència que era una de les veus més importants de la literatura del segle XX. Jo començava a treballar com a periodista i ella em repetia que, si volia escriure bons articles, la seva obra m'ensenyaria més que tots els anys de carrera: "És l'escriptor que ha revolucionat les formes de la narrativa contemporània".
La Xesca m'insistia en l'evidència que en Truman Capote era una de les veus més importants de la literatura del segle XX
També li agradava recordar-me l'anècdota que, estressat de Nova York i les festes de l'alta societat de la capital del món de les quals n'era un dels convidats assidus i imprescindibles, durant un temps va buscar refugi a la Costa Brava per acabar la seva obra mestra, A sang freda. Hi va passar tres estius, els de 1960, 61 i 62. S'allotjava a l'Hotel Trias de Palamós. Sempre l'acompanyaven el també escriptor Jack Dunphy, aleshores parella de Capote, dos gossos, un d'ells cec, un gat, vint-i-cinc maletes i una muntanya de fulls amb anotacions i apunts sobre el crim de Holcomb, Kansas.
Truman Capote va buscar refugi a la Costa Brava per acabar la seva obra mestra, A sang freda
Cada matí anava a comprar el The Herald Tribune a la llibreria Cervantes. Va ser així, fullejant les pàgines del diari a la terrassa del seu refugi català, com el 4 d'agost de 1962 va saber de la mort de la seva amiga Marilyn Monroe. Marilyn Monroe, per cert, havia de ser la protagonista de la versió cinematogràfica d'Esmorzar a Tiffany’s, però els productors s'hi van negar. Tothom la considera un clàssic del cinema, però Capote odiava la pel·lícula de Blake Edwards.
Per fi he entès per què el gat de la Xesca no tenia nom
Quan la Xesca i jo ens avorríem, fèiem llistes. Llistes de les nostres coses favorites. Els millors discos de música electrònica de la dècada dels noranta. Les millors pel·lícules de John Cassavetes. Els millors gols de Patrick Kluivert amb el Barça. Les millors ciutats lletges de la costa valenciana. Els millors llibres, evidentment, de Truman Capote. El 5, Música per camaleons, un recull de contes que a més tenia l'al·licient que havia estat traduït al català per Quim Monzó. El 4, L'arpa d'herba. El 3, Plegarias atendidas, la novel·la pòstuma de Capote que amagava el capítol La Côte Basque. Originalment publicat l'any 1975 a la revista Esquire, aquell text va significar alguna cosa així com la mort en vida de l'escriptor. En els seus paràgrafs, Capote revela els secrets i intimitats que durant anys li van confessar les més rellevants dames de la jet-set novaiorquesa. Quan Lee Radziwill, C.Z. Guest, Slim Keith, Babe Paley... a les quals ell anomenava 'els seus cignes', es van veure reflectides en el relat, el van desterrar. Capote, alcoholitzat i deprimit, lluny del seu estimat Manhattan, acabaria morint el 25 d'agost del 1984. Avui fa exactament 40 anys. El 2, A sang freda. L'1, Esmorzar a Tiffany’s.
Esmorzar a Tiffany’s és una fascinant crònica social de la Nova York dels anys cinquanta
La Xesca sabia que la decisió de situar Esmorzar a Tiffany’s per davant d'A sang freda era polèmica i anava a contracorrent. Però a ella no només li agradava provocar, sinó que defensava la seva resolució amb vehemència i criteri. Deia que rere aquella història curta d'aparença intranscendent, s'amagava la novel·la total de Truman Capote. La descrivia com una fascinant crònica social de la Nova York dels anys cinquanta, nostàlgica i corprenedora, lluminosa a estones, dolçament depriment en molts instants, protagonitzada per la Holly Golightly, un dels personatges més memorables de la literatura universal. Una noia tan empodera com fràgil, segura però perduda, com les protagonistes de la sèrie Girls de Lena Dunham que aleshores devoràvem.
La novel·la està protagonitzada per la Holly Golightly, un dels personatges més memorables de la literatura universal
Ho clamava amb tanta seguretat que era impossible portar-li la contrària. Ho vindicava amb tanta passió que mai no vaig voler llegir Esmorzar a Tiffany’s, preferia quedar-me amb el seu entusiasme. Fins aquesta setmana, que m'ha arribat a l'oficina la nova edició de la novel·la de Capote publicada per Proa ara traduïda al català per Ferran Ràfols. L'he devorada en mitja nit d'insomni per culpa de la xafogor i per fi he entès per què el gat de la Xesca no tenia nom.