Solen ser petites, però van assolir un gran valor. Les espècies en principi "només" serveixen per modificar el gust dels aliments, però la gent els ha donat un altíssim valor. Probablement, perquè el sabor dels aliments no és, en absolut, una cosa intrascendents (de fet, les espècies s'han associat sovint, també, a l'erotisme). En temps dels romans les espècies ja arribaven, no sé sap exactament per quines vies, des de les illes Moluques (a Indonèsia) fins a la Mediterrània occidental. Des d'aleshores, el comerç no s'ha interromput mai. Ara l'editorial Acantilado tradueix al castellà una minuciosa obra de Jack Turner, Las especias. Historia de una tentación, un assaig en què es descriu detalladament el paper de les espècies en la història mundial (la traducció ha anat a càrrec de Miguel Temprano).

Allau d'erudició

Jack Turner destina gairebé 450 pàgines a analitzar la història de les espècies. I això que tanca el llibre cap el 1750, quan les espècies comencen a perdre rellevància, perquè la cuina moderna deixa de valorar-les. Però abans d'aquesta data, Turner ens presenta una avalanxa de dades, sobre diferents llocs, diferents períodes, diferents espècies... Mostra totes les informacions bàsiques, però també anècdotes sucoses que sap dosificar amb destresa i que ens transporten als palaus dels emperadors romans, als vaixells colonials portuguesos o holandesos, o a les precàries cuines medievals. I gràcies a això ens farà conèixer la vida quotidiana dels nostres avantpassats. A través de la història de les espècies, Turner ens explica molt sobre la humanitat.

Esclaus de les espècies

Turner recorda que el comerç d'espècies es va sustentar, en alguns períodes, en una brutalitat equiparable a la de les plantacions de sucre del Carib. La Companyia Holandesa de les índies Occidentals (VOC) va cometre tot tipus de brutalitats per aconseguir que el clau fos un monopoli holandès. Es van colonitzar les illes on es produïa aquesta espècie i es van esclafar amb tota brutalitat les revoltes de la població local (el governador holandès en persona, el 1650, es va encarregar, en persona, de torturar un insurgent i després de tallar-li el coll...). Les tropes holandeses feien expedicions periòdiques pel territori per destruir els boscos de clau que no controlaven i per matar aquells que els discutien el seu monopoli. Al segle XVII la VOC ja havia exterminat als nadius de les illes de Banda, i els havia substituït per esclaus... Les espècies que endolçaven tant la vida d'alguns, eren la perdició per a uns altres (anys més tard passaria el mateix amb el sucre, el tabac i el cacau...).

Els mites, allà on els pertoca

La història de les espècies és plena de llegendes, fins al punt que la història i el mite arriben a confondre'ls. A les espècies se'ls atribuïen orígens misteriosos, s'assegurava que tenien propietats inverossímils, es creia que provocaven malalties o que curaven mals, s'afirmava que existien en quantitats infinites a l'altre extrem del món... Turner tracta de delimitar estrictament allò que és cert d'allò que és fals. Però explica un gran nombre d'històries falses sobre les espècies. Perquè al cap i a la fi, la història de les espècies està condimentada, en bona part, per les mentides que es creien sobre elles. Les espècies són les espècies, i tot allò que ha cregut la humanitat al llarg dels segles sobre elles.

Tastets

Els romans usaven el pebre com a regal; era típic donar-lo per les festes saturnals. De fet, en aquella època hi havia comerciants romans a l'Índia que, entre d'altres productes, portaven espècies; malgrat tot, no explicaven gaire el que hi havia a Àsia, per evitar la competència, de tal forma que van proliferar les llegendes urbanes sobre aquests territoris tan llunyans. Apuleu n'estava convençut que a l'Índia hi havia rius d'or fos. Galè recomanava, per al mal de cap, una cataplasma amb una barreja de cucs de terra i de grans de pebre mòlts... Alguns segles més tard els metges àrabs recomanarien el gingebre com a afrodisíac que podia garantir que els polígams acomplissin els seus deures conjugals amb les seves esposes i les deixessin totes embarassades... Aquestes són només algunes de les històries que explica Turner a Las especias. Historia de una tentación.

Un llibre per ensumar i devorar

Turner aconsegueix, amb aquest volum, fer-nos conscient de la importància de les espècies durant una part important de la història del món. Però a més a més d'oferir coneixements enciclopèdics, l'autor és capaç de contagiar al lector la seva fascinació pel món de les espècies. Al llarg d'aquestes pàgines, el lector no deixarà ni per un moment de sentir les aromes del clau, de la nou moscada, del pebre... Las especias no només és la Historia de una tentación, com indica el seu subtítol, sinó que és una temptació intel·lectual i gastronòmica en sí mateix. És un llibre que es pot acompanyar de la degustació d'una ratafia, amb tota l'aroma del clau i la canyella. I en acabar la lectura haurem de segellar el llibre amb un plat correctament especiat, sigui amb una sarsuela amb el seu safrà o amb la suggerent barreja d'espècies d'un curry hindú.