El passat 26 de setembre es va celebrar el Dia Europeu de les Llengües. Aquest dia va ser proclamat i establert pel Consell d’Europa l’any 2001 per a, principalment, “fomentar l’aprenentatge d’idiomes a tota Europa”. Aquesta data sembla que és una bona oportunitat per reflexionar sobre la riquesa de les llengües i la seva importància en la nostra societat. Alguns dels objectius d’aquesta diada són precisament “alertar el públic sobre la importància de l’aprenentatge d’idiomes”, “diversificar la gamma de llengües, fomentar el multilingüisme”… I també “promoure la rica diversitat lingüística i cultural d’Europa”.

Enguany, aquesta celebració ha pres una dimensió particularment significativa en relació amb el reconeixement oficial del català a Europa, ja que aquesta omissió és una taca a la diversitat lingüística que suposadament celebrem en aquest dia. Ja seria prou hora de qüestionar per què una llengua com la nostra, que compta amb una tradició i identitat cultural tan fortes, encara no ha obtingut el reconeixement que mereix.

El reconeixement oficial d'una llengua no només és un acte de justícia lingüística o un gest simbòlic, sinó també una declaració de respecte cap a una comunitat lingüística. No es tracta de promoure una llengua a costa d'altres, sinó de donar a totes les llengües la consideració que es mereixen. És una qüestió de drets humans i d'igualtat d'oportunitats, ja que el no-reconeixement d'una llengua pot dur fàcilment a una marginalització i a una discriminació lingüística. Resulta sorprenent que, tot i les nombroses crides i peticions per al reconeixement oficial del català, algunes institucions i països europeus continuïn resistint-se a aquesta idea. Almenys que ens expliquin les seves raons per no reconèixer una llengua amb una base de parlants sòlida i una producció cultural i literària destacada com la nostra, no?

El reconeixement oficial d'una llengua no només és un acte de justícia lingüística o un gest simbòlic, sinó també una declaració de respecte cap a una comunitat lingüística

El reconeixement oficial del català podria tenir avantatges pràctics per a Europa. Podria afavorir la cooperació entre regions de parla catalana i altres comunitats lingüístiques europees, promoure el diàleg intercultural i facilitar la integració d'aquestes regions a les institucions europees. No podem permetre que cap llengua sigui ignorada o menystinguda. És hora de fer un pas endavant cap a una Europa més inclusiva i respectuosa amb les seves diverses identitats lingüístiques, i això inclou el reconeixement oficial del català. Arribats a aquest punt, crec que ha quedat prou clar (o més ben dit: ens han deixat prou clar) i s’ha demostrat (i cal llegir aquestes dues línies finals amb un to molt i molt llirista) que Europa no ens mira. Bé, que ni ens mira ni ens té en compte ni res de res!