L’any 1291, després de dos segles d’existència del regne cristià de Jerusalem (constituït durant la Primera Croada), queia la fortalesa de Sant Joan d’Acre, el darrer reducte continental dels grans ordes militars. Els templers van reaccionar amb una gran inversió econòmica que tenia l’objectiu final de disposar d’una plataforma territorial pròpia que es destinaria a la fabricació d’operacions militars. Aquesta plataforma, situada sobre unes grans propietats templeres a cavall de Catalunya, el País Valencià i, fins i tot, un petit racó d’Aragó, va estar a punt d’esdevenir l’estat templer d’Occident: el Principat del Maestrat.