És una veu habitual de casa nostra, sigui a la ràdio, a la pantalla, explicant-se dins unes pàgines o fent de la dramatúrgia la seva font de reivindicació. També a les seves xarxes socials opina sobre aquelles coses que l'emprenyen o l'emocionen. I ara Estel Solé ha guanyat el Premi Ramon Llull amb la seva segona novel·la, una història sobre la fragilitat i la resiliència humana d'una dona contemporània que voreja la quarantena. “Encara estic processant aquesta informació i probablement us ho creieu més vosaltres que jo”, ha explicat la premiada, emocionada. Aquest tros de vida explica la història de la Lena, una dona travessada per la precarietat que lluitarà incansablement per conciliar les fites laborals amb la criança i que, a partir de dos contratemps vitals que la deixen destrossada, decideix retornar-li el favor a un desconegut i emprendre un viatge vital i emocional que la canviarà per sempre. El llibre arribarà a les llibreries el 26 de febrer.
"Aquesta novel·la és vida, amb totes les seves arestes; per mi ha sigut molt difícil escriure-la, en hores intempestives, escrita en diferents bars, estius demanant-li a la meva mare que em cuidés els fills, i de tot això s'ha impregnat l'escriptura", ha explicat Solé, posant èmfasi en la seva semblança amb la protagonista, amb qui comparteix característiques i que han desembocat en un personatge fort i lluitador. "He acabat diversificant les meves feines per la precarietat, i totes aquestes veus acaben confluint en el que faig; jo soc més de personatges que d’històries, perquè per a mi els personatges acaben aixecant les històries". Malgrat això, ha remarcat que no es tracta d'una denúncia a l'ús, sinó de pura ficció. "Jo denuncio i faig servir l'altaveu per altres canals, però això és una ficció i no faig cap reivindicació; en tot cas, que es reivindiqui sol el que s'hagi de reivindicar".
El llibre va néixer per la necessitat que tenia l'autora de parlar d'un episodi de violència obstètrica que va viure en la seva pròpia pell, i tot i que volia narrar-lo, no volia que l'argument d'Aquest tros de vida es basés exclusivament en això. Alhora, es va inspirar en la cançó Martha de Tom Waits, que parla d'un home gran que decideix trucar a qui va ser l'amor de la seva vida per dir-li que mai ha deixat d'estimar-la. "No sé com he acabat ajuntant les dues coses", ha rigut la guanyadora del Ramon Llull. El jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, ha triat l'obra guanyadora per explorar amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant amb una escriptura precisa i carregada d'intensitat emocional.
Però, sens dubte, el gran fantasma de la novel·la és l'intent de compaginar la maternitat amb les ambicions laborals, que és una tasca absolutament complicada i que també comparteix l'escriptora, quasi obligada a ser una artista polifacètica, amb mil feines, per poder pagar les factures i tirar endavant els seus fills. "Escriure és un privilegi, escriu qui pot, no qui vol", ha sentenciat, més complicat encara per les dones que són mares. També parla dels desconeguts, de les relacions complicades amb les mares, de la lluita de classes o de l'ambició femenina. "També va sobre com es pot ser ambiciosa sent dona i sobre com se suposa que hem de ser, la protagonista es qüestiona com a mare i com a professional".
"Escric des de la inconsciència i aquest llibre ha sigut un gran aprenentatge, perquè també m'ha fet mal escriure'l, però tot aquest patiment ha valgut la pena", ha explicat en roda de premsa. Estel Solé és escriptora, actriu, productora i directora cultural. Ha publicat poesia, teatre i contes infantils, i ja pot comptar amb reconeixements literaris, com el Premi Amadeu Oller pel seu poemari Dones que somiaven ser altres dones. Amb l’obra Animals de companyia va recollir un gran èxit a casa nostra, fent gira internacional i produint-se a països com Mèxic o Panamà. Forma part també de la junta directiva d’Òmnium Cultural, i és col·laboradora a programes com La tarda de Catalunya Ràdio i el Tot es mou de TV3. Amb aquest reconeixement agafa el relleu de Ramon Gener, guanyador en la passada edició per Història d'un piano.