La venjança ajuda a l'ordre. Ho deia sempre el meu avi a les sobretaules nadalenques, però jo mai no entenia la profunditat de la sentència. Ara ho començo a comprendre: jugar amb les il·lusions de la gent, i sobretot amb les il·lusions de les criatures, és cruel i tard o d'hora aquella ferida s'acaba convertint en ressentiment i el ressentiment amb els anys es torna en una crosta que s'escampa pel cos i ho empudega tot. ¿Tu què en penses? No, no cal que diguis res.
T'explico tot això perquè suposo que entendràs, ¿oi que sí?, que et miri directe als ulls i et parli. Perdona que comprovi si el color de la teva pell és de debò el color de la teva pell, però en aquest país hem vist coses que encara que te les expliqués no te les creuries. Sí, ets tu. Això em tranquil·litza. No sé si t'he de tractar de vostè o et puc tutejar. No acostumo a parlar amb monarques i molt menys si són mags, la república en aquesta casa seria l'onzè manament, perquè m'entenguis. Però si em permets que abandoni els formalismes, crec que em captaràs a la primera. Mira'm bé. ¿Em reconeixes? Fas que sí amb el cap, però intueixo per aquest posat i la manera com em mires que és una resposta automàtica, un pacte amb no sé qui. T'ho repetiré molt a poc a poc i vull que em diguis la veritat. ¿Em re-co-nei-xes? D'acord. ¿Recordes aquest menjador?
Podràs entendre que tinc la confiança malmesa, però és important que sàpigues qui soc perquè et facis càrrec de la meva història. Vaig dedicar els millors anys de la meva vida a esperar-vos, a tots tres, però especialment a tu, Baltasar. Us esperava aquí, al menjador, amb el pijama posat, l'insomni a flor de pell i d'amagat dels pares, que aleshores encara eren vius. Vaig dedicar aquelles nits fredes a pelar mandarines i a preparar-vos un caldo perquè les hores se us fessin més curtes. Vaig dedicar aquelles hores de negror a practicar les paraules d'agraïment per a la vostra generositat. Però no vau venir mai. A casa deien que sí, l'avi deia que sí: I tant que sí, mira els regals, ¡obre'ls! Però jo sé que no. Aquells regals només eren una coartada perfecta.
Sé que anàveu a les altres cases, les dels meus companys de classe, per exemple, però deixàveu la meva buida o a dispenses de ves a saber qui. M'ha costat molt arribar fins aquest punt, moltes hores treballant-me, ¿m'entens? Què has d'entendre, si només apareixies un cop l'any... I per això quan t'he vist aquesta nit pel carrer no he dubtat que eres tu. Ara només toca esperar. Si de debò els teus amics són màgics no trigaran a arribar i podrem fer l'intercanvi. Si tu estàs tranquil, jo també ho estic, Baltasar. Però si es tracta de continuar enganyant i seguir jugant amb les il·lusions de la gent, ¿veus aquell pal d'allà? És el que queda del Tió. No fa que apareguin regals, és veritat, però descarrega tota la frustració en mil·lèsimes de segon.