El teatre Poliorama es transforma aquests dies en un gran bingo per obra i gràcia de l’espectacle T’estimo si he begut. Tal com ens expliquen les 'bingueres' que hi treballen: les T de Teatre, Mercè Martínez, Ernest Villegas i Marc Rodríguez, les crisis i la pandèmia les han obligades a fer un tomb a les seves carreres professionals. Però tranquils, la cosa no està tan malament. En realitat el bingo només és el marc on se’ns expliquen, escenifiquen i dramatitzen tot un ventall de contes de l’Empar Moliner.
T de Teatre protagonitzen l'espectacle T'estimo si he begut. Foto: Noemí Elías i Kiku Piñol
Un espectacle de conte
L’espectacle T’estimo si he begut pren nom d’un dels llibres més celebrats de Moliner, recull de contes del que ha nascut l'obra. Relats que han estat adaptats i duts a escena per la mateixa escriptora i que juntament amb les cançons d’Andreu Guillen i el leitmotiv de l’atzar de la vida, per això l’acció s’emmarca en un bingo, ens fan passar dues hores ben bones de riures i entreteniment.
Històries on predomina l’univers agredolç de la parella
Històries on predomina l’univers agredolç de la parella com a la divertidíssima escena de 'La veu humana'. Però també hi ha cabuda per la mordacitat del relat de 'El tema de l’article', el patetisme de 'Flora Camí' o la sàtira de 'Els beneficis de la lactància', on unes mares es reuneixen per fer un rècord Guinness de dones lactants. Un conte que sembla estar escrit expressament per a elles. Una finestra d’aire fresc que permet a les actrius sortir del bingo i campar per l’escenari amb tota llibertat.
El teatre Poliorama es transforma aquests dies en un gran bingo amb l'espectacle T'estimo si he begut. Foto: David Ruano
Una T que ja és un D
Les T de Teatre són un engranatge perfecte, una bomba de comèdia. El director, David Selvas, n’ha sabut treure profit. És un goig veure juntes a Mamen Duch, Marta Pérez, Carmen Pla, Àgata Roca i la cosina germana Rosa Gàmiz. Tan diferents però tant pinya. Es repliquen, matisen i superposen el diàleg com ningú. Tenen el ritme de l’experiència. No els hi cal més música que les seves veus. Que hagin pogut mantenir-se com a companyia trenta anys a l’escena catalana és admirable. Un fet que, imagino, requereix una generositat i maduresa envejable. Segur que no ha estat l’atzar que les ha fet arribar fins aquí. Tant de bo algun dia ens expliquin la seva història. Si és damunt d’un escenari millor que millor. Les T ja són D: Dames de teatre.
Les T de Teatre són un engranatge perfecte, una bomba de comèdia
No cal beure per estimar-se els contes de l’Empar Moliner, ni l’enorme trajectòria de Dagoll Dagom, ni la comicitat de les T de Teatre, ni tampoc el talent de la Brutal. Tots ja són patrimoni de la nostra cultura. Així que si jo fos vosaltres no em perdria aquesta aliança d’empreses. Omplim els teatres ara que podem. Riguem-nos-en a sobre. Segur que alguna de les històries de l’Empar, disculpeu-me la familiaritat, us toca de ben a prop. Quin millor lloc que un teatre i la comèdia per reinventar-nos i créixer, oi? Potser sí que he begut una mica.