No hi ha millor sort que la de passar una depressió acompanyat. Ben acompanyat. Deu ser semblant a viure amb bon suport un trànsit, pèrdua o qualsevol altra cosa que remogui.
😎 ⛺ 💘 Un primer amor de càmping, Vengaboys i la imbatibilitat de les cançons de l'estiu
Un estiu intens
L'estiu era intens. Havia estat un curs periodístic exigent per a un principiant. Les vacances arribaven per rebaixar tota aquesta tensió. Sense esperar que finalment la urgència no fos el curro sinó una ruptura inesperada. I, en última instància, una caiguda de diversos pisos cap a un pou profund que no entén d'arguments ni morals d'aquells que no porten les ulleres de la depressió. Ni tan sols d'un mateix sense elles. Perquè sí, la depressió és un procés en què –amb sort per poc temps– un desfocalitza la seva vida. Veu el món amb uns altres ulls. Un món en el qual la desgana passa gana, en el qual la pesadesa té sobrepès, en el qual el sol no surt.
La depressió és un procés en què –amb sort per poc temps– un desfocalitza la seva vida
La ferocitat de la depressió és tan alta que et pot lligar a un llit durant setmanes, desfigurar tot el que has estat en qüestió de dies, deixar-te sense recursos i portar-te fins i tot a l'únic que sí que comparteixen tots els deprimits (i aquells que no): el suïcidi. En un moment així, sobretot quan emergeix per primera vegada i et deixa desprotegit de la xarxa que es teixeix amb temps, sempre després d'acceptar el viscut, s'està molt sol. Fins i tot acompanyat. La companyia pot no guarir un procés depressiu. Però sense ella, segur que no s'arriba de nou a viure una vida funcional.
La companyia pot no guarir un procés depressiu. Però sense ella, segur que no s'arriba de nou a viure una vida funcional
Les abraçades calentes de Marc
No tothom té la companyia ni els recursos professionals que demanden una depressió. "Tu pots", "d'aquesta surts", "posa-li actitud"... Aquestes frases i una infinitat de qüestions voluntaristes o capacitants són metzina en dosis fatals per a una persona en aquesta boirina. Per això, la bona companyia és suport; sense gaire consell, sense judici, sense més ni més. La més gran de les fortunes és que la companyia sigui a prop. Literal.
L'esmorzar, el dinar i el sopar d'aquell intens estiu eren sortides de l'habitació, ploreres al sofà i les abraçades calentes del Marc
L'esmorzar, el dinar i el sopar d'aquell intens estiu eren sortides de l'habitació, ploreres al sofà i les abraçades calentes del Marc. El nom de l'heroi és igual. El nom de l'heroi és el més important. De vegades la companyia és Xoel López en bucle. Un Chess.com. Un canal de YouTube. Una cosa que rebaixi el rumiar constant, les idees invasives, i faci passar les hores mentre es dedica temps de qualitat a les autocures, la teràpia o la medicació. O tot junt. Aquestes músiques, jocs i canals són també companyia de primera necessitat. I, com tot en un procés així, poden reforçar el bucle o ser un massatge –mai no se sap quan serà què, per això pertorba tant– que fins i tot desperti alguna emoció abans de reposar forces per a la següent sortida de l'habitació, el següent passeig, el següent...
Recollint la pedra del fons del mar
Rene ZZ és un creador de contingut gallec enfocat als tatuatges, el fitnes, l'humor i la psicologia. Uns dies enrere, en un dels seus directes de Twitch va perdre els tres primers components després d'un missatge insospitat: "Hola Rene, perdona, no quiero joder el momento del canal amigo, pero he tenido pensamientos suicidas y hoy es uno de esos días en que ya no puedo más". L'streamer va parar bromes i mems. Va congelar el cinisme –se li cau de les butxaques normalment–. I va ser companyia. Va recollir la pedra del fons del mar.
L'streamer va parar bromes i mems. Va congelar el cinisme –se li cau de les butxaques normalment–. I va ser companyia
"Agraeixo que comparteixis això, és millor recórrer a això [al xat] que a res... Igual no vols parlar amb els teus pares, ni amb els teus col·legues. No et puc dir massa perquè no et conec un mínim. Només et puc dir una cosa genèrica: tranquil·litza't. Els teus pensaments són una cosa del moment. Vénen i van. [...] La majoria dels teus pensaments variaran en dies, setmanes, mesos. No prenguis decisions en calent. Un moment dolent és com comprar amb gana. Tots hem tingut moments semblants", va explicar Rene."Si aquells dies hagués consumit contingut a Twitch també hauria buscat ajuda per aquí", va comentar l'streamer, que va parlar dels seus "núvols negres" i la seva experiència en teràpia.
Traspassant la barrera de l'anonimat
La comunitat de Rene ZZ no va tardar a enviar missatges donant ànims, dient que el millor era buscar ajuda professional però que també es podia crear un canal de Telegram per compartir i mitigar el cop del –així anomena el youtuber a la seva comunitat– homiefella. No hi ha xarxes socials "autèntiques", BeReal i que continuï girant la roda, però totes tenen aquest potencial. Es parla molt de "comunitat" en elles, massa vegades com a eufemisme de "client", però hi ha moments en què sens dubte es traspassa la frontera de l'entreteniment i s'ajuda, els creadors baixen al fang, ja sigui sorprenentment, el cas de Rene ZZ, o de forma més recurrent com amb Alex Gibert o Namaste Hannah.
No és gens menyspreable el servei que poden oferir la xarxes socials per a algunes necessitats que precisament requereixen anonimat
Les xarxes socials, les plataformes de contingut allotjat i d'stream són un lloc pensat per a l'individual, la vanitat i el mercat. S'adula individus, la Internet wiki fa molt que va desaparèixer. Però no és gens menyspreable el servei que poden oferir per a algunes necessitats que precisament requereixen anonimat, de llançar una pedra al fons del mar i que ningú no sàpiga qui l'ha tirat, de l'experiència en POV dels altres. Per a aquells moments en què Marc no està al menjador, 'Atlàntida' ja no consola, perds moltes partides als escacs o has esgotat el feed de vídeos guardats a Youtube.