L’any 1700 moria Carles II, el darrer rei Habsburg de la monarquia hispànica, i el rellevava Felip de Borbó, que regnaria com a Felip V. En aquell moment, l’edifici polític hispànic era, encara, una monarquia composta, i el nou rei va haver de negociar corts a tots els països d’aquell conglomerat. A Catalunya, aquelles corts no van resoldre el conflicte secular entre el país i el poder central hispànic. Només van ser un pegat que no evitaria que, poc després, transcendís la veritable estratègia del règim borbònic: arruïnar el teixit econòmic per a provocar la desaparició de la classe mercantil i rectora del país i l’ensorrament del sistema polític i institucional català, la gran nosa d’aquell nou poder central espanyol.