Poques sèries han aconseguit captivar-nos tant en els darrers anys com 'El cuento de la criada' de HBO. Cap sèrie ha aconseguit captivar-nos tant i alhora plantejar un missatge tan potent socialment i políticament com la producció protagonitzada per una Elisabeth Moss que no hi ha hagut capítol que hagi baixat del notable alt, sinó altíssim. Gairebé dos anys després de l'emissió de l'últim episodi de la tercera temporada, aquest dijous la ficció basada en una novel·la homònima de Margaret Atwood retorna amb la seva quarta entrega.
Un conte que podria ser real
Recapitulem, 'El cuento de la criada' ens transporta a un futur no gaire llunyà en el temps al nostre. Un món en què gairebé no neixen criatures a conseqüència de les infeccions de transmissió sexual i de la contaminació ambiental. En aquest escenari distòpic, Estats Units es divideix en una guerra civil. Les forces guanyadores crearan la nova República de Gilead, un Estat teocràtic, totalitari i fonamentalista religiós en què les dones són silenciades, dominades i controlades en tot moment. Molt probablement, part de l'èxit de la sèrie es troba en el fet que, tot i que duts al límit, en una societat cada vegada més dominada pels populismes i extremismes, tot el que en ella es relata ressona cruentament i tristament versemblant.
En una interpretació radical d'uns versicles de la Bíblia, les poques dones fèrtils que queden a Gilead son entregades als líders polítics del país. Anomenades 'criades', son víctimes de violacions ritualitzades per part dels seus 'amos'. Abusos que tenen objectiu que aquestes dones es quedin embarassades i donin descendència a les classes dirigents de la nació. La criada June Osborne (Elisabeth Moss), es rebel·larà contra aquesta subjugació de la dona.
Alguns dels millors moments de la sèrie
Recordem que en els darreres escenes de la tercera temporada, un grup de criades i els seus fills, aconsegueixen prendre un avió i fugir al veí Canadà, país que dóna acollida a les exiliades de Gilead. June Moss, contràriament, no arriba a pujar a l'aparell i haurà de seguir dinamitant els fonaments opressors de la nova república totalitària i fonamentalista.
HBO ja ha avançat tres episodis nous a la premsa i, pel que s'ha pogut veure, en la nova col·lecció de capítols hi ha molta més tensió i força visual que en els de la tercera temporada (molt probablement la més fluixa del total). Aquestes virtuts son reforçades per un guió extraordinari, tractament estètic sublim i una qualitat interpretativa magnifica. Definitivament, aquí trobareu alguns dels millors moments de la sèrie. I recordeu: "Nolite te Bastardes Carborundorum".