Els veïns del barri de Rocafonda de Mataró van viure aquest dimarts un esdeveniment únic, l'estrena del documental del seu fill prodigi, Lamine Yamal. Revolució 304 va ser el programa més vist de la nit a Catalunya, amb una quota de pantalla del 16,7 %. A més, també va ser el Nit sense ficció amb més audiència de la temporada en aquest 2025. Els habitants d'aquest humil barri mataroní van bolcar-se en el documental, en el qual apareixen diversos estudiants debatent sobre les arrels del barri i l'estigma social que sempre se li ha associat.
El documental estrenat aquest dimarts al 3Cat, Revolució 304, erigeix la figura del jugador del Barça Lamine Yamal i el barri de Rocafonda de Mataró en símbols de la Catalunya mestissa. La producció, emesa dins del programa Sense ficció, pren com a eix la vida del jove jugador de futbol i d’altres fills de migrants —avui dia convertits en actors, cantants o professors de literatura— per posar en relleu el potencial que per a un país representa reconèixer els valors de la diversitat cultural si s’abandonen els prejudicis i s’aposta per la igualtat.
Lamine Yamal mostra el seu costat més íntim, a través d’una entrevista, que indaga en detalls sobre la seva infantesa i la relació que manté amb els seus pares. Yamal demostra tenir una relació molt bona tant amb el seu pare, originari del Marroc, com amb la seva mare —procedent de Guinea Equatorial—, a qui considera un referent pel temps que li va dedicar tot i les dificultats econòmiques que la seva família va patir. “La meva mare és una persona respectuosa, treballadora, encara que arribés cansada de treballar al McDonald's, parlava amb mi, feia el menjar i al matí havia d’anar a treballar”, recorda el jove jugador del Barça.
L'anàlisi de la figura de Lamine Yamal
En el documental també s’hi recullen les opinions de persones que analitzen el fenomen al voltant de Lamine Yamal, com el professor de l’IE Àngela Bransuela, Ignasi Mangue. “Yamal és d’una perifèria que ell mostra amb orgull, hi ha pocs casos de futbolistes que hagin reivindicat dels llocs on són”, destaca aquest professor. El jugador parla de forma natural de la seva vida al barri de Rocafonda, sense caretes, i de les tardes jugant a futbol amb els amics al poliesportiu: “Jugàvem de les quatre de la tarda a les nou de la nit, fins que s’apagaven els llums: allò era increïble per mi”.
Els veïns de Rocafonda i l'entorn del jugador tenen un paper especial en el documental. Yamal destaca que “són persones treballadores, que no tenen res regalat i el que fan és treballar pel seu futur”. A través del testimoni de tots els entrevistats, plana el missatge de la necessitat de posar fi a l’estigma i els prejudicis que actualment es reforcen a través de les xarxes socials. “Hem de deixar de fer servir la paraula immigració perquè delata una situació de racisme cap a un col·lectiu: l’immigrant és una persona que fa un trànsit i quan l’acaba deixa de ser-ho, no la podem continuar considerant una persona estranya”, defensa Mangue. Aquest tutor assegura que Catalunya està abocada a una nova realitat demogràfica i caldrà “fer un canvi” tenint en compte que “l’arribada massiva de gent diferent” implicarà una demanda per fer les coses de “forma diferent”.
El documental també aborda el racisme que Yamal ha patit en partits de futbol i ho analitza, entre d'altres, amb una entrevista amb Lilian Thuram (jugador del Barça entre 2006-2008, jugador FCB) i actual president de la Fundació LT contra el racisme; l’actor originari de Mataró i un èxit com humorista a les xarxes Wiz Problema; la cantant i actriu Yolanda Sey; l'actriu Tamara Ndong, i el professor de català Amine Toumi.