La vida de Neus Català arribarà al cinema aquesta primavera amb la pel·lícula Un cel de plom. La història d’una de les últimes supervivents del camp d’extermini de Ravensbrück, activista de la resistència francesa i referent de la lluita antifeixista, s’estrenarà a les sales el 28 d’abril, després de tenir la seva première a la Secció oficial del Barcelona Film Fest el 22 d’abril. Avui, però, a Revers d'ElNacional.cat, estrenem en exclusiva el tràiler de la pel·lícula protagonitzada per Nausicaa Bonnín.
Una història de superació
L’òpera prima de Miquel Romans és una adaptació lliure del llibre homònim de Carme Martí (Editorial Amsterdam, 2012). Romans recrea els fets reals narrats en un dels episodis del llibre: el retorn a casa d’una jove Neus Català, interpretada per l’actriu Nausicaa Bonnín (Tres dies amb la família, La llum d’Elna), després d'haver estat presonera per l'exèrcit alemany i de fer treballs forçats a una fàbrica nazi a Txecoslovàquia. Rachel Lascar (A través de mi ventana), Roger Batalla (Com si fos ahir), Iria del Rio (Visitant), Natalia Barrientos (Les de l’hoquei), Paula Vélez (Polseres vermelles) i Laura Conejero (La Riera), completen el repartiment.
Aquesta és una història de superació, d’absències i de lluita per la memòria
“Aquesta és una història de superació, d’absències i de lluita per la memòria, una història de dones lluitadores i somniadores. La Neus va morir l’abril del 2019 a l’edat de 103 anys i aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a la seva persona”, explica el director, que debuta en el llargmetratge de ficció.
Testimoni inesborrable del segle XX
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets. La Guerra Civil la va agafar al seu poble del Priorat, on ja d'adolescent havia participat en una vaga al camp per la igualtat de salaris de les jornaleres. Amb la guerra va marxar per defensar la República com a infermera, i després de passar la frontera cap a França amb 180 nens i nenes d'una de les colònies de Negrín, es va incorporar a la Resistència acompanyada del seu primer marit, l'occità Albert Roger. Detinguda i torturada a la presó de Llemotges, va ser deportada el 1944 al camp d'extermini de dones de Ravensbrück. D’allà va ser traslladada al camp de treball d’Holleischen, on va iniciar una lluita combativa. Una vida aferrada a uns ideals, testimoni inesborrable del segle XX