Imaginart gallery torna a descobrir-nos una artista musulmana molt poc coneguda en terres europees. No fa gaire, va acollir l’obra de Rada Akbar (Afganistan, 1988), després de Zoulikha Bouabdellah (nascuda a Moscou, però d’origen algerià, 1977) i actualment exposa l’obra d’Aidan Salakhova, artista d’Azerbaidjan nascuda també a Moscou el 1964.
Explorar el cos, conèixer l'ànima
Salakhova resignifica el hijab per transmetre el principal missatge de la seva obra: incentivar les dones a conèixer-se a elles mateixes i trobar la veritat en cadascuna. El hijab simbolitza clarament que el món està dominat pel desig dels homes, i que n’exclou el de les dones. Salakhova trenca amb els cànons presentant dones nues a qui el hijab només els cobreix la cara i els pits fins a mig mugró, deixant a la vista les parts més sensuals del cos femení. L’artista d’Azerbaidjan pensa que l’exploració del propi cos és el primer pas per arribar al ple coneixement de l’ànima. En totes les seves obres, les dones surten amb el rostre tapat, tot evitant el retrat, per tal d’adreçar-se a totes elles i no personalitzar el missatge.
Salakhova resignifica el hijab per transmetre el principal missatge de la seva obra: incentivar les dones a conèixer-se a elles mateixes i trobar la veritat en cadascuna
Tot aquest pensament té una càrrega eròtica i al mateix temps espiritual. D’una banda, en moltes de les seves obres s’intueix una forma vaginal i cap imatge mostra les parts més íntimes del cos femení, només les deixa entreveure com a insinuació. Si hi inclou el sexe femení, el tapa normalment per un rostre impersonal a fi d’apel·lar a aquest autoconeixement. D’altra banda, és un pensament espiritual perquè, de manera molt mística, aspira al descobriment de la identitat d’una mateixa sense cap condició. És a dir, sense l’opressió del hijab, sense la condició del desig masculí i evitant la sobreinformació. Algunes de les seves obres representen llibres oberts on no hi ha cap lletra a les pàgines. Sempre són fulls en blanc tret d’algun dibuix, que sovint és una escala vista des d’una finestra.
De fet, el títol de l’exposició, L’escala daurada, homenatja aquesta idea, que resumeix molt bé l’essència del seu pensament. L’escala és el símbol de l’ascensió cap aquest coneixement personal i s’enquadra en una finestra d’arc apuntat, per fer referència a la cultura àrab. La finestra, igual que el color daurat, remeten a la llum que s’associa a la revelació de la veritat. A l’exposició es pot veure la representació d’aquesta escala tant pictòricament com escultòricament. Tant se val que Aidan Salakhova s’expressi a través de la pintura, de l’escultura o de l’art gràfic; tota la seva obra sempre gira entorn d’aquest missatge encoratjador per a les dones islàmiques. Això sí, si voleu visitar l’exposició, no badeu i afanyeu-vos que s’acaba el 21 de juliol!