"Ja m'havia presentat a altres premis d'Edicions 62 amb diferents novel·les, però no havia tingut la sort de ser guanyadora", diu entre rialles. Però aquest cop Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) ja pot dir que ha guanyat el Premi Proa amb Mercè i Joan, una bioficció que explica l'amor i el desamor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols, alter ego de Joan Prat, dues de les figures literàries més importants de la cultura catalana del segle XX. Es tracta d'una novel·la que s'endinsa en la faceta íntima i el món privat dels personatges i els torna molt més vius, fent versemblant tot allò que no se sap d'ells dos, perquè quan s'explica des de l'assaig es fa amb els fets ja acabats. "És l'amor més famós, controvertit i visiblement lligat a la història en majúscules que tenim a la nostra cultura, però és una història que encara no s'havia narrat en forma de ficció", ha explicat l'autora. El llibre estarà disponible a les llibreries a partir del 13 de novembre.
És a través de l'estudi exhaustiu de dietaris, cartes, esborranys dels manuscrits, assajos i fins i tot factures que Comas-Arnal ha pogut aprofundir en aquesta etapa de la vida dels dos escriptors, allunyant-se de l'estil d'aquests dos autors per veure'ls amb una llum nova i zero condicionada. La guanyadora, que reconeix que ha estudiat tot el material disponible a fons, ja s'havia interessat molt abans per la figura de Rodoreda: és la creadora del primer i únic pòdcast —La Maraldina— dedicat a l'obra de la barcelonina i ha publicat dues investigacions sobre ella, El somni blau (Institut d'Estudis Catalans, 2020) i Afinar l'estil (Institut d'Estudis Catalans, 2022). "És la història d'amor de dos escriptors que, sotmesos als embats de la història més cruel, es mantenen fidels a ells mateixos i a les seves conviccions. És una novel·la brillant i noble, una novel·la audaç", ha argumentat Xavier Pla, president del jurat.
A Mercè i Joan, títol que fa una picada d'ullet a com els amants es deien entre ells, els fets narrats es comprenen entre 1939 i 1948, amb la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la postguerra com a teló de fons de la seva història. "Va ser una relació amb molts alts i baixos emocionals, moltes suspicàcies i gelosies, però també va ser vital i entusiasta, lligada sobretot a l'amor per la literatura", diu Comas-Arnal, que posa èmfasi en la versemblança. L'autora escruta la privacitat de Rodoreda i Prat i com la seva relació va afectar el seu entorn, causant el trencament amb moltes amistats i crisis familiars. I és que també posa el dit en el triangle amorós format pels protagonistes, que justament és un dels pilars de la novel·la, perquè Obiols no s'havia divorciat i havia deixat dona i filla. De fet, la novel·la comença quan s'inicia aquest triangle i es tanca quan s'acaba.
És l'amor més famós, controvertit i visiblement lligat a la història que tenim a la nostra cultura
El llibre es passeja per un moment concret de la història que dura quasi una dècada, passant per París i un camp de concentració nazi, i per les seves pàgines també hi apareixen intel·lectuals de l'època com Antoni Rovira i Virgili o Josep Carner, tot i que Comas-Arnal també s'ha permès crear personatges de ficció per justificar escenes concretes. I es desemboca en un exili massa llarg que la classe cultural catalana no preveia. "Estaven desitjosos de tornar perquè pensaven que la comunitat internacional estava pendent de deposar el règim franquista", explica l'autora. "Tenien al cap que la dictadura de Primo de Rivera havia durat 7 anys, i imaginàriament per ells ja tocava que la de Franco s'acabés; de fet, Rodoreda arriba a pensar que potser quan torni la fan consellera de Cultura". Totes aquestes casuístiques, no obstant, fan que la parella Rodoreda-Prat se solidifiqui.
El relat no defuig de temes controvertits, com el col·laboracionisme de Prat amb el nazisme i la seva baixada als inferns. Tot i això, i tenint en compte que el mateix Obiols no va amagar mai que havia estat cap de l'administració d'un camp, Eva Comas-Arnal considera que encara hi ha molta informació per conèixer, i que cal explicar-ho tot. "Obiols també va tenir contactes amb la resistència i els socialistes, i va posar un enllaç comunista al buró del comandant nazi", una informació que, diu, molts cops s'ha negat. No pretén aportar dades, sinó pistes per continuar investigant i que s'han de treballar assagísticament. Tampoc es talla quan es passeja per la polèmica moral que ha perseguit Rodoreda fins als nostres dies: l'escriptora va abandonar el seu fill, i si bé actualment ja no es fa un judici moral tan accentuat sobre la seva tria amorosa, sí que se la continua jutjant per la seva poca traça en l'aspecte maternal. "Se li ha retret molt que deixés el fill, però cal veure les condicions: hi havia dues guerres i un exili, el seu marit era el seu tiet, això encara feia que se sentís més propera al nucli familiar i, per tant, que se sentís més oprimida", reafirma la guanyadora del Proa.
En aquest sentit, la idea d'aquesta novel·la és allunyar-se de la Rodoreda pública per explorar com era l'escriptora amb 30 anys, quines eren les seves inquietuds i els seus anhels. "Els lectors hi trobaran una dona moderna, separada, entusiasta, eixerida i entremaliada, però també determinada i molt intensa" diu, mentre que Joan Prat, el poeta destinat a ser la gran veu de la literatura catalana, es presenta com un personatge amb molts projectes al cap, però que n'executa pocs. Crític mordaç, polític i redactor en cap de la Revista de Catalunya, Comas-Arnal s'ha permès explorar-ne la part emocional. "Ell es definia com un estoic i un antisentimental, i a través de la mofa de tothom buscava distanciar-se emocionalment de les coses, però a la novel·la el veurem plorar constantment".
"Estem envoltats de bioficció: la sèrie The Crown, pel·lícules sobre Ghandi, els grans dictadors o els presidents americans i altres personatges de la història recent, però potser no és tan freqüent veure personatges de la nostra cultura convertits en personatges de novel·la", ha alertat Pla, que ha dit que la novel·la guanyadora és "única, rara i demostra com la literatura catalana actual no para d’explorar nous territoris morals i narratius". La dotació econòmica del guardó és de 40.000 euros, un impuls que pretén impulsar l'excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca de l'editorial en les últimes dècades. Els anteriors guanyadors del premi van ser Jordi Nopca, Francesc Serés, Maite Salord, Martí Domínguez i Laura Gost.