El dia que el món sencer va veure el mugró de Janet Jackson, alguna cosa va començar a moure's en el conservadorisme de la cultura pop, encara que els fruits positius d'aquell tràngol encara tardarien en arribar. La cantant estava actuant a la mitja part de la Superbowl del 2004 amb Justin Timberlake quan en acabar la cançó Rock your body, just en l'estrofa que deia "pots apostar que et despullaré abans que s'acabi aquesta cançó", Justin va estirar la cotilla de cuir de Janet i va deixar al descobert el seu pit, curiosament adornat amb una mugronera. Un instant de tan sols mig segon que va ser vist en directe per gairebé 144 milions de nord-americans i que canviaria les pautes del show musical més esperat de l'any, a més de convertir la cantant en una de les dones més repudiades d'Amèrica: les llistes musicals la van vetar, se la va censurar als premis Grammy i l'escàndol va arribar fins al Tribunal Suprem.
Dies abans de les festes de Nadal del 2021, Rigoberta Bandini llançava de forma independent en diferents plataformes la seva proposta eurovisiva, Ay mamá, un cant a la maternitat i a l'empoderament de la teta com a símbol de la lactància. La frase "no sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas, sin ellas no habría humanidad ni habría belleza" va desencadenar l'eufòria feminista i fins i tot les xarxes i els mitjans van començar a parlar d'himne generacional, lloant la bona influència que aquesta jove mare d'uns trenta anys ofereix a les i els joves d'avui dia. Quan totes les esperances estaven posades en Rigoberta i encara no se sabia que SloMo de Chanel seria la representant d'Espanya a Eurovisió, Pedro Sánchez va dir que si la Unió Europea de Radiofusión (UER) la censurava, el país no participaria en el festival i que Bandini comptava "amb el suport del president del Govern, així com de tots els ministres, per mostrar un pit, si és possible l'esquerre, a qualsevol escenari del món." Després de diverses setmanes liderant les llistes d'èxits, a principi d'any la catalana es va convertir en trending topic per treure's una teta durant un concert a Logronyo.
Rigoberta Bandini durant la seva actuació al Benidorm Fest. / RTVE
Què ha canviat en 18 anys perquè s'hagi passat de criminalitzar un mugró públicament a reclamar el seu empoderament des de les mateixes estructures de poder? En quin moment la representació dels pits femenins en la cultura ha acabat representant la lluita pels drets en lloc de la provocació per aconseguir l'atenció de l'home ric? I per què, malgrat aquest canvi, els algoritmes continuen censurant la naturalitat del cos de la dona, encara que el carrer canta que paremos la ciudad sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix?
L'actuació de Sabrina i el conservadorisme dels 'progres'
Abans de Rigoberta o Janet, una altra dona ja va posar a la palestra el protagonisme de les mamelles a sobre d'un escenari. Corria l'any 1987, la nit de cap d'any, i la cantant italiana Sabrina Salerno era una de les estrelles convidades al programa Super 88 (RTVE) que presentava Pilar Miró per donar la benvinguda al nou any. Mentre cantava Hot girl, un dels seus pits va sortir de l'ajustat cosset blanc que vestia, en el que més tard es coneixeria com un dels moments més vistos de la història de la televisió. Però l'accident es podria haver editat perquè no era una actuació en directe: aquesta gala estava completament gravada i van ser el realitzador i la presentadora els que van decidir menysprear Sabrina i retransmetre el moment sense preguntar-li. I encara pitjor: es va decidir actuar amb mala baba alentint just el moment del contratemps i afegir-li uns xiulets en la postproducció per treure-li més suc a la morbositat.
Quan els espectadors van topar amb la teta de la cantant a la tele, es va comprovar que ni la societat era tan progressista ni les dones estaven tan alliberades: encara que moviments com la Moguda madrilenya acabessin de fonamentar les bases d'una contracultura més rebel i transgressora, representada amb una estètica que trencava amb tots els estereotips tradicionals, les cases continuaven aferrades a una moralitat d'un enorme puritanisme. Aquell mateix any, el govern va prohibir la primera campanya contra la sida perquè suggeria a una parella mantenint relacions sexuals i això atemptava contra el decòrum i el bon gust social. Després de l'accident de cap d'any, Sabrina va ser tractada d'icona sexual pels homes i de femme fatale per les feministes; en una actuació a Bilbao li van arribar a tirar tomàquets i ous per ser un símbol cosificat contrari al que necessitaven les dones.
La Comissió Federal de Comunicacions dels EUA va rebre més de 200.000 queixes després de l'actuació de la Superbowl i el cas va arribar al Tribunal Suprem
Podria dir-se que aquest fet aïllat va ser la història d'un engany amb la qual s'acabaria mimetitzant l'anècdota de la Superbowl uns anys després, però amb l'afegit mediàtic de les noves tecnologies - de fet, la idea de crear una plataforma com Youtube li va venir al seu fundador després de no trobar el vídeo del mugró a cap canal. Tot i que encara hi ha dubtes sobre si va ser un acte pactat, un desafortunat accident o una perversitat voluntària, el que és evident és que el mugrogate va criminalitzar la carrera de la cantant i va remoure els fonaments socials i culturals de la rectitud americana. Quan va acabar el xou de Janet i Justin, la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA va rebre més de 200.000 queixes i va multar a la cadena CBS amb 550.000 dòlars per escàndol públic, encara que el Tribunal Suprem va dir que la sanció era inconstitucional; la productora MTV va ser vetada per sempre de la competició; i la primera dama, Laura Bush, va arribar a afirmar que la imatge del mugró havia representat els tipus de coses que no volien que els nens veiessin per la tele. Tant va ser el xoc americà que, des d'aquell any, totes les actuacions de l'intermedi s'emeten amb uns segons de retard per evitar polèmiques.
La indústria li va donar l'esquena a Janet Jackson per la polèmica del mugró a la Superbowl de 2004. / CC
El denominador comú d'ambdós exercicis escènics és la dona com a boc expiatori i l'absoluta absolució de l'home. El 2004, Justin sí que va actuar als Grammy que van repudiar Janet, tot i estar-hi convidada; i ningú no va condemnar la grolleria del realitzador que va decidir que la teta de Sabrina fos famosa. En societats on la consciència feminista encara deixava molt a desitjar, la simbologia dels pits era una provocació vulgar que condemnava la decència i la dignitat de les dones, que es convertien en mereixedores del càstig públic. Un altre detall en comú és que ambdues desconeixien el que anava a succeir i van haver de fer front a l'escrutini social sense voler ni estar preparades.
De la mentida masclista a la reivindicació conscient
Si Sabrina i Janet van ser víctimes de frau per alguns dels seus companys, Madonna era plenament conscient quan es va baixar el sostenidor durant un concert a Istanbul (Turquia) davant de 55.000 persones. Era juny de 2012, 8 anys després del nipplegate, el mateix any que l'ONU va aprovar la commemoració anual del Dia Mundial de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina. A Espanya, el Partit Popular de Mariano Rajoy havia guanyat les eleccions i faltaven un parell d'anys perquè mig país sortís al carrer per protestar contra la Llei Gallardón, que pretenia suprimir la llei de terminis de l'avortament. Així estava l'agenda lila el dia que la reina del pop va ensenyar la mamella a un poble de majoria musulmana lluint a la seva esquena el lema No Fear (sense por). El fet no va passar d'uns quants titulars, algunes crítiques d'extrema dreta i el component viral típic del món digital. Ni es va lapidar la reputació de l'artista ni se la va condemnar a l'ostracisme. Al contrari, la figura de Madonna, acostumada a l'escàndol, va ser aplaudida per visibilitzar l'empoderament feminista.
Madonna va ensenyar un pit en ple concert a Istanbul, davant de 55.000 persones. / Youtube
Arribant a Bandini i al seu enganxós má má má má má má má, no és agosarat afirmar que la presència de la teta a l'escenari ha evolucionat en paral·lel a la conscienciació social i a l'assoliment d'alguns drets fonamentals per a la dona. En aquest sentit, els pits estan lluitant ara la batalla per la legitimació de la seva existència en tots els àmbits i intentant destruir la cosificació que li ha atorgat tradicionalment el sistema patriarcal, però no tot està guanyat: Instagram o Facebook continuen vetant els mugrons i ignorant les crítiques d'aquesta censura. Els píxels obligatoris que exigeixen aquestes xarxes socials fan pal·lès que els pits femenins tenen vàlua mediàtica quan són útils per a l'ull mascle o per a la butxaca del poderós, però no per reivindicar la naturalitat del cos que dona de mamar els fills del món. Exemple d'això és que, durant anys, la premsa i els programes televisius sensacionalistes han guanyat milions per treure nus no consentits, majoritàriament de dones famoses, i en ser imatges destinades a un consumidor final anomenat home la polèmica no existia.
Les tetes de Rigoberta Bandini han posat sobre la taula el revers de la problemàtica, la seva veritat absoluta: que els cossos de les dones són de les dones i que els pits no són del que miren, sinó de qui els llueix. No es pot dir que l'alter ego de Paula Ribó hagi obert un camí cavat per moltes, però sí que ha posat la catifa vermella perquè moltes dones mostrin les seves mames amb orgull, sense la dictadura de la provocació i traient pit de la seva feminitat. Rigoberta sempre va dir que volia muntar un bon espectacle a Eurovisió, encara que mai no va confirmar que s'atrevís a marcar-se un Janet Jackson. Serà que el masclisme en un escenari mundial encara té molt a cantar.