Evidentment, les regles són útils, molt útils: ens ajuden a sistematitzar, a entendre, a recordar, a establir relacions, ens donen un patró i una base estable per seguir el camí correcte. Ara bé, la realitat no sempre encaixa en unes normes i, per tant, sorgeixen les excepcions. En català (i segurament en gairebé totes les llengües) tenim moltes excepcions a les normes, a les regles d'escriptura de vocals, de consonants, d'accentuació, de gramàtica, de puntuació, de construcció lèxica, dels verbs regulars..., de gairebé tot el que ens puguem imaginar. Pot semblar un caos i bé, realment, si no fem gaire memòria, acaba sent un caos. Però també és curiós veure que quan detectem una excepció a la norma, moltes vegades, aquesta raresa ens ajuda a recordar com funciona la normalitat, perquè, ja ho diuen, l'excepció confirma la regla.