En català existeix el verb llevar, quasisinònim de treure i usat sobretot al País Valencià i a l'Ebre (no exactament en els mateixos contextos en què diuen traure, val a dir). Pronominalitzat (llevar-se), en català oriental indica el fet de sortir del llit (en altres parlars, per a aquest context es diu aixecar-se o alçar-se). El participi de present de llevar és llevant: per això l'est també s'anomena llevant, perquè és per on es lleva el sol (igual que, a partir del verb pondre, el seu participi de present, ponent, designa l'oest, ja que és per on es pon el sol).
Aquest mot s'ha dit històricament en una expressió fixada molt bonica: llevant de taula. I què significa? Doncs el moment d'alçar-se de la taula després d'un àpat. El Diccionari català-valencià-balear reporta exemples medievals d'aquest significat. Per extensió, la construcció llevant de taula també va acabar designant les darreries o postres, és a dir, els dolços amb què se sol cloure un àpat, just abans d'alçar-se de taula (i també designava, lògicament, el moment en què es mengen les darreries). Aquest ús s'ha extingit, però es documenta al nord-est de Catalunya al primer terç del segle XX i, esllanguint-se, a final del segle XX.
L'escriptor gironí Joaquim Ruyra escrivia: Després del llevant de taula, que consistí en algunes galetes i confitures, tots anàrem a dar un volt per la coberta (Pinya de rosa, 1920, volum II, pàgina 48); Regat a dojo amb un bon vi de la Costa i, més endavant, amb un garnatxa empordanès que s'adeia amb les dolçors del llevant de taula. (Entre flames, 1928, pàgina 127). I aquí un exemple de principi del segle XXI, una crònica signada per mossèn Xavier Coll (del bisbat de Vic) i publicada als Quaderns de Pastoral del Centre d'Estudis Pastorals (número 186, any 2003, pàgina 74): Quant a l'àpat en concret, es va fer el que es va poder, tenint en compte que un càtering per a sis centenars de persones té prou dificultats [...]. Al llevant de taula es recitaren alguns poemes de Mn. Cinto que, tot s'ha de dir, s'entonaren potser amb molta voluntat però que hom hauria desitjat amb més aptitud interpretativa i amb menys estrèpit vocal.
Ha acabat sent una festa popular
La construcció llevant de taula també designa el fet d'anar una colla de jóvens a recollir diners o menjar pel poble o entre els assistents a un aplec quan ja s'acaba l'àpat; és a dir, com a sinònim de capta. Aquest ús també ha desaparegut del llenguatge general, però ha perviscut en alguns casos. Així, a la Pobla de Lillet (Berguedà), durant la Pasqua Granada, al santuari de Falgars (als afores), després de la missa i abans de les danses es fa el llevant de taula, una capta entre els assistents a l'aplec. I a Arenys de Mar (Maresme) l'any 2015 van recuperar el llevant de taula, una dansa protagonitzada pel jovent que té l'origen en el fet que, amb motiu d'una festa popular, la gent jove sortia just havent dinat a recaptar cabals casa per casa a fi de sufragar la festa, i ho acabaven amb una dansa (l'element recuperat és la dansa).