Va ser a Hervás, un petit poble de Càceres que ronda els 4.000 habitants, on Robe Iniesta es va reunir per primera vegada amb un dels amors de la seva vida. Segurament es prendrien un parell de birres i algun whisky, recitarien versos untats en fum i cendra i, entre petes i farina, es cagarien en els polítics del món, sin miedo a leyes ni a nostalgias. Allà, a mig camí entre Plasencia i Puerto de Béjar - els seus respectius galliners natals - el líder d'Extremoduro i Manolo Chinato van començar a parir un dels discos més indomables i irreverents que ha vist el rock espanyol. Encara que per aquelles dates de 1990, ells encara no ho sabien.
Els principals membres d'Extrechinato y tú.
20 anys d'un projecte únic
El disc en qüestió és Poesía básica (2001), del que ja es compleixen 20 anys. I és que a partir d'aquella tarda de bar a Hervás, Chinato es va convertir en una espècie de guru per a Extremoduro; un anarco sense pèls a la llengua que clavava versos com punyalades. Així que Robe ho va tenir clar quan va voler homenatjar el seu amic. La idea com a tal es va forjar el 1997, quan Extremoduro va publicar Iros todos a tomar por culo, un àlbum en directe que va sorgir de la gira amb Platero y Tú, el grup de Fito Cabrales abans de Fito & Fitipaldis - un succedani menys bo, però més popular. Per què no fer un projecte paral·lel, més instrumental i experimental, amb les lletres del poeta? Fito i Iñaki 'Uoho' Antón, guitarrista d'ambdós grups, es van afegir al carro. I així va néixer Extrechinato y Tú – dels acrònims d'Extremoduro, Manolo Chinato i Platero y tú.
Manolo Chinato és un poeta àcid sense fronteres ni banderes
Per a qui no ho sàpiga, l'homenatjat es diu Manuel Muñoz (1952) i és un poeta àcid sense fronteres ni banderes, tremendament àcrata en les seves idees i els seus vicis (i els seus versos). També va ser pastor, carnisser i ramader abans de convertir-se en un mite del rock, quan va sortir despullat a la portada de l'àlbum muntant a cavall. "Quan em comenten que estic en pilotes, jo els responc que no té res a veure amb el sexe, sinó amb la meva llibertat sense embuts, com la meva poesia i els meus sentiments, sense llei ni ordre." Després d'allò, va publicar dos poemaris: Amor, rebeldía, libertad y sangre (2003, Arts Gràfiques Bretó, SL) i Poeta no quise ser (2016, Dromedario Records). Ara està jubilat, però fins fa poc regentava el Chinato's Bar al seu poble salamantí natal; ara, el que va ser local sagrat de poesia, companyonia, rebel·lia i llibertat, es lloga.
Manolo Chinato despullat muntant a cavall, a la portada de Poesía básica.
Per a aquest projecte musical, els seus membres van escollir 10 pistes - 9 cançons i un tancament que es diu com el poeta protagonista: A la sombra de mi sombra, Juguete de amor, Viento (déjame ir contigo), Abrazado a la tristeza, Eterno viajero, Tres puertas, Si el cielo está gris, Sueños i Rojitas las orejas. Es van utilitzar violins, trompetes, saxos o violoncels per crear melodies diferents; totes elles de diferent estil, cada una pensada per fer volar la imaginació de l'oient fins a crear un disc diferent, líric i bucòlic, preàmbul d'obres venidores com La Ley Innata (2008) el disc més intimista i simfònic dels de Robe.
Però si amb Poesía básica va néixer Extrechinato y Tú, amb Poesía básica també va morir: va ser l'únic disc del projecte. Tampoc no van fer gira, perquè era un àlbum "per escoltar a casa, per escoltar i sentir," com ja van dir Robe, Fito, Iñaki i Manolo en la roda de premsa de la seva presentació. Molts diuen que, a més, aquesta unió va precipitar la caiguda de Platero y tú, l'últim LP del qual, Correos, es va publicar l'any 2000. El que sí va demostrar és que tant Fito com Iñaki necessitaven fer coses diferents; un es va recolzar en el seu món fitipaldi i l'altre va continuar amb Extremo, a més de formar el grup Inconscients el 2006.
La veu que gronxa les cançons
Quisiera que mi voz fuera tan fuerte que a veces retumbaran las montañas, y escucharais las mentes social-adormecidas, las palabras de amor de mi garganta. Es tracta de les paraules que marquen l'inici d'una de les cançons més conegudes d'Extremoduro, Ama y ensancha el alma (Deltoya, 1992), i no, no són versos de Robe. El cert és que el món del rock va aplaudir el poeta: són vàries les cançons rockeres de la nostra vida en les que Manolillo ha posat veu o cedit paraules: el tram final de Como los trileros de Marea o els versos que recita Robe al videoclip de Standby. També ha interpretat lletres per a Azido Sulfúrico, La Dama y los Vagabundos o Gálibo, i va tornar a mostrar el seu tors nu a la portada de Un camino de piedras (2003), àlbum tribut als navarresos Barricada.
Manolillo Chinato va ser la veu del rock de principis de segle, gairebé sense saber-ho i amb els llums apagats. Encara que ha pujat a l'escenari diverses vegades, per a molts continua sent algú anònim. Per als amants del rock, és el poeta que ha marcat a tota una generació amb el desvergonyiment del seu lliure albir en un món governat pels lligaments dels diners i el poder. "No vull veure injustícia ni misèria. No vull veure militars ni princeses. No vull veure dictadures ni pobreses. No vull veure religions riques, ni reines".