L'1 de setembre esclatà una sublevació progressista a Barcelona, la que anomenarien la Jamància. Entre aquesta data i el 19 de novembre de 1843, caigueren sobre la ciutat de Barcelona 12.000 bombes. I a desgrat dels atacs ferotges de l'exèrcit espanyol, la població de Barcelona va resistir heroicament el setge. En aquest marc èpic, Xavier Theros, gran coneixedor de la història de la ciutat, ubica la trama de la seva novel·la La fada negra. Una història policíaca en què un investigador intenta buscar a un assassí de nens en una Barcelona sotmesa al caos més absolut. Amb aquesta obra, Xavier Theros va guanyar el Premi Josep Pla d'enguany.
Xavier Theros. Foto: Sergi Alcàzar.
La gran revolta barcelonina
Xavier Theros és un pou d'erudició, especialment quan parla de la ciutat de Barcelona. La seva preferència va més cap a la cultura popular que cap a la vida de les elits, i sent una profunda fascinació per les explosives mobilitzacions populars. La Jamància, doncs, havia d'atreure la seva atenció: es va tractar d'un aixecament genuïnament popular, que va desafiar a l'exèrcit, a la burgesia, a l'Església... Una insurrecció que semblava condemnada al fracàs, però que va resistir els contratacs de l'exèrcit espanyol durant mesos gràcies a la creació d'unitats militars improvisades a partir de voluntaris procedents, sovint, dels sectors més desfavorits de la població. Curta de municions, sense aliments, amb problemes per rebre reforços, la ciutat de Barcelona malgrat tot, va aguantar. I el general Joan Prim, al que més tard s'erigiria un monument al Parc de la Ciutadella, va ordenar el bombardeig de la ciutat. De fet, durant la Jamància no van faltar els eslògans i els cants contra el general de Reus, un home més aviat impopular, en aquelles dates. A causa de la duresa de l'ofensiva governamental, la població de la ciutat es va anar reduint: va passar de 200.000 a 50.000 habitants. Tots els rics van anar-se'n cap a Sarrià i cap a Gràcia, des d'on es va organitzar el setge a la ciutat.
Assalt popular a la Ciutadella: segons Theros va fracassar, entre d'altres factors, perquè les escales eran massa curtes.
Més que una novel·la històrica
L'episodi que retrata Xavier Theros és fascinant, i molt poc conegut. Però l'autor, tot i el seu coneixement del passat de la ciutat de Barcelona, no vol fer una novel·la històrica. A La fada negra hi ha molta història de Barcelona, però la història de la ciutat està al servei de la trama, i no a l'inrevés. En realitat, la novel·la de Theros és la història d'un capità de marina, reconvertit en capità de la policia a causa de la revolució, que tracta de perseguir a un assassí de nens. Té molt, doncs, de novel·la negra, tot i que va molt més enllà de la simple recerca de l'assassí. Un dels aspectes més genials de l'obra és la reconstrucció de l'ambient imperant a la Barcelona de 1843: una ciutat arrauxada, molt més mobilitzada pels odis viscerals i pels rumors de fiabilitat més que dubtosa que per grans ideologies. Xavier Theros aconsegueix apropar-se, de forma molt suggerent, al que podria ser la cultura popular catalana de mitjans del segle XIX. Un univers ideològicament i socialment molt diferent al de la Catalunya actual.
De cronista a novel·lista
Xavier Theros (Barcelona, 1963) és conegut, sobretot, com a poeta i com a cronista de la ciutat de Barcelona. Com a poeta és conegut per la seva participació, amb Rafael Metlikovez, en el duet Accidents Polipoètics, especialitzat en actuacions de poesia; tenen temes tan destacats com "Van a por nosotros", "Todos tenemos la razón" o "Ahora". Individualment és autor del monòleg "¡Qué bello es vivir...! bien". Va estudiar antropologia i ha escrit diversos llibres de temàtica històrica, com "Burla, escarnio y otras diversiones" (Ed. La Tempestad, 2004), sobre l'humor a l'Edat Mitjana. Tot i això, són sobretot els seus escrits sobre Barcelona els que l'han fet més conegut: des de llibres com La Sisena Flota a Barcelona (La Campana, 2010) o Tots els meus carrers (Comanegra, 2014), fins a nombroses col·laboracions en premsa. La fada negra és la seva primera novel·la.
La Barcelona més desconeguda
La fada negra retrata un episodi heroic de la ciutat de Barcelona i ajuda a trencar amb alguns estereotips massa comuns sobre els catalans, suposadament pactistes, suposadament pacífics, suposadament assenyats. Aquesta novel·la destil·la rauxa, però va molt més enllà d'una simple reivindicació de la contundència catalana. És una història amb una trama ben sòlida i amb uns personatges ben armats (tots amb més d'antiherois que d'herois). Una història que va incrementant el seu ritme a mesura que la investigació dels assassinats i el setge de la ciutat avancen. La fada negra, una obra de difícil classificació, aconsegueix captivar al lector i dur-lo cap a les etapes més desconegudes de la ciutat de Barcelona, però també als aspectes més ocults de l'ànima humana. Una novel·la que disfrutaran molt els interessats per la història de Catalunya i els afeccionats a la novel·la negra, però també, els que simplement busquin una bona novel·la.