L'historiador Carles Gascón ha trobat un document, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, que documenta l'existència de falles, a Torres i a Alàs, al Pirineu, al segle XVI. El pergamí, datat de 1543, es converteix en el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l’única referència explícita de la celebració de les falles datava del 1763 i estava localitzada al municipi de Vilaller, a l’Alta Ribagorça. El 2015 la UNESCO va incloure les falles del Pirineu al llistat del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha documentat un dels testimonis més antics de la baixada de falles al Pirineu, trobat fins ara. La troballa ha estat feta al fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell per l’historiador Carles Gascón, en el marc d’un projecte d’estudi i documentació entre el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Arxiu.
La baixada de falles és una tradició festiva pròpia del Pirineu, celebrada en diversos indrets de la serralada gairebé sempre pels volts del solstici d’estiu. El seu interès excepcional des del punt de vista etnològic i cultural va determinar la seva inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, que es va fer efectiva l’1 de novembre de 2015.
Tot i que hi havia indicis que aquesta tradició també s’havia celebrat en el passat a les terres de la comarca de l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès, que es converteix en el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu.
El document en qüestió és un pergamí, de 145 x 70,5 cm, que forma part de la col·lecció de pergamins procedents del fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Es tracta d’una sentència arbitral, datada el 5 de febrer de 1543, establerta entre el capítol d’Urgell per una part, com a senyor jurisdiccional dels termes d’Alàs i de Cerc, i el bisbe i la Ciutat d’Urgell. Cal tenir en compte que el bisbe actua com a senyor jurisdiccional de la Seu d’Urgell i de Torres d’Alàs, i que en aquesta qüestió és afí amb els interessos de la Ciutat d’Urgell.
El document recull el resultat d’una sèrie de visures que descriuen les delimitacions dels termes implicats en aquest afer. A la serra de les Peces es troben dos termes diferents, el de Torres i el d’Alàs (actualment en el mateix municipi), i en aquest cas, l’indret presentava un conflicte, que d’acord amb la cita textual, havia provocat morts i ferits. El conflicte tenia a veure amb la celebració de fars i falles, i sembla que estava provocat per la jurisdicció concreta de l’indret on ho volien celebrar els uns i els altres. Entre altres conclusions, la sentència arbitral indica que d’aquell moment en endavant, els veïns de Torres no podrien fer fars i falles en terme d’Alàs, i els d’Alàs no les podrien fer en terme de Torres. Aquesta referència endarrereix la celebració de les falles al Pirineu en dos segles atès que la constància més antiga coneguda fins a la data datava de 1763.
Atesa la naturalesa del document en qüestió, aquest no aporta cap descripció de l’activitat, i tampoc no recull en quines dates se celebrava. Sí que expressa, però, un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.
La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat Consell Comarcal per a la catalogació dels pergamins d’aquella institució. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conserva una col·lecció de més de tres-cents pergamins, procedents del fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i datats entre els segles XI i XX, la catalogació dels quals, a banda de generar una eina per a l’accés a aquesta documentació, fins ara poc estudiada, obre les portes a noves informacions per al coneixement de la història de la Seu d’Urgell i de bona part del Pirineu.
Transcripció literal
“Ítem més pronunciam, sentenciam e declaram per tolre tota manera de scàndol, vist que y a altra vegada per causa dels fars se hi ha seguides morts e moltes nafres, per tolre tota occasió, que los de Torres no puxen fer fars en dita serra, sinó en son territori, ço és, dellà los murons o fites per nos posades. E los de Alàs, per lo semblant, non puguen fer sinó en son territori, ço és, dessà los murons, fites e termes per nos posades, de modo que cada hu los fasse en son terme, e no sie lícit a ninguna de dites parts transgredir los dits murons ni fites per fer fars ni falles en territori de altri. E axí ho adjudicam e sentenciam, etc.”.