Us imagineu un model de veu amb els sons de centenars de persones? Us imagineu poder cedir la vostra veu per a crear samplers o per posar-li a un robot? La Maria Arnal porta temps imaginant nous universos a la creació musical. Aquest passat divendres, 24 de novembre, va tenir lloc al CCCB la conferència o performance del Maria Choir, una instal·lació interactiva que reprodueix la veu de la cantant harmonitzada en temps real amb els visitants de l’exposició IA: inteligència artificial, que es podrà visitar fins al mes març de 2024. Aquesta experiència interactiva es produeix entre poques persones formant un cor híbrid que evoluciona a mesura que passa el temps i reflexiona sobre com la veu està canviant el paradigma de l’escena musical.
Veus interiors imaginàries
A la conferència, amb entrades exhaurides, tothom esperava expectant amb l’experiment de la Maria Arnal, un cor molt més gran, amb tots els assistents distribuïts pel hall, estirats a terra, asseguts a coixins o cadires, fins i tot hi havia alguns curiosos de peu. Allà tothom sabia o s’imaginava que anava a passar-s'ho bé i, si més no, que anava a aprendre més sobre com estava impactant les IA a les creacions musicals. Però la Maria, com bona arqueòloga de la memòria, va començar, rendint homenatges a les pioneres, fent una meditació sònica de Pauline Oliveros, compositora de la música electrònica de postguerra. La Pauline Oliveros es va inventar la idea de “l’escolta profunda” i va explicar que podem escoltar amb tot el cos, fins i tot podem escoltar les nostres veus interiors. Vam començar des de dins i vam anar cap a fora. Aquesta artista ha inspirat profundament a la Maria en la recerca sobre les veus sintètiques: “totes les veus provenen de veus físiques i totes tenim una veu interior que imaginem i que pot ser de moltes maneres”.
Maria Arnal, com bona arqueòloga de la memòria, va començar, rendint homenatges a les pioneres, fent una meditació sònica de Pauline Oliveros, compositora de la música electrònica de postguerra
“Imagineu-vos”, va dir la Maria, com va ser la vostra veu quan érem petits i canteu una nota com serà la vostra veu quan sigueu ancians. “L'oïda és el primer sentit que desenvolupem en el ventre de la nostra mare, el rugit de la seva sang, el ritme del seu cor, els seus intestins, la vibració de la seva veu”. Aquesta escolta es fa a través dels ossos i no del canal auditiu i vivim els primers nou mesos de les nostres vides en un úter sònic. Imagineu-vos com el so viatja a través de l’aigua, perquè l’aigua és conductora del so i nosaltres som aigua, llavors som els millors conductors i conductores de la música. La Maria va explicar com l’ésser humà ha creat els models de síntesi de veu amb molts objectius, però un d’ells, molt important, és la recerca en biotecnología i medicina que permet parlar, cantar o fins i moure’s a persones amb malalties degeneratives.
Un concert col·lectiu
El crush sintètic i físic de la Maria és la Holly Herndon, compositora i artista multidisciplinar, que investiga com clonar veus i ha creat el concepte i organització spawning, que cerca com crear capes de consentiment a l’hora de fer aquestes clonacions. Herndon va col·laborar amb la Maria Arnal en l’edició del Sònar 2023 presentant Holly +, una eina per a la reapropiació de la veu aliena en directe. També va ser productora de la cançó de la Sibil·la inclosa en el disc de Clamor (2021) de la Maria Arnal i el Marcel Bagés. El cant de la Sibil·la s’ha convertit en una cita imprescindible del mes de desembre. L’any passat es va dur a terme a l'església de Sant Felip Neri; enguany es farà, amb entrades a la venda des d'avui, el pròxim 22 de desembre al Centre d’Arts Digitals Ideal Barcelona. “Gràcies a la Holly Herndon em vaig animar a fer aquest projecte, tenia carta blanca per fer el que volgués i volia investigar models de veu per a expandir el meu propi instrument”. La Maria va investigar l’entrenament del model col·lectiu de veus sintètiques que es presenta a l’exposició. El que ara mateix mou a l’artista és fer l’ús de la IA com un mètode de síntesi sonora. “Fa 50 anys estaven els sintetitzadors que podien crear sons i ara tenim aquesta tecnologia amb la qual podem crear nous timbres, podem barrejar-los, podem veure com sona una veu amb centenars de veus juntes, és el que farem avui”.
Fa 50 anys estaven els sintetitzadors que podien crear sons i ara tenim aquesta tecnologia amb la qual podem crear nous timbres, podem barrejar-los, podem veure com sona una veu amb centenars de veus juntes
I tothom va experimentar aquesta experiència. En un espai fosc, en un espai relaxat, tothom estirat, assegut a coixins o cadires, van començar a “jugar” i a “imaginar” amb la Maria. Del sostre penjaven els micròfons que recollirien l’experiència. I així, la segona part de la conferència va ser un concert col·lectiu de veus que tindrà un resultat: un model sintètic de veu col·lectiu que conformarà el Maria Choir. Segons la cantant, “la intel·ligència artificial és tan revolucionària perquè és supertransversal, ens afecta en tots els aspectes de les nostres vides”. Òbviament, va assenyalar que tot mentre es faci sota un marc ètic. La Maria estarà centrada enguany a imaginar nous sons gràcies a una beca STARTS, una ajuda europea que permet investigar en el camp de l’art, la ciència i tecnologia. “Durant un any investigaré en dos centres de supercomputació: el Nacional, a Barcelona, i Pina, a Eslovènia”. La Maria continuarà imaginant, escoltant a les pioneres, i creant nous universos, noves fantasies col·lectives.