El bioquímic Federico Mayor Zaragoza va ser ministre d’Educació i Ciència de 1981 a 1982 i director general de la UNESCO de 1987 a 1999. Ara presideix l’Associació Espanyola per a l’Avenç de la Ciència (AEAC), que va celebrar la seva primera trobada a Barcelona, al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa, el passat 11 d’abril. Mayor Zaragoza ha aprofitat l'ocasió per parlar amb ElNacional.cat sobre el paper de la ciència i dels científics en el món actual.
Què pretén l’AEAC?
És una associació de científics i de gent compromesa amb l’esdevenidor del món, que ens hem adonat que s’ha acabat el temps dels diagnòstics i que tenim que passar a l’acció. Perquè per primera vegada a la història tenim que actuar amb rapidesa o els efectes són irreversibles, perquè ens estem jugant la qualitat de vida i l’habitabilitat de la Terra, sobretot pensant en les generacions joves. Crec que han fet molt bé en crear l’AEAC, perquè si nosaltres, els científics, els intel·lectuals i els artistes, estem callats, com podem criticar després allò que passa? El que hem de fer és mobilitzar la gent... Jo no parlo per a mi mateix, jo soc una persona que ja soc només “Mayor”, soc ja un senyor gran, però devem a la gent que ara és jove i als que arribaran encara el món, tenir una Terra que ofereixi una qualitat de vida digna. I tot això ens ho estem jugant. I ja fa molts anys que ho estem dient.
El PIB és un índex de creixement econòmic, i no té res a veure amb el desenvolupament
Qui és el responsable de tots aquests problemes?
No ens enganyem, el neoliberalisme ha sigut absolutament contrari a que hi hagi un multilateralisme, a que hi hagi unes Nacions Unides fortes, a que hi hagi unes institucions internacionals que manin... Només volen manar ells. I estem en un moment del món en què si no el transformem ràpidament arribarem a un punt de no retorn. I nosaltres tan tranquils. Ha arribat el senyor Trump, ha dit que no posa els objectius de desenvolupament sostenible en marxa i ens ha deixat una vegada més en mans d’uns indesitjables, en mans d’uns capitals que estan dominant el món amb el PIB, i el PIB és un índex de creixement econòmic, i no té res a veure amb el desenvolupament. Nosaltres el que volem és un desenvolupament que sigui sostenible, que sigui humà, que li permeti a la gent dominar la seva pròpia vida. I aquest és el motiu perquè nosaltres hem creat aquesta associació.
L’AEAC té previst de treballar sola, o amb col·laboració amb d’altres entitats?
L'Associació Espanyola per a l'Avenç de la Ciència neix amb la voluntat d’estar oberta a tothom. Estem amb els braços oberts a que se’ns uneixen les institucions científiques. I les universitats... Com pot ser que els centres d’ensenyament superior, estiguin callats? Arriba un moment en què el silenci és delicte. Arriba un moment en què arribem a ser espectadors enlloc de ser actors, i això és molt greu.
No podem estar distrets, perquè demà potser serà massa tard.
Els científics tenen un baix impacte social en l’actualitat. No són populars i no se’ls escolta. Com resoldre això?
Aquesta societat mediàtica és una societat que està absolutament dirigida per uns grans interessos econòmics. Els científics hem de parlar científicament, i en aquests moments a Espanya el 80% dels medis de comunicació són la veu del seu amo. És així: qui paga, mana. I com que estan pagats tots per capitals i per grans institucions, no diuen res... No pot ser... La informació ha de transmetre la veritat. Jo he estat director general de la UNESCO, i aquesta diu que ha de garantir la lliure circulació de les idees per la paraula i per la imatge. I això ho hem de fer... Però avui, si mirem la televisió o els mitjans, tot depèn de qui paga, qui paga mana, i això no pot ser. I nosaltres ens estem acostumant a ser distrets. L’altre dia la Soledad Gallego deia que els mitjans de comunicació són una “arma de distracció massiva”. I no podem estar distrets... No podem estar-ho perquè demà potser serà massa tard.
Mentre cada dia ens gastem en armament 4.000 milions de dòlars, es moren de fam prop de 20.000 persones al món
Aquesta dinàmica, és específica de l’Estat espanyol o és un fenomen estès pel món global?
L’Estat espanyol és irrellevant en aquesta situació, a escala mundial. Va haver-hi un moment, fa alguns anys, en què gràcies a l’Obama, sobretot, les coses va semblar que canviaven. Xina, Índia i els Estats Units van estar d’acord en fer alguna cosa sobre el canvi climàtic i van firmar els acords de París. I aleshores van arribar les Nacions Unides i van decidir que calia transformar el món i van crear els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Era un moment en què dèiem, ara, ara... Semblava que anàvem pel bon camí. I després arriba el senyor Trump, i diu que tot això no s’ho creu i que no ho seguirà... I destina més diners per a defensa. I nosaltres corrents al seu darrera... Espanya també. Tots destinen més diners per a defensa. 4.000 milions de dòlars al dia, avui, s’estan gastant en defensa. I encara en tenen poc? Diuen que “s’estan defensant els territoris”! I la gent? I la gent que viu a aquests territoris i es mor de fam? Cada dia, mentre ens gastem en armament 4.000 milions de dòlars, es moren de fam prop de 20.000 persones al món, la major part nens d’un a cinc anys. I això no pot ser. Hem de dir prou.
En un món en què s’incrementen les desigualtats, correm el risc que la ciència s’oblidi de les necessitats dels més pobres?
Exacte, això és el que a mi em preocupa. Si algú no pot estar a les ordres de ningú ni fer les coses perquè li diguin que han de ser d’alguna manera, són els científics... Precisament un científic, és científic, no és de dretes, ni d’esquerres ni de res. Socialment ja és una altra cosa... Pot ser una persona creient o no creient, pot ser d’una ideologia o d’una altra, però com a científic només ha de reflectir el que diuen les dades científiques. I el mateix és el que jo pensava que passava amb els jutges... I no pas això que la gent que ha d’interpretar una norma a vegades la interpreti d’una forma conservadora, altres vegades d’una forma progressista...
Com es pot tolerar això? No ens n’adonem que estem traint els nostres descendents?
L’arrel del problema, on la tenim?
Què és això que hem creat? És la deriva d’un sistema que ha substituït el multilateralisme democràtic per l’autocràcia d’uns quants països que es diuen el G-6, el G-7... I què vol dir això? Els països que més manen. Això és una plutocràcia. I entre aquests països només en mana un, que és el Partit Republicà dels Estats Units. No pot ser... Avui precisament els científics hem d’ajudar a alertar que o anem amb molt d’ull o arribarem a punts de no retorn. El problema, ara, són els processos irreversibles. Tot l’Àrtic, que el teníem com una gran mesura de la climatologia s’ha anat fonent, fonent... Ara ja no existeix... No existeix més que un 12% del que hi havia abans. Com es pot tolerar això? No ens n’adonem que estem traint els nostres descendents? No ens n’adonem que els nostres descendents ens poden mirar, d’aquí a uns anys i dir-nos "què vau fer vosaltres"? Es preguntaran quina poca vergonya vam tindre, perquè els vam deixar un món amb una habitabilitat d’una qualitat reduïda.
Arriba un moment en què hem de ser nosaltres, els pobles, els que prenguem la paraula
Com és que cada cop hi ha més gent que desconfia de la ciència?
Tot això és minoritari, no ens enganyem. La gran part de la gent no es deixa enganyar tan fàcilment. Tot això surt perquè és allò que interessa a aquesta minoria que són els grans capitals que són els que porten el món, els que arriben i diuen “més diners per als militars i per a defensa”, i nosaltres hi anem corrents. Però què és això? Tots els dies es gasten 4.000 milions i encara en volen més? No ens enganyem, arriba un moment en què hem de ser nosaltres, els pobles, els que prenguem la paraula. És una decisió que no podem esquivar. No podem dir que estem distrets... No, no. Ara hem de dir: "Alerta que sabem el que pot passar!".
Quines haurien de ser les prioritats en aquest moment?
El sistema de Nacions Unides té 5 prioritats, i la primera és la fam... No pot ser que la gent es mori de gana, no pot ser! Caram! Tenim tots els mitjans perquè això no passi. Segon, l’aigua potable. Tercer, els serveis de salut de qualitat. Quart, la cura del medi ambient. I cinc, que és molt important, l’educació... I no pas aquesta educació dels informes PISA que diu “Els nens tenen que aprendre més anglès”. No... Això no és educació... Això és una manera de capacitació... Saber més matemàtiques, més anglès, més química, és capacitació... Educació, i ho diu la constitució de la UNESCO de forma molt clara, és “ser lliure i responsable”. Siguem lliures i responsables, i siguem nosaltres, els pobles, els que prenem la paraula. Això fa uns anys no ho podíem fer. Ara podem fer-ho, i ho hem de fer.
No podem mirar als ulls als nostres nets i dir-los “Ja us fotreu, nosaltres no farem res”.
Estem en millors condicions per reivindicar això ara que fa uns anys?
Fa uns anys, la majoria de la gent, inclòs el que li parla, no podíem parlar perquè no teníem la veu. Ara la tenim. En part gràcies a la tecnologia digital podem dir el que pensem. I tots sabem què passa al món. I a més, sobretot, el més important, és que la dona, que fa trenta anys no pintava res, ara, per fortuna, ja comença a ser protagonista de la història. Ara és el moment perquè nosaltres prenguem la paraula, no la força, sinó la paraula i diguem prou. I que li diguem al senyor Trump, per exemple, que ja n'hi ha prou. Vostè s’imagina el que passaria si un nombre important de gent jove agafés els 5.000 milions de mòbils que hi ha al món i per WhatsApp o pel que sigui li digués al senyor Trump que si no acompleix els objectius de desenvolupament sostenible deixaran de comprar productes nord-americans? Hi ha que posar les coses al seu lloc. No podem mirar als ulls als nostres nets i dir-los “Ja us fotreu, nosaltres no farem res”. No, hem de ser coherents.
A nivell de l’Estat espanyol, com veu l’estat de la ciència i de la política científica?
Miri, fins l’any 2010 les coses no anaven gens malament. La veritat és que es va aconseguir que en alguns aspectes fóssim els primers del món. Som encara els primers del món en trasplantaments, continuem essent els segons o tercers del món en alguns aspectes de la biomedicina... Espanya i Catalunya han tingut un desenvolupament molt important en el camp científic. Catalunya té genètics fantàstics, gent de primeríssima... L’únic que passa és que després de l’any 2011, tot això, com l’educació, com tot, s’ha anat dissolent.
Arriba el moment en què ens hem de repensar tot el sistema econòmic. Estem en una economia basada en l’especulació i en la deslocalització productiva. I això és una vergonya
Han fallat els pressupostos?
Que no ens diguin que no hi ha hagut diners... No hi ha hagut diners per a això, no hi ha hagut diners per a molta gent, però el número de milionaris s’ha incrementat d’una manera extraordinària. Arriba el moment en què ens hem de repensar tot el sistema econòmic. Estem en una economia basada en l’especulació i en la deslocalització productiva. I això és una vergonya. És una vergonya que ho estem fent tot fora... Tot ho hem deslocalitzat per fer més calés, els que guanyen calés, és clar. Això és una vergonya. Doncs ara a veure si posem els punts sobre les “is” i som capaços de redimensionar tot allò que té a veure amb el desenvolupament, amb la qualitat de vida de la gent i amb la llibertat.