Segur que a tots us ve present el munt de missatges de felicitació del Nadal que rebeu amb aquest text: Bon Nadal i feliç any nou. És una fórmula estereotipada, però té un problema: usar l'adjectiu feliç (anteposat) per a desitjar benaurança segurament és un calc de la manera de dir castellana. Fixeu-vos que, en la parla espontània, en altres expressions similars la gent no diu feliç anteposat (mentre que en castellà sí que es fa). Per tant, aquest missatge de desig de benaurança amb el mot feliç probablement és un castellanisme.
En aquest context de desig de benaurança, en català usem bon. Per exemple, Bon viatge!, podem dir a l'acomiadar-nos d'una persona. O, a dos noucasats, Que tingueu una bona lluna de mel! En festivitats igual: Bon Nadal!, i també podem exclamar: Bones festes! Pel que fa a Cap d'Any (dit també tradicionalment Ninou, manera abreujada de dir any nou), en un missatge de mòbil podem escriure Bon any nou! També podem dir a una amistat Que tinguis una bona entrada d'any. Per a saludar diem bon dia i bona nit. Fins i tot entre pescadors hom podia dir Bon vent i barca nova!, expressió que ha acabat usant-se fora del món mariner.
En castellà, en aquest context habitualment diuen feliz. Vegeu: feliz Navidad, felices fiestas, felices Pascuas, feliz año nuevo, etcètera. Quan a Andalusia fan les festes de la Mare de Déu del Rocío, també solen dir ¡Feliz Rocío! De manera semblant, per la Mare de Déu de l'Almudena a Madrid podeu veure coses com ¡Feliz día de la Almudena! Inclús poden desitjar ¡Que tengas un feliz viaje! (o també un feliz regreso), tot i que en aquest darrer cas també poden dir buen viaje. Igualment es pot sentir ¡Feliz aniversario! Fixeu-vos que, en català, per a aniversaris i situacions semblants es diuen altres expressions, com felicitats, enhorabona o molts d'anys (aquesta darrera a Mallorca). Per tant, en català no solem dir mai feliç (anteposat) per a desitjar benaurança. I si no usem aquest mot en aquest context, no té gens de solta dir Bon Nadal i feliç any nou: simplement, parlant normal, allò que surt és Bon Nadal i bon any.
Un castellanisme que han fet entrar... els professors de català!
I què ha ocasionat això? Vet aquí una explicació: el professorat de llengua intenta imposar que no es poden repetir paraules en un text. Això, que té sentit en una novel·la, no té sentit en altres contextos, per exemple en un informe tècnic, on la terminologia és la que és i ha de sortir tantes vegades com calgui. El resultat ha sigut que llavors la gent va canviar l'expressió natural Bon Nadal i bon any per l'acastellanada Bon Nadal i feliç any nou, no fos cas que sortís el professor de llengua a renyar-nos per repetir una paraula (bon).
Allò que surt de manera natural i espontània és dir Bon any!, no pas Feliç any!, que ja es veu que és una raresa. Per tant, digueu sempre Bon Nadal i bon any. I deixeu les instruccions escolars que capen la manera de dir natural.