Amb diferents accents d’arreu del territori, Màtria o barbàrie: trenta veus del feminisme català (Angle Editorial) assenyala el fet diferencial del feminisme català envers altres feminismes. Segons Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta, coordinadores del llibre, “ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat”. Amb aquesta premissa, trenta dones nascudes entre el 1980 i el 2000 reflexionen sobre temes com la classe, els Països Catalans com a territori històricament oprimit o la construcció d’una màtria alliberadora. Entre elles, Emma Zafón, Júlia Bacardit, Montserrat Dameson o Pilar Carracelas, que toquen i reflexionen sobre qüestions com l'educació, el territori, l'economia, la salut o la llengua.
El 8 de març de 2023, vuit mitjans catalans van publicar el manifest Per un nacionalisme feminista, signat per les impulsores d’aquest llibre. Al manifest es reflexionava sobre el concepte de matriotisme, un projecte que va néixer amb l’objectiu de créixer sota l’independentisme i el feminisme prenent com a base l’Assemblea de Dones Nacionalistes d’Esquerres de 1986, i principalment el títol Dona i nació.
Al pròleg, llegim que el matriotisme vol “actualitzar el nacionalisme des del feminisme i el feminisme des del nacionalisme”. A la majoria de textos s’apunta l’estat espanyol com una estructura opressiva que impossibilita l’alliberació de la dona i es fantasieja, com es feia al 86, amb “una mena de terra de ningú, d’espai desert, on tot o no-res és possible i, per tant, terreny abonat per fantasmes, tòpics, prejudicis, inèrcies i rauxes”. Per a les autores, polititzades durant el Procés, la màtria que teoritzen “només pot bastir-se com un projecte polític que articuli la sobirania de la nació catalana a partir dels principis del feminisme interseccional”. Tot el to del pròleg apunta solemnitat: “som un país de països que viu i pateix, i lluita i treballa per ser i existir”. Als textos, estructurats per temes, es concreten algunes problemàtiques, tot i que a vegades costa veure la relació d’algunes subjugacions.
Dissidències de gènere i sexuals, camí cap a l’alliberament
Un dels capítols que tracta l’alliberament sexual i de gènere —Tot per fer: diversitat sexual i de gènere en el projecte independentista, escrit per Milena Duch— fa un repàs històric dels guanys i els avanços des dels anys 70. Al text es parla de com articular un moviment dissident de gènere i sexual que no estigui alineat amb l’Estat i tingui agència pròpia, un moviment inspirat per les lluites col·lectives antifeixistes. Per a Duch, els reptes del lesbofeminisme actuals resideixen en que “tota l'esquerra i el feminisme més ampli desenterri les imprescindibles aportacions fetes pel lesbofeminisme que s'han invisibilitzat i menystingut, com algunes aportacions del feminisme materialista dels 70 i els 80. Les esquerres han de començar a valorar políticament al lesbofeminisme, tant a nivell de demandes com d’aportacions històriques. A tall d’exemple, des de l’esquerra revolucionària sovint s’intenta desmuntar la família patriarcal i capitalista, però es fa sense anar a l’arrel del que la sustenta, que és el règim heterosexual. I aquests 'oblits' generen acabar fent anàlisis superficials”.
Per a les autores, polititzades durant el Procés, la màtria que teoritzen “només pot bastir-se com un projecte polític que articuli la sobirania de la nació catalana a partir dels principis del feminisme interseccional”
Quant a les fites festives que han copat el territori, deixant de banda les jornades més reivindicatives, trobem el Pride. Per a Milena Duch, el festival organitzat a Barcelona a principis d’estiu “genera un rentat de cara a l'estat espanyol i als seus exercicis homogeneïtzadors i espanyolitzadors, venent la idea de que per ser més globals, més internacionals, més moderns i més progres cal aquesta espanyolització. Així, el projecte de capitalisme rosa que és el Pride li serveix a l'Estat per fer el seu pinkwashing particular, referenciar-se en aquest mercat i tapar la quantitat de conflictes nacionals i socials que té en el seu interior. Entre d’altres exemples, tant l’Ajuntament de Colau com el de Collboni, moltes de les vegades que comuniquen qualsevol cosa en referència a allò LGTB ho fan en castellà”.
Catalunya, nació de nacions diverses en un món globalitzat
A la publicació també trobem textos dedicats a qüestions com la diversitat d’orígens al territori o la necessitat de repensar el model turístic. La Núria Abellán-Calvet assenyala: “el turisme afavoreix l'aparició de lògiques depredadores, com ara les propostes de macroprojectes del Hard Rock Entertainment World a Salou, o de la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona”. Abellán apunta, un cop més, a una lògica capitalista que ofega el territori i anima a "situar l’eix de gènere de manera central en la generació de nou coneixement". Un altre tema que despunta és Apunts per una esglesia catalana i anticlerical, d'Anna Ortín Nadal, on es relaciona la preocupació de la desaparició de les homilies en català i la necessitat de reformar l'església i fer-ne una d’anticlerical. En definitiva, aquest recull d’apunts sobre el feminisme català en clau nacionalista posa al centre temes que desperten inquietuds i esperances, però sobretot generen molt de debat.