El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Fundació Foto Colectania han organitzat la que es presenta com la major exposició de fotollibres que mai s'ha fet a Europa. Fenomen fotollibre es fa ressò del creixement del mercat d'aquest tipus de llibres. En els darrers vint anys, amb l'eclosió de les noves tecnologies, s'ha disparat la creació de llibres de fotografies, en alguns casos dissenyats pel propi fotògraf. Vicenç Villatoro, director general del CCCB, s'ha mostrat extremadament satisfet, perquè a desgrat de que fa anys que es pronostica la fi del llibre, el llibre de fotografies està passant per un moment extraordinari, i demostra la vigència del llibre amb format paper. L'exposició s'ha dividit en vuit capítols expositius, que es divideixen entre dos seus: el CCCB i el nou local de Foto Colectania, al Passeig Picasso 14. Cada un dels capítols té el seu comissari, però el conjunt de l'exposició ha estat coordinat per Moritz Neumüller.

Espai de l'exposició al CCCB / Foto: Sergi Alcàzar

La foto que arriba a tots

El llibre de fotografies és, avui en dia, una de les formes més eficaces per popularitzar l'art. Es tracta d'una forma d'art que va aparèixer bastant tardanament, cap al 1925, però que des d'aleshores no ha fet més que consolidar-se, gràcies a que permet difondre l'art de forma molt barata i ràpida. Horacio Fernández, un dels comissaris de l'exposició, el definia com "un dels grans invents del segle XX". Fernández assegura que, front a un art contemporani molt elitista i ben poc popular, "l'art del segle XX serà recordat més pels fotollibres i per les pel·lícules que per les pintures o les instal·lacions més modernes".

Gabriel Cualladó, Camarero en la boda de Penella (Cambrer al casament de Penella), 1966. Gelatina de plata, còpia dels anys 90, 35,5x34 cm. Col·lecció Foto Colectania.

Foto Colectania pren relleu

Fundació Foto Colectania és una entitat privada que porta quinze anys dedicant-se a difondre la fotografia i el col·leccionisme de fotografies. Al llarg d'aquests tres lustres, han organitzat 45 exposicions a la seva seu, 100 itineràncies de les seves exposicions, i més de mig miler d'activitats. Es financia mitjançant suports de diversos agents del sector privat, encapçalats pel Banc Sabadell, per les aportacions dels seus socis, i pels ingressos que generen les seves activitats. Ara han decidit donar un pas endavant amb la instal·lació en una nova seu, al Passeig Picasso, en un local que ha estat restaurat per Pilar Líbano i Jaime Pons, que han tractat de preservar el màxim d'elements de l'antic edifici (els mobles, els terres...). Disposa d'una gran sala d'exposicions, d'una petita però ben dotada biblioteca, d'un dipòsit per a la conservació de les fotografies antigues, i d'instal·lacions complementàries. Els socis poden accedir a les exposicions i a la biblioteca lliurement, i el públic pot entrar-hi pagant entrada (però aquest diumenge pel matí es farà una jornada de portes obertes).

Foto: Sergi Alcàzar

La biblioteca és el museu

El gruix de l'exposició Fenomen Fotollibre es presenta al CCCB, però a Foto Coletània s'hi exhibeixen dos capítols. El primer és "La visió del col·leccionista": es tracta d'una tria de 57 fotollibres que el fotògraf i col·leccionista Martin Parr considera els millors de la seva col·lecció (i, també, els millors de la història). Algunes d'aquestes obres s'exposen a la Fundació, i les altres al CCCB. En canvi, a la Fundació es presenta, sencer, un altre capítol de l'exposició: "La biblioteca és el museu", en què es vincula la biblioteca d'alguns fotògrafs amb les seves fotografies. D'aquesta forma, es confronten fotollibres que tenien Manuel Álvarez Bravo i Gabriel Cualladó amb les seves pròpies imatges per demostrar fins a quin punt els fotollibres que havien contemplat els van influïr. En el cas de Henri Cartier-Bresson, com que no disposava de biblioteca, s'exposen còpies de llibres que havien influït molt a l'autor a través de les seves lectures. El visitant podrà veure a la seu de Foto Colectania alguns llibres icònics, que han marcat a generacions de periodistes: In the American West, de Richard Avedon, The Decisive Moment, de Cartier-Bresson (un llibre considerat "la Bíblia dels fotògrafs"), The American Monument de Lee Friedlander, The Mexican Portfolio de Paul Strand...

Henri Cartier-Bresson, Simone de Beauvoir, © Fundación Henri Cartier-Bresson / Magnum Photos / Contacto.

La propaganda i la protesta

Un dels capítols més inquietants de l'exposició és "Llibres de propaganda versus llibres de protesta", on Gerry Badger analitza com, des de la creació del fotollibre, aquest ha estat al servei del poder, però també ha estat usat pels qui s'oposen als que tenen el poder. Entre els llibres més sorprenents: uns fotollibres que els americans llançaven, fins i tot des dels avions, amb impactants fotografies dels camps de concentració, perquè tots els alemanys veiessin les barbaritats que s'havien comés contra els jueus i altres col·lectius. Però hi ha molts altres llibres de propaganda: soviètics, angolesos, franquistes... A l'extrem contrari hi trobem llibres de protesta: des de fotografies de denúncia de la repressió contra els nacionalistes a Algèria, fins a protestes contra un submarí nuclear al Japó, passant per la denúncia del sistema de l'apartheid a Sud-àfrica o de la repressió a la plaça Tian'anmen... 

Photobook-Parr-Nazi. Heinrich Hoffmann (ed.). Winterhilfswerk-Heftchen (Llibretes per a l'auxili d'hivern). Bild Dokumente Heinrich Hoffmann, Munic, de 1938 a 1942.

De William Klein al Japó

Un dels espais de l'exposició està dedicat a un sol llibre: Life is Good & Good for You in New York, de William Klein, una obra del 1956 que va tenir una gran influència per a tots els fotògrafs posteriors, entre d'altres, el català Xavier Miserachs, al que el MACBA va dedicar una exposició l'any passat. Un altre capítol està dedicat al Japó, la nació dels fotollibres, un dels països on aquest format ha tingut més èxit i on s'han generat publicacions més originals.

Erik Kessels, Terribly Awesome Photo Books, 2017.

El més modern

L'exposició es completa amb un capítol sobre les pràctiques contemporànies al voltant del fotollibre, que s'ha convertit, gràcies a les noves tecnologies, en una carta de presentació a través de la que els fotògrafs novells es donen a conèixer. N'hi ha de molt destacats, com el Lobismuller de Laia Abril o una creació desplegable, amb ordre invertible, sobre la seva pròpia família, de la fotògrafa Jana Romanova: Shvilishvili. A més a més hi ha un apartat, "Fascinacions i fracassos", en el que hi destaca l'apartat de "fascinacions", composat per un collage de pàgines de llibres, catàlegs i revistes no concebuts com a llibres de fotografies, però que tenen una innegable qualitat artística. A través d'aquest capítol, el comissari Erik Kessels es pregunta sobre on comença i on acaba el fotollibre.

Jana Romanova, Shvilishvili, 2015.

Al fons

Aquesta és una exposició curiosa. Com reconeixia el mateix Vicenç Villatoro, "no es tracta d'una exposició sobre un tema sinó d'una exposició sobre un format". I, per tant, es tracta d'una exposició molt transversal, en què és molt probable que qualsevol lector trobi moltes coses que no li interessen i d'altres que l'atreguin. Un dels problemes obvis és l'adaptació del format a una exposició. Els fotollibres són per fullejar tranquil·lament, i alguns dels llibres que s'exposen estan tancats en vitrines (a vegades se'n reprodueix una mostra d'algunes pàgines en una pantalla). Si bé hi ha llibres que són accessibles i es poden llegir "in situ", el visitant que estima els llibres pot experimentar una certa frustració en poder només veure les cobertes d'alguns exemplars. Per això, qui visiti l'exposició ha de reservar una bona estona per contemplar la darrera part, "Estació Beta. Fotollibres contemporanis", una tria dels millors fotollibres publicats els darrers dos anys, escollits per vint-i-cinc experts dels cinc continents. Una selecció fantàstica. Aquí el visitant pot agafar els llibres, seure's en una taula, o en un puf, o senzillament fullejar-los de peu estant. Pot ensumar-los, palpar-los, comprovar el tacte del seu paper, verificar la qualitat de la seva impressió i, sobretot, disfrutar de les seves imatges, en directe, en viu... Hi ha llibres sobre els temes més diversos: històries d'amor, àlbums familiars, protestes polítiques, desastres ecològics, guerres, ciutats, el drama dels refugiats... Amb els formats i els tipus de fotografia més diversos. Seria increïble que algú no trobés un llibre que li agradés entre les desenes de fantàstics exemplars que s'acumulen a les tauletes. El meu favorit: Devotos, de Toni Amengual, un llibre autoeditat en forma d'acordió on es presenten, per una banda fotografies de militants del PSOE en els mítings del partit i, per la banda contrària, seguidors del PP en els actes d'aquest partit. Però visitant aquest espai fantàstic, cadascun pot trobar el seu llibre.

Foto: Sergi Alcàzar