Washington, 22 de febrer del 1819. Fa 206 anys. Els representants plenipotenciaris Luis de Onís —en nom del rei espanyol Ferran VII— i John Quincy Adams —en nom del president nord-americà James Monroe— signaven un "Tractat d’amistat" que, bàsicament, establia la venda de la colònia hispànica de la Florida als Estats Units. Pocs anys abans (1803), Napoleó havia venut la Louisiana als nord-americans, amb l’objectiu de finançar les guerres d’expansió franceses al continent europeu (1804-1815). I unes dècades després (1868-1869), el general Prim negociaria la venda de Cuba als Estats Units per a eixugar el dèficit públic espanyol i començar de zero i sense llast. Però, en canvi, la transferència de la Florida no va representar cap benefici per als venedors. Llavors, per què Ferran VII va vendre la Florida als Estats Units?

Mapa del continent nord americà (finals del segle XVIII). Font Cartoteca de Catalunya
Mapa del continent nord-americà (finals del segle XVIII) / Font: Cartoteca de Catalunya

Quin era el mapa del continent americà a principis del segle XIX?

Quan es va produir aquella venda (1819), els Estats Units ja feia tres dècades llargues que havien guanyat la seva independència (1783) i ja postulava el seu lideratge continental a Amèrica. El 1803, amb la compra de la colònia francesa de la Louisiana (les valls dels rius Missouri i Mississipi, entre els Grans Llacs —al nord— i el golf de Mèxic —al sud—) els havia permès duplicar la seva superfície inicial (i les expectatives d’extracció de recursos). I, sobretot, els havia obert la possibilitat de projectar-se cap a l’oest, cap a la terra, en bona part inexplorada, situada entre el Mississipi —a l’est— i l’oceà Pacífic —a l’oest—. La història i el present dels Estats Units no s’expliquen sense el fenomen de la conquesta del Far West. Per tant, a principis del segle XIX, tota l’energia del poder i de la societat nord-americans està orientada a l’expansió territorial.

Mapa del mar Carib (mitjans del segle XVIII). Font Cartoteca de Catalunya
Mapa del mar Carib (mitjan segle XVIII) / Font: Cartoteca de Catalunya

Per què els Estats Units s’havien fixat en Florida?

L’expansió estatunidenca cap a l’oest tenia un propòsit claríssim: projectar el seu domini sobre la totalitat del continent nord-americà. Però aquesta estratègia expansiva no era l'única. La Doctrina Monroe, que es resumia en la cita "Amèrica pels americans" (la totalitat del continent americà), no es proclamaria fins al 1823, però la investigació historiogràfica revela que els fogons del Capitoli de Washington ja la cuinaven des de l’endemà de la independència (1783). I aquesta ideologia d’estat —que tan bé explicava l’extraordinària ambició d’aquelles classes dirigents sorgides de la independència— postulava, ni més ni menys, que la conversió de les colònies europees en repúbliques aparentment independents, però subordinades, políticament i econòmica, als interessos dels Estats Units. El camí per a accedir al continent sud-americà passava pel Carib, i la Florida era el trampolí per a dominar aquell mar.

Ferran VII i Luis de Onis. Font Museu del Prado i Wikimedia Commons
Ferran VII i Luis de Onís / Font: Museu del Prado i Wikimedia Commons

Per què els espanyols es van vendre la Florida?

D'ençà que els espanyols havien posat els peus a la Florida i n'havien reclamat la possessió en nom de la monarquia hispànica (1521), mai no havien tingut un domini efectiu sobre el territori de la Florida, més enllà d’algunes fortificacions situades sobre la línia de la costa. Com a pagament al suport a la independència, Washington els va cedir una franja de territori al sud de Geòrgia (1778), amb el compromís de vigilar les incursions de la nació indígena dels seminoles. Però la incapacitat espanyola per a complir aquell compromís seria l’argument que Washington esgrimiria per a aconseguir la transferència del domini de la Florida. I l’Espanya de Ferran VII —que era un gegant, més que amb peus de fang, decrèpit i sense capacitat ni recursos per a fer valer la seva posició— no va tenir cap més remei que asseure’s a una taula negociadora.

President Monroe i vice president Adams. Font Galeria de Retrats de la Casa Blanca
President Monroe i vicepresident Adams / Font: Galeria de Retrats de la Casa Blanca

Les condicions de la venda de la Florida

Es té constància que des del 1795, els espanyols ja havien tingut contactes negociadors per a la venda de la Florida. I aquest detall resulta molt revelador, perquè dibuixa clarament la dinàmica ascendent i descendent, respectivament, de nord-americans i espanyols. Però el més revelador d’aquell quadre escènic són les condicions pactades en la venda de la Florida. Ferran VII es va vendre la colònia a canvi de cinc milions de pesos d’or (l’equivalent a cinc-cents milions d’euros, que resultaria una quantitat ridícula per a una transacció d’aquella naturalesa... i que, a més a més, no arribarien a cobrar mai!!!). I a canvi, també, del compromís del govern de Washington que es respectaria el domini espanyol sobre Texas, que, tan sols dues dècades després, esdevindria una peça clau de l’èpica conquesta nord-americana del Far West.