El 13 d'octubre de 1909, Francesc Ferrer i Guàrdia era executat al castell de Montjuïc. L'havien condemnat a mort com a instigador de la Setmana Tràgica. Però el judici va estar farcit d'irregularitats i no es va presentar cap prova que demostrés la seva culpabilitat en el cas. En realitat, Ferrer va ser afusellat per crear l'Escola Moderna, un sistema pedagògic que qüestionava els models educatius aplicats fins aquell moment i que postulava el pensament crític. Els sectors més reaccionaris de l'Estat espanyol no li ho van perdonar. Ara, fins al 2 de setembre, al Castell de Montjuïc s'hi presenta una exposició sobre la seva tasca pedagògica: La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia. És comissariada per Pere Solà (catedràtic d'Història de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona) i organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, en el marc de La Primavera Republicana, amb la col·laboració de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Ferrer baixa, emmanillat, del carro, per anar a declarar en la causa per l'atemptat de Mateo Morral. Foto: José Luis Demaría.

L'Escola Moderna al seu context

El gran valor d'aquesta exposició és que posa en relació un personatge prou conegut amb la seva obra, molt menys coneguda, que se situava a l'avantguarda dels moviments de renovació pedagògica en uns moments en què l'analfabetisme se situava, a l'Estat espanyol, per sobre del 50%. Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i maçó, era amic de pedagogs innovadors com Ovile Decroly, però també d'intel·lectuals radicals com Anselmo Lorenzo, Federico Urales i el mateix Kropotkin. Ferrer s'enquadrava en tot un moviment de qüestionament dels models educatius en què s'hi podrien incloure d'altres pedagogs catalans com Pau Vila, Rosa Sensat o Joan Bardina (i en el que hi havien tingut un cert paper les escoles racionalistes dels sindicats i dels ateneus obrers).

Coeducació, natura, pensament crític...

L'Escola Moderna es definia com a racional, científica i humanitària, i volia construir una societat amb persones lliures, sense opressió de cap mena. Tenia uns principis educatius de gran modernitat. Pretenia que els nens aprenguessin de la vida quotidiana, i deplorava la separació entre l'escola i la vida. Volia desenvolupar el sentit crític dels nens i rebutjava l'ensenyament repetitiu. I volia difondre entre els nens les idees de justícia social. Defensava no només la coeducació entre nens i nenes, sinó que apostava per la coeducació entre classes socials: creia que l'educació entre membres d'una sola classes social era perniciosa. Ferrer, además, volia que els alumnes tinguessin contacte amb la natura i que aprenguessin mitjançant l'experimentació.

Setmana Tràgica. Foto: George Eastman House.

Un home incomprés

Ferrer i Guàrdia va despertar moltes animadversions pels seus intents de modificar el sistema d'ensenyament. S'acusava a l'Escola Moderna de "rentar el cervell dels nens". La renovació pedagògica es va criminalitzar. Els sectors més conservadors van tenir Ferrer sempre al seu punt de mira. El 1906 va ser detingut, acusat de col·laborar amb Mateo Morral en l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia. L'únic indici de la implicació de Ferrer era que Morral era bibliotecari de l'Escola Moderna, però Ferrer va ser condemnat i més tard indultat. Però malgrat tot, va continuar sota sospita. I després de la Setmana Tràgica va ser de seguida detingut. No hi havia cap prova en contra seu. Però va ser executat, tot i les protestes internacionals. Però Ferrer no tenia enemics només en els sectors més radicals de dretes. Molts intel·lectuals més moderats també combatien les teories de Ferrer i el consideraven un exaltat. El pedagog d'Alella també mantenia un fort enfrontament amb el catalanisme. Ferrer, pel seu internacionalisme, creia que l'ensenyament s'havia de donar en castellà o en esperanto, i rebutjava l'ús del català.

Monument a Francesc Ferrer i Guàrdia a Montjuïc. Foto: Enfo.

L'herència de Ferrer

L'execució de Ferrer i Guàrdia va sacsejar el món. Les Escoles Modernes es van difondre per molts llocs: Suïssa, Portugal, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Argentina, Brasil, Holanda... Encara ara, el pedagog català té carrers dedicats a municipis de molts països, des de Bayamon, a Puerto Rico, fins a Bordeu, passant per Lisboa, Ciutat de Mèxic, Perpinyà, Màlaga... Amb el temps, les intuïcions pedagògiques de Ferrer acabarien imposant-se. Algunes tècniques de Ferrer, com la coeducació o el valor del contacte amb la natura, van imposar-se fa molt de temps. Ara els pedagogs més moderns proposen un sistema alternatiu d'escola que s'assembla molt al que proposava l'Escola Moderna: la supressió d'exàmens, l'experimentació mitjançant projectes, la defensa del pensament crític... Cent anys després, el model de Ferrer manté, en molts aspectes, la seva validesa.

L'exposició al lloc que cal

La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia retorna, amb honors, Ferrer i Guàrdia al lloc on va acabar els seus dies. Aquesta exposició de petit format constitueix un homenatge a un home sovint poc comprès, fins i tot per alguns dels seus contemporanis més avançats. L'exposició posa en context el personatge tot relacionant-lo amb l'escola de l'època i amb els intents de renovació pedagògica d'aquell temps. Mostra tots els conflictes que Ferrer va generar, i acaba amb unes breus referències a la seva mort, d'una gran contundència. Una gran foto mostra un desplegament de soldats de cavalleria al voltant del castell el dia de l'execució, per evitar qualsevol protesta. Una altra reflecteix el moment en què dos homes, sols, sense cap acompanyament, baixen el seu taüt pel camí del castell. I l'apartat es tanca amb un fragment de "La ciutat del perdó", el text que el poeta Joan Maragall va dedicar a Ferrer i Guàrdia a pocs dies de la seva execució:

Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demati, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s´aixeca indiferent i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s´hagi d´esperar, el portaran a un racó de fosso, i allí quan toqui l´hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s´agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill… ell, que era un home tan home com vosaltres… potser més que vosaltres!